L’any 1933 el filòsof Martin Heidegger va escriure un article titulat “Per què restem a la província”[i] (“Warum bleiben wir in der Provinz”) en què defensava el caràcter original de la vida pagesa enfront del brogit i els tràfecs artificials de la ciutat. Reclòs a la Selva Negra, en un petit refugi esdevingut cèlebre -Todtnauberg–, el pensador recelava de les mirades que idealitzaven la vida en el camp. Segons la seva visió és enmig de les tempestes de neu i de la foscor de les vesprades hivernals quan s’encén l’espurna de la pregunta filosòfica. Però no és això el més rellevant de l’article, sinó aquests mots en què l’autor parla d’allò que anomena existència pagesa (bäuerlichen Dasein):
"[Cal] mantenir la distància de l’existència pagesa, abandonar-la més que mai a la seva pròpia llei –no la toqueu!- per no arrossegar-la a una falsa xerrameca de literats sobre allò popular i l’amor a la terra. El pagès no vol ni necessita en cap cas aquesta exagerada amabilitat ciutadana. l que vol i requereix és el tacte reservat envers el seu propi ésser i la seva independència".
