transformació digital

Fa poc més d’un lustre, els museus no tenien presència a les xarxes socials, ni existien estratègies digitals integrades. La discussió al voltant de la propietat intel·lectual en la societat de la informació i el coneixement era encara incipient, i conceptes com “procomú” i “cocreació” es tractaven amb indiferència. Tot i això, la irrupció de les tecnologies digitals col·laboratives anunciava un sisme en la manera de concebre, produir i distribuir els béns culturals, en les metodologies de treball, en la mutació de gèneres i formats i en els estils de programació.

En aquest context (2006), neix I+C+i. Investigació i innovació en l’àmbit cultural, un cicle inspirat en una pregunta incòmoda: Per què les institucions culturals no han incorporat departament d’I+D, tal i com és habitual en el món científic i empresarial?

Si fem una vertebració en perspectiva de totes les sessions, obtenim un mapa conceptual que pot ser útil per a comprendre la situació en què estem immersos. Les institucions culturals es troben davant nous reptes i prioritats en mig d’una crisi multifactorial que requereix nous sistemes operatius que permetin aprofitar millor els processos d’investigació que alimenten els diversos projectes. Sorgeix una nova cultura en xarxa que modifica la noció tradicional de públic com un ens passiu, i situa la col·laboració i la participació com a eixos de treball. Es comença a qüestionar el rol dels agents culturals tradicionals (escoles, universitats, biblioteques, museus, etc.) per donar pas a una estructura de xarxes distribuïdes en la que cada individu es converteix en un node capaç d’emetre, rebre i distribuir informació i coneixement. Es revaloritza la figura de l’amateur, el contribuïdor i el bricoleur. L’esperit 2.0 impregna progressivament el cos institucional, transformant els processos interns i la relació amb el públic, que pot anar de la interacció a la cocreació.

Grüne Werkstatt Wendland és una plataforma d’innovació oberta que posa en contacte escoles superiors de disseny i de negocis de les grans ciutats d’Alemanya amb petites i mitjanes empreses del districte de Lüchow Dannenberg, una àrea eminentment rural de la Baixa Saxònia.

El projecte va engegar fa dos anys fruit de l’iniciativa d’un grup d’emprenedors, artesans, comerciants i artistes de Lüchow-Danenberg, juntament amb l’administració del districte, que es van proposar crear una xarxa de cooperació entre els agents locals i les universitats i escoles de disseny, d’una banda, les escoles de negocis, de l’altra, de les grans ciutats d’Alemanya. Donat que no hi ha cap institució d’educació superior dins del districte de Luchow-Dannnenberg, els impulsors del projecte es van proposar construir, amb aquesta xarxa, una plataforma d’innovació permanent de la que poguessin treure profit tots els participants: les universitats i escoles, els estudiants, les empreses, i, en definitiva, el conjunt del territori local.