transformació digital

Aproximación para la elaboración de la guía dirigida a entidades financieras.

Observatorio Vasco de la Cultura

Cada vez es más común escuchar de los especialistas en economía que la apuesta por las industrias creativas, entre las que se cuentan las culturales, es una garantía de futuro para la competitividad de los territorios. El cuerpo teórico de la economía creativa sitúa en un papel central a los elementos intangibles ofreciendo un importante cambio de paradigma en la valoración de la riqueza y de las potencialidades de crecimiento de los territorios y las industrias.

Conclusions de la conferència 'European audiences: 2020 and beyond' que es va celebrar l’octubre de 2012 a Brussel·les, organitzada per la Comissió Europea.

La conferència va incidir en la necessitat de fidelitzar i augmentar els públics i es van presentar exemples d’estratègies per aconseguir-ne un major compromís en totes les fases del procés creatiu perquè  hi ha un públic amb ganes de comprometre’s, de compartir experiències i de generar sentit comunitari. A més es va posar de manifest que la crisi econòmica i les noves tecnologies digitals obliguen a les institucions a adaptar-se ràpidament als canvis.

El Forum d’Avignon és un laboratori d’idees que té per objectiu analitzar la relació entre la cultura i l’economia i proporcionar canals per a la reflexió dins l’àmbit internacional, europeu i local. Es va crear el  2006 amb el suport del Ministeri de Cultura i Comunicació francès i cada any organitza un fòrum internacional amb personalitats i professionals de la cultura, la política, les indústries creatives, l’economia i els mitjans de comunicació.

El llibre que aquí us presentem recull els debats i les conclusions del Forum d’Avignon 2011 titulat “Investir la culture”.  Al llarg de l’any el Lab del Forum d’Avignon prepara i encarrega estudis, entrevistes i enquestes amb les quals es treballen els temes que es discutiran en el fòrum. En l’edició del 2011 els eixos temàtiques que es van debatre van ser els següents:

Aquest número de 'Culture Unbound' publica un interessant dossier temàtic titulat “Objectification, measurament and standardization”, editat per Tord Larsen, amb articles que, des de diferents disciplines, analitzen les tendències actuals en indicadors socials i mesurament d’aspectes relacionats amb la governabilitat, la gestió, l’educació i la innovació tecnològica.

Aquest estudi elaborat per la consultoria europea independent KEA – especialitzada en cultura i indústries creatives – analitza els mercats de música digital a tres països europeus (Regne Unit, Espanya i la República Txeca) i els costos de transacció que han d’assumir els serveis proveïdors per obtenir les llicències de distribució.

Fa poc més d’un lustre, els museus no tenien presència a les xarxes socials, ni existien estratègies digitals integrades. La discussió al voltant de la propietat intel·lectual en la societat de la informació i el coneixement era encara incipient, i conceptes com “procomú” i “cocreació” es tractaven amb indiferència. Tot i això, la irrupció de les tecnologies digitals col·laboratives anunciava un sisme en la manera de concebre, produir i distribuir els béns culturals, en les metodologies de treball, en la mutació de gèneres i formats i en els estils de programació.

En aquest context (2006), neix I+C+i. Investigació i innovació en l’àmbit cultural, un cicle inspirat en una pregunta incòmoda: Per què les institucions culturals no han incorporat departament d’I+D, tal i com és habitual en el món científic i empresarial?

Si fem una vertebració en perspectiva de totes les sessions, obtenim un mapa conceptual que pot ser útil per a comprendre la situació en què estem immersos. Les institucions culturals es troben davant nous reptes i prioritats en mig d’una crisi multifactorial que requereix nous sistemes operatius que permetin aprofitar millor els processos d’investigació que alimenten els diversos projectes. Sorgeix una nova cultura en xarxa que modifica la noció tradicional de públic com un ens passiu, i situa la col·laboració i la participació com a eixos de treball. Es comença a qüestionar el rol dels agents culturals tradicionals (escoles, universitats, biblioteques, museus, etc.) per donar pas a una estructura de xarxes distribuïdes en la que cada individu es converteix en un node capaç d’emetre, rebre i distribuir informació i coneixement. Es revaloritza la figura de l’amateur, el contribuïdor i el bricoleur. L’esperit 2.0 impregna progressivament el cos institucional, transformant els processos interns i la relació amb el públic, que pot anar de la interacció a la cocreació.

Grüne Werkstatt Wendland és una plataforma d’innovació oberta que posa en contacte escoles superiors de disseny i de negocis de les grans ciutats d’Alemanya amb petites i mitjanes empreses del districte de Lüchow Dannenberg, una àrea eminentment rural de la Baixa Saxònia.

El projecte va engegar fa dos anys fruit de l’iniciativa d’un grup d’emprenedors, artesans, comerciants i artistes de Lüchow-Danenberg, juntament amb l’administració del districte, que es van proposar crear una xarxa de cooperació entre els agents locals i les universitats i escoles de disseny, d’una banda, les escoles de negocis, de l’altra, de les grans ciutats d’Alemanya. Donat que no hi ha cap institució d’educació superior dins del districte de Luchow-Dannnenberg, els impulsors del projecte es van proposar construir, amb aquesta xarxa, una plataforma d’innovació permanent de la que poguessin treure profit tots els participants: les universitats i escoles, els estudiants, les empreses, i, en definitiva, el conjunt del territori local.