procomú

Entrevista realitzada per 'La aventura de aprender' de TVE a Jesús Carrillo, director de Programes Culturals del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía i professor d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Madrid.

Helena Ojeda ; Xavier Urbano | espaifàbrica.cat

Actualment, la ciutat de Barcelona està sent un camp d’experimentació brutal per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló, la Flor de Maig, l’eclosió del món cooperatiu, l’obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d’altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil a l’hora de definir els àmbits comunitaris.

A això, cal sumar-hi l’herència i l’exemple desobedient del moviment de les okupacions i dels projectes que fa temps que tenen arrels a la ciutat, com el Coop57 o alguns espais històricament gestionats pels mateixos veïns.

Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB) | Icària

Fins no fa gaire internet i les TIC es consideraven eines i mitjans útils per millorar les polítiques públiques i el model productiu vigent. Ara, però, internet i les TIC no són només instruments, van més enllà ja que generen un altre espai regit per noves regles i noves relacions. Aquestes tecnologies han modificat els costos de l’acció col·lectiva,  han afavorit el desenvolupament de lògiques organitzatives obertes i descentralitzades i han impulsat l’emergència d’un model productiu basat en la producció col·laborativa entre iguals. Són algunes de les tesis defensades per aquest llibre que analitza el fenomen de la cultura lliure i el procomú a Catalunya, la seva relació amb el moviment del 15M i les transformacions polítiques econòmiques que se’n deriven i que marquen un canvi d`època i un nou escenari on el procomú pren major centralitat com a model que trenca la dicotomia història entre Estat i mercat.

Entrevista realitzada per 'La aventura del saber' de TVE a Santiago Eraso sobre el sentit social de la cultura i el paper dels museus. (16 de juny de 2015)
 

"El museo es, por tanto, además de un espacio para la memoria, un lugar de puesta en circulación de las obras de arte destinadas a ampliar nuestra sensibilidad, desarrollar el valor estético y ético y, en consecuencia, el debate público."

 

L'estraperlista

Ja fa uns mesos que, per circumstàncies o perquè hi ha alguna cosa ‘calent’ a l’ambient preelectoral, he anat assistint a un munt d’actes i trobades relacionades amb polítiques culturals i els nous canvis de paradigma, canvis que, inevitablement, ens estan avocant a una nova realitat cultural de la qual anem aprenent sobre la marxa a base de bufetades la majoria de les vegades, perquè ens agafa reaccionant i no ‘accionant’. Algunes de les trobades m’han fet realment qüestionar-me un munt de coses que fins llavors no m’havia parat a pensar i la solució als enigmes de les quals encara no en tinc resposta. Iniciatives com el ‘Debat Interacció, Els reptes de les polítiques culturals locals’ organitzat el passat mes de desembre pel CERC -Diputació de Barcelona, al qual va assistir un gran nombre de professionals disposats a experimentar amb els llenguatges, i on se’ls va proposar apropar-los, mitjançant l’intercanvi proactiu d’opinions, a plantejaments i realitats i projectes ja existents, projectes que res tenen a veure amb les clàssiques fórmules de la gestió cultural típica de manual d’administració pública, és a dir, ciutadans/espectadors, sinó amb ciutadania activa fent-se lloc en el seu territori, que proposa i exigeix espai actiu i veu i vot per crear i fer cultura, per exemple.

Eclectis (European citizens' laboratory for empowerment: cities shared) | Idensitat

Informe que presenta els resultats del projecte Eclectis de laboratoris d’apoderament de la ciutadania europea i que treballa en el foment de la participació de la ciutadania en el desenvolupament urbà i en la realització de projectes creatius inspirats en enfocaments artístics i inclusius. Hi han participat onze socis europeus entre els quals hi figura el projecte artístic ‘Idensitat’, ubicat a diverses ciutats catalanes i que experimenta mitjançant processos creatius diverses formes d’incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social.

Jordi Sans | Formatística

Desde que estalló la semana pasada el #casoMACBA en el mundo del arte y de la cultura se han sucedido todo tipo de reacciones que han ido desde la noticia noticiosa hasta la pataleta y la reflexión, reacciones casi todas ellas surgidas desde las mismas entrañas donde se está jugando esta partida: las del museo neoliberal.

Antonio Collados-Alcaide | Arte, Individuo y Sociedad. Vol 27, No 1 (2015) p. 79-98

Resumen  El emerger del paradigma del código abierto y las demandas de los movimientos sociales han permeabilizado los modos de organización de las instituciones culturales modernas. El artículo analiza el surgimiento de una nueva espacialidad crítica y colaborativa y cómo ésta está transformando los modos de investigación y producción cultural actual. Se centra en presentar el potencial instituyente de las nuevas formas de cooperación que se están ensayando en lo que se define como laboratorios artísticos colaborativos. Espacios de investigación y creación híbridos, fundamentados en estructuras cooperativas y en red, que hacen emerger un nuevo cuerpo socio-técnico que obliga a replantear las condiciones orgánicas tradicionales que han demarcado los escenarios de producción de conocimiento y práctica artística.