desenvolupament sostenible

La cultura com a Objectiu de Desenvolupament Sostenible: participeu en la consulta

 
 

Des del 2013, la campanya Culture2030Goall, que inclou organitzacions com Arterial Network, Culture Action Europe, ICOMOS, International Music Council, IFCCD, IFLA i UCLG, impulsa el reconeixement de la cultura com un Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) específic, amb metes concretes per garantir-ne el paper en el desenvolupament global. Aquesta idea es va consolidar el 2022 a MONDIACULT, amb la presentació d’un esborrany inicial que proposava deu metes culturals inspirades en els actuals ODS. 

Barcelona com a epicentre del debat sobre polítiques culturals. Jordi Baltà analitza MONDIACULT 2025


El 2025, Barcelona serà l'escenari de MONDIACULT, la cimera mundial de la UNESCO sobre polítiques culturals i desenvolupament sostenible. En un context de transformació i reptes globals, aquesta trobada intergovernamental marcarà el futur de la cultura en l'agenda internacional.

1

Cap a una política cultural sostenible: repensar les indústries creatives en l’era de l’Antropocè


Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.
 

Cultura i sostenibilitat: una visió ecosistèmica des dels municipis


Com poden els ajuntaments integrar la cultura en les estratègies de sostenibilitat? L’enfocament ecosistèmic proposat per Jenni Pekkarinen ofereix eines per repensar la gestió cultural municipal, fomentant la resiliència, la diversitat i la connexió amb el medi ambient. Una oportunitat per impulsar polítiques culturals més sostenibles i adaptades als reptes actuals.
 

Gemma Carbó: "Si la ciutadania és conscient dels seus drets, els defensa activament"



Amb motiu del curs online ‘Els drets culturals: un debat obert’, que ha tingut lloc els dies 18 i 20 de març, hem parlat amb Gemma Carbó, que n’ha estat la docent, sobre els drets relacionats amb la cultura, el seu abast, els problemes que se’n deriven i els reptes que tenen els municipis pel que fa a la seva aplicació. Aquest és el resultat de la conversa que hi hem mantingut.
 

Obert a la participació ciutadana l'Avantprojecte de Llei de drets culturals de Catalunya


El text reconeix el dret de totes les persones a accedir a la cultura, a participar-hi i a gaudir d’una educació artística al llarg de tota la vida. També defineix i organitza el Sistema Cultural de Catalunya per tal de garantir i desenvolupar els drets culturals i fixa el pressupost del Departament de Cultura en un mínim del 2% dels comptes de la Generalitat 

La futura llei reforça els drets laborals i econòmics dels treballadors del sector cultural, així com la defensa de la llibertat d’expressió davant de possibles intents de censura en l’àmbit cultural.
 

Cap a un nou model de cooperació cultural?


Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 18/01/2022
 

Aquesta setmana hem tornat a sentir parlar de cooperació, aquest àmbit de les polítiques públiques que havia pràcticament desaparegut de les agendes.  El MAEC ha presentat el projecte de nova Llei de la Cooperació per al Desenvolupament Sostenible y la Solidaritat Global que substituirà la de 1998, vigent fins ara, i que acompanyarà amb un nou Pla Director 2022-2025.

El paper de la cultura en la resiliència climàtica


 Comissió de Cultura de CGLU | Andrew Potts
 

Els artistes, les organitzacions i les institucions culturals tenen un potencial transformador com a agents que qüestionen els valors que condicionen els models de vida, econòmics i de consum, entre els quals s’inclou la nostra comprensió el medi ambient i la nostra relació amb l’entorn en profunditat, fent de la cultura un agent indispensable en l’acció climàtica.

La Nova Bauhaus Europea i l’aposta per la cultura en la lluita contra el canvi climàtic


Fa més de cent anys, l’escola de la Bauhaus va revolucionar el món de l’arquitectura, l’art i el disseny del segle XX i es va convertir en una de les institucions docents d’innovació europea més emblemàtiques (1919-1933). Aquest moviment d’entreguerres, liderat per Walter Gropius, va conformar una nova relació forma-funció en què la imaginació, l’estètica i el sentit pràctic aplicats a la vida quotidiana van combinar-se per millorar la vida de les persones en el trànsit cap a la modernitat.

Els set sabers d’Edgar Morin i l’Agenda 2030


Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.