patrimoni

La cultura a l’Estat espanyol creix al ritme del turisme cultural.

Com evoluciona l’assistència de públics a les sales de cinema o com es distribueix el treball de la cultura a l’Estat espanyol? Per resoldre aquests interrogants ja tenim aquí l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2018, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio. Com cada any, el seu objectiu és proporcionar una selecció dels resultats estadístics més significatius de l'àmbit cultural procedents de diverses fonts, que faciliti el coneixement de la situació i de l'evolució de la cultura a l’Estat espanyol, el seu valor social i el seu caràcter com a font generadora de riquesa i desenvolupament econòmic.

És un dimecres qualsevol avui, sí. Però aquest dimecres fa una certa flaire a divendres. De fet, per alguns, els més afortunats, avui comença un pont de quatre dies per poder desconnectar, escapar-se o fer aquelles coses que no tenim temps de fer durant el dia a dia i en certa mesura, preparar les festes que ara venen i que semblen anunciar l'apocalipsi fins que ens trobem a taula el dia de nadal.

En els darrers anys, amb l’adveniment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el rol de les biblioteques ha passat a ser llargament qüestionat. Els canvis en l’accés al coneixement i les noves pràctiques de lectura fruit de la digitalització de continguts han fet que les biblioteques emprenguin un procés de transformació per encarar els actuals reptes de la societat.[1]

Les biblioteques, com a centres culturals i educatius de proximitat, segueixen sent punts de trobada comunitaris que desenvolupen una important tasca per a la construcció del llegat individual i col·lectiu de les persones i per a la cohesió social, però a més a més han obert la porta a l’experimentació amb metodologies innovadores i creatives incorporant elements de les fàbriques de creació i els makerspaces, i algunes fins i tot s’han convertit en hubs culturals especialitzats en art contemporani a través de projectes de residències d’artistes, a més de multiplicar el seu abast en petites comunitats rurals millorant els programes de mobilitat destinats a satisfer les seves necessitats.

Tres objectius: relacions socials, relacions econòmiques i relacions internacionals. Aquests són els pilars de la “Nova Agenda europea per a la cultura” que es va presentar el 22 de maig de 2018 a Brusel·les. El nou pla de la Comissió Europea en matèria cultural renova l’agenda de 2007 i és un pas més per reforçar el potencial transformador de la cultura per oferir una visió més atractiva d’Europa.

Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

La cultura és de tots. La màxima és senzilla però té unes implicacions profundes. A l’entrada del 9 de maig remarcàvem el valor públic de la cultura dient que l’experiència és l’essència de la cultura. Un dels aspectes més evidents del fet cultural és el patrimoni, ja sigui tangible, intangible o digital. També aquest patrimoni ens pertany a tots perquè ens recorda què ens fa humans. Ara bé, qui gestiona i preserva aquest patrimoni? A fi de promoure models de governança participativa del patrimoni cultural, el grup de treball OMC (Open Method of Coordination) presenta l’informe ‘Participatory Governance of Cultural Heritage’.

Què ens motiva a viatjar? Què busquem quan fem les maletes i creuem fronteres? A principis del segle XV, l’explorador xinès Zheng He va capitanejar set expedicions navals per establir intercanvis comercials, culturals i diplomàtics. Entre els segles XVIII i XIX el viatge era un aspecte fonamental de la formació dels joves europeus de l’alta burgesia; era l’anomenat Grand Tour. Més enllà de qüestions de feina, avui en dia, ‘viatge’ acostuma a ser sinònim de ‘turisme’. Per tal d’analitzar les sinergies entre turisme i cultura, l’Organització Mundial del Turisme (UNWTO, en anglès) publica l’informe ‘Tourism and Culture Synergies’.

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

La relació entre els europeus i el seu patrimoni cultural és molt diferent entre els països de la unió, però la majoria dels ciutadans coincideix en que les administracions públiques haurien de dedicar-hi més recursos.

L'eurobaròmetre, és l’enquesta periòdica de la Unió Europea que facilita una anàlisi sociodemogràfica per conèixer l’opinió pública dels europeus en diverses matèries. En aquest cas ens trobem davant l’estudi d’opinió al voltant del patrimoni cultural, la primera enquesta que es fa a nivell europeu sobre aquest tema, coincidint amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural.