patrimoni

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

La relació entre els europeus i el seu patrimoni cultural és molt diferent entre els països de la unió, però la majoria dels ciutadans coincideix en que les administracions públiques haurien de dedicar-hi més recursos.

L'eurobaròmetre, és l’enquesta periòdica de la Unió Europea que facilita una anàlisi sociodemogràfica per conèixer l’opinió pública dels europeus en diverses matèries. En aquest cas ens trobem davant l’estudi d’opinió al voltant del patrimoni cultural, la primera enquesta que es fa a nivell europeu sobre aquest tema, coincidint amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Universitat de València

Aquesta obra recull una cinquantena de comunicacions, relacionades amb el desenvolupament local i el patrimoni natural i cultural, presentades per experts de diverses disciplines al primer congrés de «Turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat», organitzat per la Universitat de València i La Federació d’Instituts d'Estudis Comarcals del País Valencià.

El llibre presenta diverses experiències dutes a terme arreu del País Valencià en matèria de sostenibilitat local a través de l’explotació turística. Els seus continguts s’estructuren en tres blocs: el territori (arqueologia, arquitectura i paisatge), el patrimoni cultural (cultura i art), i la gestió local (administració pública i gestió).

Richard Rinehart i Jon Ippolito | MIT Press

Quant temps pot perviure el llegat cultural d’una societat digital com la nostra? Els nous mitjans de creació artística, aparentment efímers i volàtils, fan  pensar en el futur incert de les obres d’art contemporani. Richard Rinehart i Jon Ippolito, però, tenen bones notícies: hi ha alternatives per a la preservació de la cultura, sempre que estiguem oberts a repensar què significa la memòria col·lectiva i  el concepte de cultura mateix.

Noémie Drouguet | Armand Colin

Aquest llibre revisa l’origen i les especificitats dels anomenats museus «de societat», un model heterogeni que va més enllà dels museus etnològics, antropològics o folklòrics. La literatura existent sobre aquesta qüestió no ha aprofundit suficientment en la cohesió de la definició d’aquest tipus d’institucions, pel que la conceptualització i els reptes del qual encara estan avui sobre la taula.

«Le musée de société» és una obra molt completa que repassa els models d’aquests tipus de museus, interessant a l’hora de concebre un projecte científic i cultural, especialment a escala municipal i regional.

Acción Cultural Española (AC/E)
 

Acción Cultural Española ha publicat la quarta edició de l’‘Anuario AC/E de Cultura Digital’, que enguany dedica la secció Focus a explorar les possibilitats que ofereix la tecnologia digital per a la conservació, l’anàlisi i la difusió del patrimoni cultural. Aquest estudi de camp, escrit  per David Ruiz Torres, doctor en història de l’art, mostra una gran varietat de bones pràctiques d’arreu del món centrades en el patrimoni arqueològic i l’artístic i monumental, les quals posen de manifest, no obstant això, que la importància d’aquest tema és encara «latent», a causa de la falta d’anàlisis que estudiïn en profunditat la transmissió digital de continguts en aquests àmbits.

K. McSweeney, J. Kavanagh (ed.) | MuseumsEtc

Tot i ser un tema que desperta l’interès de bona part dels gestors i autors d’estudis en matèria de museus, el compromís d’aquests d’incloure dinàmiques de participació dels visitants, resta encara molt superficial.

El darrer llibre publicat per l’editorial MuseumsEtc, especialitzada en gestió de museus, aborda de nou com afrontar la participació en aquests equipaments, però amb la intenció d’anar més enllà i suggerir accions com compartir la presa de decisions, l’autoritat i el poder amb els públics, desdibuixant les fronteres d’acció entre els usuaris i els professionals.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

El 2015, prop de 20,5 milions de persones van visitar els equipaments patrimonials de Catalunya, xifra que s’eleva gairebé als 22 milions si es compten els usuaris dels serveis complementaris que ofereixen els museus, les col·leccions i els monuments catalans.[1] Els equipaments dedicats a l’art, els quals representen el 30% del total, van atreure el 64% dels visitants i van aconseguir el 86% del total de seguidors a les xarxes socials, mentre que els equipaments dedicats a la ciència i la tècnica són els que van tenir més visitants escolars (una mitjana de 15.573) i a més van presentar la taxa d’usos per visitant més elevada (2,37).