patrimoni

Destruccions i negocis del Patrimoni Cultural. Usos i abusos

Les primeres notícies vinculades a la destrucció d’elements patrimonials a Mosul o Nim-rud van generar un fort impacte mediàtic. Aquesta repercussió feia presagiar que les accions continuarien en les següents setmanes i mesos. Malauradament, les sospites es van fent realitat amb la destrucció de l’antiga ciutat de Hatra, a l’Irak o de Dur Sharrukin, capital de la civilització assíria durant el regnat de Sargon II (722-705 aC).

Aquest context traça diverses lectures. Per una banda ens transporta als diferents usos que es fan del Patrimoni Cultural. Estat Islàmic ha trobat un filó en aquest àmbit per disposar de publicitat gratuita a nivell internacional. Es fa un ús del patrimoni amb objectius polítics o ideológics. Res de nou. La bibliografia generada sobre aquesta tipologia d’usos és immensa. La recerca ens aporta continuament noves dades en aquest sentit, tant de conflictes ja passats, com dels avui actius desplegats per tot el món, amb casos vinculats a la destrucció i salvaguarda del patrimoni.

Voice of Culture. Diàlegs estructurats entre la Comissió Europea i el sector cultural

The Voice of Culture és un nou marc de diàlegs estructurats entre la Comissió Europea i els professionals de la cultura. 

L’any 2015 es tractaran dos temes: 'Desenvolupament d’audiències a través de mitjans digitals'(18 i 19 de juny, a Amsterdam); i 'La governança participativa del patrimoni cultural' (2 i 3 de juliol, a Florència). Aquests temes han estat seleccionats en relació a les prioritats del Work Plan for Culture 2015-2018. Els resultats dels debats es tindran en compte en el treball de polítiques en curs de la UE sobre aquestes qüestions, tant a la Comissió Europea i com a l’Open Method of Coordination de la cooperació europea en l'àmbit de la cultura. El termini per sol·licitar la participació en algun dels dos debats és el 25 de març.

6 pequeños grandes proyectos de patrimonio de Km 0

L'estraperlista

Acostumbramos a relacionar la palabra patrimonio a grandes espacios patrimoniales, yacimientos arqueológicos o museos con grandes instituciones y complejas organizaciones. Acostumbramos también a olvidar que el patrimonio cultural es identidad, una identidad que se ha ido fraguando en un territorio a partir de una historia, de un pueblo y de una estructura social y en cuyo adn se han ido almacenando determinadas características que hacen de ese territorio algo único. Ese patrimonio, el del territorio, el de la cotidianidad, es el que se localiza en la mayor parte de nuestro país, en circunscripciones urbanas y rurales, muchos alejados de ese otro gran patrimonio que también de otra manera necesita ser preservado.

Conjunts de dades sobre cultura

La Diputació de Barcelona ofereix un conjunt de dades públiques sobre cultura en formats digitals, estandarditzats i interoperables per afavorir la seva reutilització. La plataforma disposa d’un cercador per paraula clau i format que permet localitzar les dades obertes disponibles sobre arxius municipals, biblioteques municipals, elements de patrimoni cultural, museus i agenda d'activitats, i teatres i auditoris municipals amb agenda d'activitats.

Els Museus del Vi i el patrimoni vinícola

Revista de Museologia

Número monogràfic que mostra una panoràmica dels principals museus i col·leccions vinculades al món del vi a l’estat espanyol. Inclou experiències i investigacions al voltant de la patrimonialització i musealització del llegat paisatgístic, cultural i econòmic al voltant d’aquest producte a les diferents comarques i regions vinícoles. Podeu trobar, entre d’altres, un article sobre Viniseum, el nou Museu de les Cultures del Vi a Catalunya, un estudi sobre la varietat d’estudis universitaris a algunes regions de gran tradició vitivinícola o un apunt sobre la tasca de l’Associació de Museus del Vi a l’hora de desenvolupar nomes fórmules per posar en relleu el valor patrimonial, social i cultural de tota la riquesa que envolta a aquest producte.

Tuit de la setmana

Santos M. Mateos

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Turismo y patrimonio cultural inmaterial

Organització Mundial del Turisme (OMT)

Primer estudi de l’OMT sobre la relació entre turisme i patrimoni cultural immaterial. S’hi examinen els principals reptes, riscos i oportunitats inherents al desenvolupament turístic associat al patrimoni cultural immaterial. L’estudi aporta mesures concretes d’elaboració, gestió i comercialització de productes turístics basats en aquest patrimoni i analitza diverses actuacions promogudes per administracions públiques, associacions públiques i privades i iniciatives comunitàries. Inclou també casos pràctics de projectes de desenvolupament turístic relacionats amb sis àmbits: artesania i arts visuals, gastronomia, pràctiques socials, rituals i festivitats, música i arts escèniques, tradicions i expressions orals i coneixements i usos relacionats amb la natura. La investigació presta especial atenció a formes innovadores de formular polítiques i a qüestions relacionades amb el desenvolupament comunitari, la planificació, la formació i l’apoderament, el canvi en els actius culturals, les formes de vida tradicionals davant el desenvolupament turístic o els mecanismes de finançament i recolzament governamental. Finalment, s’hi fan recomanacions sobre les mesures que els diversos actors poden adoptar de cara a promoure un desenvolupament turístic sostenible i responsable capaç de salvaguardar els actius del patrimoni cultural immaterial i incorporar-los a les seves polítiques i activitats comercials.

Ecomuseums 2012

Green Lines Institute for Sustainable Development

Ahir,  12 de novembre de 2014 es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet la XXVII Jornada de la Xarxa de Museus Locals, sota el lema: “El patrimoni cultural local des del museu: els reptes d'una gestió integral”. Va obrir la jornada Peter Davis, professor emèrit de Museologia al Centre Internacional pels Estudis Culturals i Patrimonials de la Universitat de Newcastle. Aprofitem l’ocasió per presentar-vos les actes de la 1a conferència internacional sobre ecomuseus, museus comunitaris i comunitats vives, editades per Davis i altres acadèmics britànics. El conjunt de ponències tracten sobre els nous reptes i oportunitats de la museologia comunitària, així com sobre l’evolució de les pràctiques en matèria d’ecomuseus i l’expansió geogràfica del concepte des dels seus inicis a finals de la dècada dels 60 a França. S’hi analitzen també aspectes teòrics i pràctics de la sociomuseologia; s’observa com s’articulen les intervencions ecomuseològiques en les relacions entre territori, comunitat i patrimoni o entre natura, cultura i comunitats, o quin paper tenen els ecomuseus en la conservació de l’artesania tradicional.

El patrimoni immaterial a debat

Revista d’etnologia de Catalunya

Dossier temàtic que ofereix una bona síntesi dels problemes i reptes que planteja la gestió, difusió i recerca del patrimoni cultural immaterial. Tots els articles prenen com a punt de partida la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial publicada el 2003. S’hi analitza el tema des d’un punt de vista teòric i pràctic i en diferents contextos (català, espanyol i internacional). El dossier s’inicia amb dues reflexions teòriques de Laurajane Smith i Xavier Roigé sobre l’impacte d’aquest nou concepte en les definicions oficials de patrimoni i en les polítiques públiques patrimonials. Per la seva banda, d’Estrada i Del Mármol se centren en l’aplicació de la Convenció de 2003 i analitzen de manera crítica la realització dels inventaris de patrimoni immaterial en els àmbits espanyol i internacional. Costa i Folch analitza el cas català, fa un repàs a la legislació catalana, analitza alguns exemples concrets d’elements de patrimoni immaterial representatius i, de vegades, conflictius, d’aquest patrimoni i, finalment, planteja quins són els grans reptes legislatius i de gestió del patrimoni cultural immaterial a Catalunya.