patrimoni

Cultura, Patrimoni i Territori #ConversaKULT


La primavera passada vam celebrar un nou cicle de Converses KULT arreu del territori. Us en compartim la primera relatoria.
 

Valls va acollir el passat 13 de març una Conversa KULT al voltant de la cultura, el territori i el patrimoni. Els convidats eren dos representants del Konvent, antic convent de monges del Berguedà convertit en laboratori experimental artístic autogestionat, que van conversar amb Elisenda Trilla, de Produccions Saurines, a la fàbrica de ca l’Alemany, seu del Casal Popular.

‘Cal reconèixer la natura com un ésser de què depèn la nostra existència terrenal’ Entrevista a Josep Maria Mallarach


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Espiritualitat, cultura i medi natural’, celebrat els dies 31 de maig i 2 de juny d’enguany, hem entrevista Josep Maria Mallarach, doctor en Biologia ambiental, llicenciat en Geologia, consultor ambiental i escriptor, que ens ha parlat de la necessitat de tenir una actitud molt més respectuosa amb la natura,

[Aportación para el debate] La cultura y el patrimonio en la España invisible


En el siguiente enlace podéis acceder al capítulo La cultura y el patrimonio en la España invisible: políticas culturales en los municipios españoles de menos de 5.000 habitantes aparecido en la monografía de la editorial Aranzadi: Las políticas sociales que vendrán (2021)

1

Convocatòria JPI CH CHSE: patrimoni cultural, societat i ètica


Ajuts nacionals a projectes transnacionals per entendre la relació entre el patrimoni cultural i les principals qüestions socials. Termini 23 de maig 2022
 

La convocatòria de programació  conjunta Patrimoni cultural, societat i ètica (JPI CH CHSE) té com a objectiu aprofundir en la comprensió de la relació entre el patrimoni cultural –material, immaterial, digital i natural– i les principals qüestions socials mitjançant projectes de recerca transnacionals. 

Els carrers, són nostres? El gènere en les narratives i lèxics urbans


La reflexió sobre la transformació de l’espai públic en el context de la pandèmia i la recuperació de la crisi es troba en plena expansió. Mentre els processos que s’anunciaven en els darrers anys, com la normativització de l’espai i la privatització dels seus usos, les desigualtats socials i el desmantellament de les iniciatives comunitàries, han anat constrenyent l’espai públic, des de la cultura creixen els esforços per analitzar les noves relacions entre espai, poder i cos que s’han materialitzat als carrers,  i per crear noves epistemologies a partir de les quals construir les ciutats del futur,

Guia per a megaesdeveniments en ciutats patrimonials


HOMEE
 

El patrimoni cultural ofereix a les ciutats que l’acullen tota una sèrie de potencialitats, com ara, l’explotació d’aquests béns materials i immaterials com a reclam turístic o el foment de grans esdeveniments que poden suposar un revulsiu cultural, social i econòmic per a una destinació en particular.

Nou llibre: El lenguaje museográfico


Recentment ha estat publicat el segon llibre de Guillermo Fernández: El lenguaje museográfico. Un breve manual de introducción al conocimiento y uso del fascinante lenguaje del siglo XXI. 

Amb pròleg de Ferran Adrià, aquest llibre es pot adquirir a través del seu web, a on també es possible llegir-ho íntegrament on line.

Projecte CHARTER, cap a un nou panorama professional al patrimoni cultural


CHARTER
 

Els problemes lligats a la manca de visibilitat i el reconeixement dels professionals del patrimoni cultural estan sovint lligats a una mala definició del sector, tant en el que respecta als conceptes com als marcs d’actuació.

Model SoPHIA per a l´Avaluació Holística d´Impacte del Patrimoni



El Model SoPHIA per a l’Avaluació Holística d’Impacte del Patrimoni és un dels resultats principals del projecte SoPHIA. Al 2021, l’esborrany de model es va aplicar a 12 casos d’estudi i els resultats es van resumir a l’Informe dels Casos d’Estudi D2.2; també es va debatre amb la comunitat de pràctica de SoPHIA – investigadors, professionals, responsables polítics i altres parts interessades – durant un procés de reflexió col·lectiva

La Nova Bauhaus Europea i l’aposta per la cultura en la lluita contra el canvi climàtic


Fa més de cent anys, l’escola de la Bauhaus va revolucionar el món de l’arquitectura, l’art i el disseny del segle XX i es va convertir en una de les institucions docents d’innovació europea més emblemàtiques (1919-1933). Aquest moviment d’entreguerres, liderat per Walter Gropius, va conformar una nova relació forma-funció en què la imaginació, l’estètica i el sentit pràctic aplicats a la vida quotidiana van combinar-se per millorar la vida de les persones en el trànsit cap a la modernitat.