Entrevista a l'Espereanceta de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
Noemí Busquets és la creadora del personatge de cabaret pagès, 100% pallarès i sense edulcorants, “Esperanceta de Casa Gassia”, que viu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’ensenya a les persones que el visiten. Al llarg de 14 anys de trajectòria, aquestes visites s’han convertit en un dels grans atractius del museu i del Pallars en general. I no només això, sinó que fruit d’aquest personatge n’han sorgit tres més: l’Esperanza de la Pampa és la cosina argentina; l’Àrnica és la cosina de Barcelona, una neo-rural afincada al Pallars; i per últim, la Joana la Gascona és la cosina francesa i explica a públic tot el que vulguin saber sobre bruixeria.
Les quatre formen part de la mateixa família, però cadascuna d’elles té una personalitat ben marcada i diferent. Per Busquets, però, la “mater familias” és indubtablement l’Esperanceta. Ella no té pèls a la llengua i ho diu tot tal com raja. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Això sí, el que és cert és que “l’Esperanceta agrada molt o no agrada gens”.
Com defineix Busquets la feina que fa quan encarna l’Esperanceta o a les seves cosines? Hi ha referents propers o el seu és un cas únic? Creu necessària la presència de personatges semblants en la resta del panorama cultural actual? En aquesta entrevista li preguntem per això i molt més.
Experts en història de l'art demanen "respecte" a les col·leccions i avisen que el cas Sixena estableix un precedent
ACN Barcelona | 16 gener 2021
Creuen que obre una via per a reclamar peces a altres museus però que la interlocutòria obliga a analitzar "cada cas".
Experts de diverses universitats coincideixen en assenyalar a l’ACN la rellevància de la sentència del Tribunal Suprem sobre els bens de Sixena. El medievalista i professor d’Història de l’Art de la UB, Carles Mancho, reconeix que la sentència “posa en discussió” la gènesi de les col·leccions museístiques del món, configurades històricament amb procediments poc regulats. Per al professor emèrit d’Història de l’Art de la UdL, Francesc Fité, es fixa un precedent per a "reclamacions diverses" i demana respectar la unitat de les col·leccions, mentre que per al professor de Legislació i Tutela del Patrimoni Artístic de la UdL, Alberto Velasco, la sentència està formulada de manera "intel·ligent" per haver d’analitzar, cas a cas, futures reclamacions.