Espanya

L’any 2019 és a punt d’acabar i amb ell es tanca, un any més, l’Anuari d’Estadístiques Culturals. Implantada l’any 2005, la generació estadística per part de la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio  té com a objectiu principal posar en relleu la importància que té la cultura com a motor desenvolupador econòmic i com a generadora de valor social. 

Juan Arturo Rubio Arostegui i Anna Villarroya Planas | Fundación Alternativas

Mecenatge i cultura son dos conceptes que han anat lligats des d’antic. De fet, l’origen etimològic de la paraula 'mecenatge' prové de 'mecenes', nom que li deu l’origen a una de les famílies més poderoses i influents de la Florència renaixentista, els Mèdici. Sembla ser doncs que el context de la Florència del segle XV té certs paral·lelismes amb el context actual on cultura, interessos privats i poder tenen fortes connexions. A més, a l’actualitat cal afegir-hi la crisi del finançament públic per a les polítiques culturals, fet que ha propiciat que les empreses privades trobessin noves vies de mecenatge per tal d’ampliar el seu radi d’influència. La realitat és que les polítiques culturals han de rebre la figura del mecenatge per tal de poder dur a terme certs projectes culturals. 

Quanta gent escolta música o va al cinema sovint o quines franges d'edat assisteixen més al teatre? L'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya entre 2018-2019, compta amb el conjunt de la població a partir de 15 anys, per donar resposta a aquest tipus de preguntes sobre les pràctiques culturals més o menys habituals. La finalitat del projecte és múltiple: d'una banda, avaluar l'evolució dels principals indicadors relatius als hàbits i pràctiques culturals; i, d'altra, aprofundir en altres aspectes rellevants en l'àmbit cultural, sobretot pel que fa als consums culturals.

Juan Albarrán | Producciones de Arte y Pensamiento

Seguint una lògica historiogràfica, el llibre «Disputas sobre lo contemporáneo» de Juan Albarrán reuneix diverses opinions, discursos, creacions i idees que permeten entendre d’on sorgeix el que entenem per contemporaneïtat actualment. Tot i seguir uns moments històrics concrets posicionats en una linealitat temporal per tal d’acotar l’art espanyol entre l’antifranquisme i la postmodernitat, alerta que en cap cas aquests moments pretenen marcar un inici i un final del relat, sino obrir noves mirades que permetin tensionar discursos i contraposar-los.

Qui no ha volgut mai disposar d’un mapa que ubiqui tots els projectes culturals que s’estàn duent a terme? I, no només això, sinó poder crear relacions entre els uns i els altres a través de conceptes clau?

Tot això ja és una realitat gràcies al programa 'Cultura y ciudadanía' del ministeri de Cultura. 

Des del passat 9 de juliol ja podeu consultar 'Cartografía Cultura y Ciudadanía', un mapa digital que té la intenció de donar a conèixer els gairebé 200 projectes i iniciatives que han participat en el programa, una trentena de les quals són catalanes. Tots els projectes presentats posen de manifest la seva vocació ciutadana a través de la vinculació entre cultura política, i acció i participació ciutadana, tal com indica el títol de la notícia publicada al portal web del Ministeri. 

Internet és una valuosa font d'informació que conté torrents de continguts, però alhora i per moltes variables, no tots poden ser considerats de qualitat. Per aquesta raó, localitzar informació rellevant a Internet no sempre és una tasca senzilla. Aquest context fa que sorgeixi la importància d'estudiar la qualitat de la informació en l’entorn digital. És així com neix ComRigor: un projecte multisectorial que persegueix abordar aquesta problemàtica per tal de proposar vies que millorin l'avaluació i, per tant, la qualitat i el rigor científic dels continguts digitals.

Santos M. Mateos-Rusillo. 'The use of the museum as a public relations agency by sponsors: the role of the media' Communication & Society, vol. 32, núm. 2, 2019, p. 51-66.

Presentem aquest interessant artícle de Santos M. Mateos Rusillo, company de la comunitat d'Interacció i autor del blog "Miradas desde la copa", que presenta l'evolució del patrocini empresarial als museus públics espanyols i els canvis produïts en aquesta relació. Mitjançant l'anàlisi de contingut de casos que responen al nou model i entrevistes a periodistes culturals de premsa escrita, es demostra que les empreses patrocinadores no assoleixen el seu objectiu: que és sumar a l'equació als mitjans de comunicació per tal d'augmentar la seva notorietat i enfortir-ne la imatge corporativa.

Patricia Corredor ; Enrique Bustamante 'Culture and cultural policies in time of crisis. The emblematic case of Spain', Economia della Cultura, núm 1, (2019), p. 117-128

Què és el que ens iguala en drets i què enriqueix la diversitat en les societats? Durant les últimes dècades, l’elaboració de polítiques públiques en l'àmbit de la cultura s'ha convertit en un aparador privilegiat de la postura ideològica dels governs que n’han fet bandera. Però des de la introducció de la Convenció de la UNESCO sobre la Promoció de la Diversitat el 2007 i seguint els progressos realitzats per la doctrina internacional que posiciona la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible, la cultura com a peça política i sobretot simbòlica ha guanyat importància. L’objectiu d’aquest article és considerar les diverses realitats, des de la perspectiva d’un cas concret d’estudi: l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Espanya durant els anys de la crisi econòmica (2008-2017).

En motiu de la Setmana Internacional dels Arxius que enguany se celebra del 3 al 9 de juny, la Direcció General de Patrimoni Cultural presenta diversos projectes, entre els quals trobem; #Cuéntalo, un arxiu que neix a partir dels tuits publicats arran de la protesta feminista respecte la sentència del cas de "La Manada". L'Associació d'Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya va arxivar aquests tuits en forma de dataset per processar-los i crear-ne una infografia.

Perdre’s per una aventura medieval, guanyar una competició esportiva o simplement construir un món amb blocs és possible des de qualsevol lloc del món si tenim accés a una pantalla. El videojoc envaeix un munt de plataformes i pantalles de diversos dispositius que solem tenir ben a mà, de fet, al palmell de la mà. Juguem?