Espanya

Cultural Trends | J. A. Rubio-Arostegui i J. Rius-Ulldemolins
 

La relació entre populisme i cultura ha sigut objecte de molts debats acadèmics en la darrera dècada, sobretot en el que respecta a la llibertat d’expressió i els drets de les minories, per la qual cosa s’han centrat – a Europa – en el populisme de dretes.

Cultural Trends | C. Mateos-Mora, C. J. Navarro-Yañez i M.J. Rodríguez-García
  

Les escenes culturals són un element definitori de la idiosincràsia dels grups socials a les ciutats, íntimament vinculades a la vivència d’experiències culturals – al consum cultural – i a certs estils de vida que acaben per definir els territoris i dotar-los d’un significat.

 Martínez Roger, Á | Fundación Alternativas
  

Tenim un excedent d’artistes? Els centres d’educació artística superior estan fent créixer el nombre d’artistes diplomats que es llancen a la cerca d’oportunitats en un món laboral amb una oferta més aviat minsa a l’estat espanyol i que, en molts casos, els aboca a marxar a l’estranger. Quines polítiques públiques existeixen per acompanyar aquesta inserció laboral? Quins canvis hi calen per donar solució a aquesta situació?

En el siguiente enlace podéis acceder al capítulo La cultura y el patrimonio en la España invisible: políticas culturales en los municipios españoles de menos de 5.000 habitantes aparecido en la monografía de la editorial Aranzadi: Las políticas sociales que vendrán (2021)

Polièdrica
 

El magazine i arxiu digital cultural Polièdrica ha llançat el seu anuari 2021, una panoràmica dels articles i notícies que s’han publicat al llarg de l’any passat i que es fan ressò d’una diversitat d’accions i projectes impulsors d’innovació – provinents especialment per agents independents – i que giren al voltant de la intersecció entre art, educació i comunitat.

Si treballes en el sector cultural, participa en aquesta enquesta per a entendre els efectes de la pandèmia en les condicions laborals i la vida dels professionals de la cultura.
 

Les professores Victoria Ateca-Amestoy de la Universitat del País Basc i Anna Villarroya de la Universitat de Barcelona, han dissenyat aquesta enquesta sobre les condicions de vida dels artistes i dels treballadors de la cultura a Espanya.
 

L'estudi, impulsat per l'Observatorio Social de la Fundació ”la Caixa” compte també amb la col·laboració de la Fundación Actúa Ayuda Alimenta.

 Academia de las Artes Escénicas
 

Incloure les arts escèniques com a part central als currículums escolars en l’educació reglada encara és una assignatura pendent a casa nostra, malgrat l’evidència dels seus efectes positius per al desenvolupament personal i social, sobretot si ens comparem amb altres països de l’esfera europea.

Faeteda – Redescena | Teknecultura
 

El període d’inactivitat i les restriccions que han acompanyat les mesures per fer front a la Covid-19, sumats a una participació dels públics afectada pel confinament i el temor al contagi, s’han saldat amb un greu impacte en l’ecosistema cultural i, especialment, en el de les arts escèniques.

ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

The Journal of Arts Management, Law, and Society | M. J. Barrio-Tellado i L. C. Herrero-Prieto
 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.