Quebec

Les indústries d’identitat en un món global


Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.

Debats: Política cultural i plurinacionalitat

J. Rius-Ulldemolins (dir) | I. Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

La darrera edició de la revista de cultura, poder i societat «Debats» aborda l’estat de la qüestió de la plurinacionalitat a l’Estat espanyol, partint d’una perspectiva comparada (amb casos com el Quebec o Escòcia) i destacant la relació del nacionalisme amb les polítiques culturals.

Aquest monogràfic analitza en profunditat l’auge de nous projectes polítics nacionalistes estatals i subestatals que van (re)sorgir com a rebuig a la perllongada crisi econòmica, política i social i que cercaven recuperar el poder delegat al sistema financer global, així com la seva vigència com a instrument de mobilització politicosocial.

Les mondes de la médiation culturelle

C. Camart, F. Mairesse, C. Prévost-Thomas,  P. Vessely | L’Harmattan

Aquesta obra, que es presenta en dos volums, que es va publicar arran de la celebració a Paris del col·loqui internacional «Les mondes de la médiation culturelle» en 2013, repensa la mediació cultural des de l’òptica sociològica francòfona, amb estudis realitzats a França, Bèlgica o el Quebec, on aquesta disciplina ha estat especialment desenvolupada.

Bona part dels articles recollits fan una èmfasi en la possible caducitat de la noció original de «mediació cultural», que passa per una adequació d’aquesta pràctica i de les polítiques que l’inclouen en un nou paradigma, que inclouria aspectes com la diversitat o la participació social, sota noves denominacions com la transmediació o postmediació.

La diplomàcia pública i cultural de demà: noves estratègies per a nous reptes

Charles Nattier Sous ׀ Association internationale des études québécoises (AIEQ)

Informe que dóna a conèixer l’evolució recent de les estratègies i pràctiques de diplomàcia pública cultural desenvolupades a Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Regne Unit i als estats no sobirans de Catalunya, el Quebec i la Federació Valònia-Brussel·les. L’estudi sobre Catalunya està elaborat per Andrew Davis, delegat del govern de la Generalitat als Estats Units. Les anàlisis evidencien que cada vegada és més freqüent una diplomàcia ‘tova’ que complementi o rellevi a la diplomàcia oficial governamental. L’objectiu de l’informe és conèixer millor les polítiques i recursos per a la diplomàcia cultural implementades a país i estat no sobirà, detectar-hi diferències i convergències, identificar-ne els principals reptes i extreure’n lliçons útils per al Quebec.

Festivals de musiques[s], un monde en mutation, une comparaison internationale

Emmanuel Négrier, Michel Guérin, Lluis Bonet (dirs.) | France Festivals | Editions Michel de Maule

Estudi comparatiu sobre els festivals de música a nou països europeus i el Quebec. En total s’hi analitzen 390 festivals de diferents gèneres, estils musicals i dimensió. En l’anàlisi es tenen en compte aspectes com les finances, la naturalesa de les ajudes públiques o privades, el projecte cultural i la política de programació, activitats paral·leles, els públics, accessibilitat, cooperació artística i partenariat territorial, estratègies de comunicació o recursos humans. L’objectiu és proporcionar, un estudi íntegre i rigorós sobre el context polític, de gestió, cultural i artístic en el qual es desenvolupen aquests esdeveniments culturals i artístics.

Le théâtre c'est pour...

Campanya del teatre Périscope de Quebec

See video

Llegir als transports públics: llibres als autobusos de Mont-real

Els usuaris d’autobús de Mont-real podran descarregar-se de manera gratuïta, a partir del proper mes de gener, els primers capítols d’una selecció de llibres d’autors quebequesos contemporanis. Només caldrà que escanegin amb un dispositiu mòbil els codis QR dels títols oferts que podrà trobar en tanques publicitàries a 125 autobusos i 50 parades d’autobús. Per accedir al llibre complet tindran l’opció d’agafar-ne en préstec la versió en paper o digital en  alguna de les biblioteques de la ciutat o comprar-lo al web ruedeslibraires.com. Un dels responsables de la STM afirma que fer servir els transports públics és disposar de temps per llegir, en lloc de emprar-lo per lamentar-se per les incomoditats de l’hora punta, les inclemències del temps o els embussos de circulació.

Els beneficis de l’educació artística i cultural

Hill Strategies Research | Arts research monitor, Volume 12, Issue 5, September 2013

L’últim numero de «Arts Research Monitor» presenta diversos informes sobre l’educació artística i cultural. S'hi inclouen dos estudis publicats als Estats Units sobre els avantatges de l’educació artística i de l’educació musical en els infants, un estudi canadenc sobre la relació entre la formació musical i les capacitats lectores, una enquesta realitzada al Quebec sobre les pràctiques culturals dels infants i com els influeixen els hàbits culturals dels seus pares i, per acabar, un informe canadenc sobre el valor en el mercat laboral dels estudis superiors.

Territoris,cultures, polítiques (V i últim)

Remarques sobre alguns àmbits i sectors

Per concloure aquesta sèrie us proposem un recull necessàriament incomplert de bones pràctiques, d’experiències i metodologies interessants en aquests territoris que sens dubte mereixen una exploració més detallada. Es tracta d’experiències com la promoció de les arts (i els artistes) visuals a Àustria, dels centres de producció i creació del Quebec, i de les arts escèniques –teatre, cançó, circ- en aquest país. Dels centres socioculturals a Flandes, de la conceptualització i promoció de l’arquitectura dins el sector cultural a Dinamarca i sobretot a Àustria, de l’organització i gestió dels grans equipaments nacionals en un “holding empresarial” en aquest mateix país i també de la gestió de les grans companyies i equipaments nacionals a Escòcia. De l’organització i de la governança de les institucions del patrimoni a Dinamarca (Agència de Castells i Bens Culturals) i a Escòcia, i de la polítiques educatives i de públics sobre patrimoni a Àustria. De la intersecció de institucions culturals i educatives en projectes compartits en aquest país i també a Escòcia on s’ha aconseguit que tots els alumnes d’educació reglada participin en alguna activitat artística...