governança

ES:gobernanza FR:gouvernance EN:governance

L'educació a la LRSAL: aprenentatges per a la cultura?

Ramon Plandiura 

La memòria de l’Avantprojecte de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, la LRSAL, no amagava les intencions i quantificava quin seria l'estalvi si els municipis no prestessin serveis distints als propis o delegats, o què s'estalviarien si, senzillament, excloguessin l'educació de la despesa. El desideràtum de  la LRSAL és que els municipis s'ocupin el menys possible de l'educació i, si de cas, que  ho facin per la via menys autònoma i més depenent de la voluntat d'altres Administracions com és la via de delegació de competències. La LRSAL advoca per la supressió de les competències municipals  pròpies en educació i per obstaculitzar les clàusules generals de competència sobre les quals s'han sustentat bona part de les polítiques educatives municipals. La Llei soscava,  per la via de soscavar competències, el mateix sentit democràtic de l’elecció dels nostres representants locals. I això pot afectar no només a l’àmbit educatiu sinó també a d’altres com el cultural. 

La gestió públic-comuna

Tipus: Tema de debat

El conjunt de peticions per a aplicar la gestió ciutadana a equipaments de titularitat municipal parlen de la possibilitat de potenciar models diferents a la gestió pública convencional. De fet, podem aprendre i sistematitzar els coneixements que fa temps s’acumulen en contextos amplis de gestió públic-comuna, sigui en equipaments municipals, projectes de cultura lliure o a l’economia social.

Trobareu els textos per iniciar al debat als link següents:

biciudadana: cómo sería el Bicing si su diseño y gestión fueran colectivos.

Efraín Foglia,  Lucía Lijtmaer 

Definición según Wikipedia: El Bicing es un servicio de alquiler de bicicletas públicas en la ciudad de Barcelona que se implantó en marzo de 2007, promovido por el Ayuntamiento y gestionado por la empresa Clear Channel.

El relato en torno a la prestación del servicio de alquiler de bicicletas promovido por el Ayuntamiento de Barcelona se ha instalado en los siguientes ejes: se trata de un servicio público, que mejora la calidad de vida de los ciudadanos, y que facilita la movilidad de los usuarios utilizando una tecnología verde y asequible para los bareloneses.

Ateneu Candela: confiança, autonomia i cultura del fer

L'Ateneu Candela és un centre social de Terrassa (Barcelona) amb més de 10 anys de vida, un espai obert a la ciutat i a la seva gent, un punt de trobada d'iniciatives ciutadanes, d'activitat i de producció cultural i comunitària. 

Som un lloc a la ciutat per a la conquesta de nous drets socials. Un centre social de codi obert, node d'una àmplia xarxa de persones i centres socials. Defensem les nostres vides. Apostem per la defensa de les qüestions comunes.

És viable una gestió híbrida de recursos entre models públics i models oberts?

Goteo.org

Aniré al gra: des de 'Goteo.org' portem tres anys tractant d’afiançar (amb diferents graus d’èxit, experimentant i observant) un model de crowdfunding o micromecenatge que impliqui una sèrie de valors transversals tals com transparència, obertura, co-responsabilitat. Per una banda, per facilitar que iniciatives culturals i socials trobin vies alternatives de finançament gràcies a accions col·lectives en xarxa. Per l’altre, que en assolir-ho a canvi generin recursos col·lectius (coneixement, continguts, codi, materials, etc) pel benefici general de la societat. Aquest enfocament, per nosaltres clau, creiem que no només hauria de ser un estàndar per qualsevol altre eina o plataforma de crowdfunding, sinó per extensió per a d’altres vies de finançament o assignació de recursos públics.

Viver d’Iniciatives Ciutadanes: transferències de la innovació ciutadana a l’espai públic

Esaú Acosta Pérez, Mauro Gil-Fournier Esquerra, Miguel Jaenicke Fontao | Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, Núm. 55 (2013),  p. 92-100

Resum: La complexitat urbana a causa de la sobreproducció a la qual ens exposa Internet i els actuals mitjans de producció econòmics implica pensar cada vegada més la ciutat de manera diversa i complexa. On la multitud de factors que influeixen per a la resolució de qualsevol aspecte no s’ha de reduir a un mínim comú múltiple sinó a pensar-lo des d’òptiques de diverses disciplines. Les iniciatives ciutadanes ofereixen un canal d’innovació des del qual proposen “altres maneres de fer les coses” i pensar així allò urbà des d’una dimensió més operativa.

La crisis de la cultura local tras el brillo de El Dorado

Dicen que no hay dinero para la cultura y que por eso las cosas están "así de mal". Pero al margen de lo discutible del argumento, ¿cómo es posible que se haya llegado a un escenario tal, casi de siniestro total en lo que atañe a la actividad cultural de muchas de nuestras ciudades?

Pese a la crisis económica experimentada en los últimos tiempos, es necesario precisar que el gran problema de la cultura en España no es la financiación, sino la perniciosa falta de políticas culturales. Es debido a esta carencia -y no a una supuesta falta de dinero- por lo que la cultura está sufriendo, entre otras cosas, recortes inesperados y arbitrarios que han derivado en presupuestos escasos, ridículos o inexistentes.

Equipaments: per què, per a qui, com?

LaCol 

Com es decideixen quins equipaments construir? On situar-los, quina configuració tindran, quina forma? La resposta és complexa i depèn de múltiples factors: socials, polítics, tècnics, econòmics,... Nosaltres, com arquitectes, ens centrarem en aquest article en el paper que juga la nostra professió. Durant els anys de boom de construcció alguns dels nostres companys de titulació han excusat la seva participació en greus aberracions urbanístiques justificant que el seu paper era donar una simple resposta formal a un programa ja definit. L’arquitectura però no és un art independent, sinó que deu la seva raó de ser a unes necessitats humanes bàsiques. L’arquitecte, com a ciutadà però especialment com a tècnic, té la potestat de participar en la formulació del projecte des de l’inici, i si creu que no s’ajusta a la realitat, replantejar-ho.

La cultura planificada. No hay plan para tanto experto

Sólo la estructura tiene el poder sobre la realidad. O así lo parece ¿no? Al menos ahora dentro de este sistema de grandes elocuencias. Un sistema que hemos ido creando, no escondamos la cabeza, desde nuestro propio discurso. Suavizando en demasiadas ocasiones el vacío desde las criptas de las estrategias, las agencias, las redes, los grandes planes directores... Hemos apoyado generosamente las escenas de una representación para quien ostentaba el turno de poder. ¿A quién le ha importado luego? Me temo que a nadie de los que con tanto ímpetu ruedaprenseril lo fomentaron. ¿Se han hecho seguimientos? ¿Comprobado resultados? ¿Analizado progresos o decadencias? Ni por asomo, me temo también. Todo esto va en contra del perpetuum mobile. La cinta no para y hay que seguir escenificando la marcha, eso sí, delante de un gran ventanal con vistas a un admirable paisaje pero protegidos por la tecnología del gimnasio. Correr hacia ninguna parte y con asepsia extrema.

Els espais indeterminats, els actors informals i una nova urbanitat

Jacqueline Groth | Eric Corijn

Urban Studies, Vol. 42, No. 3, March 2005

Article que reflexiona sobre incorporar en la planificació urbana institucional els anomenats espais buits o llocs indeterminats (descampats o zones industries abandonades) on es desenvolupen projectes culturals alternatius. Es tracta d’un text de l’any 2005 però manté total vigència a l’hora d’abordar com aquests ‘actors informals’ que impulsen o participen en aquestes noves formes d’urbanisme poden tenir també el seu lloc en la planificació de la ciutat. L’objectiu és que les polítiques urbanes reflecteixin millor la complexitat social i cultural que configura la urbanitat contemporània. L’article reflexiona  sobre la paradoxa que aquest fenomen pot suposar per a les estratègies de planificació urbana i il·lustra l'anàlisi amb tres estudis de cas de les ciutats de Helsinki, Berlín i Brussel·les.