governança

“L'enfocament actual per l'ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector en els seu conjunt està perdent l’oportunitat de treure el màxim profit tant en termes financers com operacionals que es podrien derivar d'una millor utilització de les dades. A més a més, millorant aquest ús, permetria comprendre millor i possiblement augmentar l'impacte cultural i social de la despesa pública”. Aquest tipus de diagnòstic es podria considerar un dels “llocs més comuns” de la gestió cultural. Però en aquest cas, sembla que el diagnòstic va acompanyat d’una clara oportunitat de millora. Aquesta oportunitat vindria segons l’autor de la introducció de la metodologia de “big data” que ja s’ha emprat amb èxit rotund en altres sectors.

Sacha Kagan, investigador associat de la Leuphana University i cofundador de Cultura21, Network for Cultures of Sustainability, presenta en 'Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity' els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat. La tesi que defensa l’autor és que aquesta dimensió no només implica la inclusió de la cultura en el desenvolupament local sostenible de les comunitats, sinó que també suposa la transmissió d’un conjunt de normes, valors i convencions per facilitar la transició cap a un món més sostenible.

Aquest número de 'Culture Unbound' publica un interessant dossier temàtic titulat “Objectification, measurament and standardization”, editat per Tord Larsen, amb articles que, des de diferents disciplines, analitzen les tendències actuals en indicadors socials i mesurament d’aspectes relacionats amb la governabilitat, la gestió, l’educació i la innovació tecnològica.