biblioteques

Mario Aguilera Giménez  |  Mi Biblioteca, núm. 34, verano 2013. p. 32-37

Resumen: Con ejemplos reales de usuarios reales que por un motivo u otro acuden a la biblioteca buscando paz o serenidad, o simplemente evadirse de los problemas que ha ocasionado la crisis económica, este artículo presenta los medios que tiene la biblioteca para hacer frente a esas situaciones a veces desesperadas. Termina con unas conclusiones sobre la labor del bibliotecario en estos casos y de las bibliotecas como servicio de proximidad entre las personas.

La Xarxa Audiovisual Local (XAL) i la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona han arribat a un acord per establir una col·laboració entre la XAL i la Xarxa de Biblioteques Municipals. Aquesta col·laboració es materialitza al programa Cultura't, en el qual es dedica una secció a parlar de les biblioteques de la Xarxa. L'espai inclou recomanacions literàries dels clubs de lectura i el comentari del director de la biblioteca o de l'arquitecte sobre les particularitats de l'edifici. La col·laboració serà de setembre a juny i cada dissabte es pot veure una entrega a les televisions locals.

I have been pulling together all of my posts on studies and reports on the value of public libraries for my work with the Federation of Ontario Public Libraries.  I thought I might as well post it here too. I’m sure I’ve got some dupes in here but c’est la vie!  Hope you find it useful!  There are many useful talking points and proofs in this research. We look forward to the value studies report from the Rotman School of Management at the University of Toronto that is in process right now for Toronto Public Library that is expected to be released in late 2013.

David Giles. Editors Jonathan Bowles, Gail Robinson l Center for an Urban Future

Les biblioteques públiques han de tenir un paper clau en les societats actuals perquè són les institucions millor posicionades per ajudar als ciutadans que han quedat al marge de la societat digital a assolir les competències necessàries per incorporar-s’hi. Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza el paper de les biblioteques en les societats actuals i de quina manera poden contribuir a millorar la situació econòmica i la qualitat de vida dels ciutadans. L’informe es basa en dades estadístiques dels tres sistemes de lectura pública de la ciutat de Nova York i en entrevistes als seus bibliotecaris i usuaris. 

És divendres i ens ve de gust començar el cap de setmana amb bona música. Per això us presentem el servei que ofereixen dos bibliotecaris de la Jacksonville Library de Florida que consisteix a proposar recomanacions musicals basant-se en els hàbits de lectura de cada usuari i en les preferències exposades en un breu formulari que cal omplir per sol·licitar el servei. 

La principal diferència amb els serveis de recomanació en línia és que aquests es basen en logaritmes fixes que recomanen la música més comercial i escoltada, amb la qual cosa tendeixen a uniformitzar els gustos musicals de la població. 

A partir d'un acord entre l'editor, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya; la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i el mateix autor, ja és possible descarregar-se gratuïtament el llibre "L'arquitectura de la biblioteca: recomanacions per a un projecte integral", escrit per Santi Romero, arquitecte de la Gerència de Serveis de Biblioteques.

Es tracta d'un llibre especialitzat en equipaments bibliotecaris que pretén ser un instrument per planificar i projectar de forma integral una biblioteca, a partir del treball comú entre arquitectes, bibliotecaris i usuaris.

En estos momentos en que se cierran bibliotecas por razones económicas y en virtud de los recortes que a todos nos afectan, la Biblioteca Británica ha demostrado con datos el valor que aporta a la sociedad, incluso para aquellos que no hacen uso de sus servicios de manera directa.

Según la evaluación que facilita en un informe reciente –similar al que ya hiciera en 2003, antes de toda esta crisis- la labor de la biblioteca más importante del Reino Unido no sólo crea el valor social, humanístico, formativo de toda biblioteca, sino que su contribución a la sociedad británica también se traduce en valor económico para los usuarios y población en general.

Así, según los datos que recoge el informe, su valor económico es casi cinco veces superior a los costos que representa.

Un dels reptes de les biblioteques a l'actualitat és fer visible el valor que generen a la societat i els beneficis que aporten. En el marc d'Interacció, es va portar a terme la taula rodona "Com fer visibles els beneficis de la Biblioteca Pública a la societat" en la que es va presentar el treball dut a terme per l'Àrea de Presidència i dues experiències de referència a nivell europeu.

En els enllaços d'aquesta entrada trobareu les presentacions que van fer els ponents.

NOM: Montornès Km 0

ENTITAT: Biblioteca de Montornès del Vallès

WEB: http://www.facebook.com/pages/Biblioteca-de-Montornes/142031955866615

PRESENTACIÓ: Montornès Km 0

DESCRIPCIÓ: La Biblioteca de Montornès ha adoptat la filosofia de Km 0 per la incidència amb l'entorn que implica aquest mètode de vida. S’hi busca la implicació directa amb la comunitat amb la finalitat que els seus ciutadans se sentin partícips amb el servei, compartint informació i col·laborant en l'aportació de coneixement per construir una societat més sàvia, permetent-nos, a més, optimitzar recursos.

NOM: Spotify a les Biblioteques públiques

ENTITAT: Biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú

WEB: http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona/?cat=34  

http://open.spotify.com/user/116128010

PRESENTACIÓ: L’ús de l'spotify a les Biblioteques Públiques de Vilanova i la Geltrú

DESCRIPCIÓ: La finalitat d’aquest projecte és optimitzar la tasca de la biblioteca pública en relació a la difusió i la promoció de la música, a partir de l’aprofitament de les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen. A més d’incidir directament en els tres eixos fonamentals d’aquesta tasca, com són la prescripció documental, la difusió de músiques i la hibridació de la col·lecció presencial amb la virtual, també és important la col·laboració amb l’entorn més proper per tal de difondre aquelles activitats relacionades amb la música que formen part de l’agenda més local i propera al ciutadà.