finançament

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

Francisco Calvo Serraller (ed.), Victoria Camps | Fundación Arte y Mecenazgo

Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement del món del col·leccionisme art, i de la seva divulgació com a font de mecenatge de la cultura, en aquest estudi s’analitzen les motivacions i limitacions ètica-filosòfiques del mecenatge artístic.

Des d’una òptica multidisciplinària, els quatre assaigs que el composen busquen posar en valor i aprofundir en aquells aspectes que propicien el mecenatge, el consoliden i, l’impacte que pot aportar a la societat actual.

Erik Schrijvers, Anne-Greet Keizer i Godfried Engbersen | Netherlands Scientific Council for Government Policy (WRR)

Escrit en clau holandesa però amb la voluntat de poder contribuir amb el seu discurs a altres regions, aquest informe busca amb la seva anàlisi aportar recomanacions al govern en la formulació de polítiques culturals, emfatitzant en els aspectes més rellevants que caldria posar sobre la taula per tal de revaloritzar els objectius de la política cultural.

La legitimitat de la política cultural ha estat un dels aspecte que més ha capficat als governs europeus en els darrers temps i la crisi econòmica ha accelerat el procés.

Autor: Eva Sastre Canelas Tutor: Lluís Bonet

El document, dissenyat com a projecte final de Màster en Gestió Cultural, busca aprofundir en les característiques i experiències dels promotors de campanyes culturals de micromecenatge a Espanya.

A partir de l’anàlisi de resultats de l’enquesta proporcionada a 691 autors de projectes culturals de crowdfunding, publicats a la plataforma Verkami (del total de 3052 projectes exitosos) i, juntament amb l’anàlisi de les dades estadístiques proporcionades per la pròpia plataforma, es dibuixa el perfil de projectes i tipus de promotors així com comparatives amb plataformes similars com l’americana Kickstarter.

Office de Coopértation et d’Information Muséales (Ocim)

La llei francesa de 2003 sobre mecenatge, associacions i fundacions ha permès el desenvolupament del mecenatge tan particular com empresarial a França. Aquest recull bibliogràfic elaborat pel centre de documentació de l’Ocim presenta més d’un centenar de referències sobre el desenvolupament de mecenatges territorials que informen sobre les seves estratègies i metodologies, possibles socis, àmbits i temàtiques d’actuació, beneficis i impactes sobre el territori, garanties de funcionament a llarg termini i d’altres qüestions d’interès. El recull inclou llibres, articles, guies pràctiques, estudis i treballs de recerca, material de jornades i congressos i informació d’organismes nacionals i regionals. El conjunt aporta un ventall ampli de reflexions teòriques i informacions pràctiques i útils sobre el tema.

David Ruiz | Economía y Cultura

¿Existen problemas de financiación de proyectos e instituciones culturales? ¿En otro tiempo fue diferente? ¿Qué ha cambiado y hacia dónde nos dirigimos? Ante tales cuestiones, debemos repensar la financiación de la cultura y las implicaciones que pudiera tener el cambio de modelo en el que parece que estamos inmersos.

Ya en entradas anteriores del blog reflexionamos en torno a dos ideas:

1. Cómo el sistema socio económico en el que nos encontramos instrumentaliza, cosifica y mercantiliza la cultura
2. Cómo existe una tendencia hacia la privatización de la cultura que, hasta hace relativamente poco, era gestionada de manera eminentemente pública

Ayuntamiento de Camargo | c2+i, culture+communication+innovation

Publicació que recull les aportacions fetes a les jornades i laboratori de reflexió sobre la situació actual dels centres culturals a l’Europa Creativa, celebrades amb motiu del 25è aniversari del Centro Cultural La Vidriera al municipi de Camargo, Els temes centrals dels debats van ser la relació dels centres culturals amb la cultura digital/P2P; amb l’arquitectura, els espais i la ciutat; amb els públics i les audiències; amb els models de gestió i de finançament, i amb la creativitat. Es va qüestionar si l’Europa actual és realment creativa i si la desitgem creativa. L’objectiu de la iniciativa era identificar els reptes de futur dels centres cultural a Europa i reorientar, dins d’aquest context, l’estratègia de futur del Centre Cultural de La Vidriera per als propers anys, així com reforçar el posicionament d’aquesta antiga fàbrica de bombetes, exemple de recuperació i transformació de patrimoni industrial en una fàbrica d’idees i projectes.

Robert Wardrop, Bryan Zhang, Raghavendra Rau , Mia Gray | Cambridge Centre for Alternative Finance (Cambridge University Judge Business School)

Per contrarestar la crisi financera global, han aparegut instruments i canals de finançament alternatius que operen al marge del sistema de finançament tradicional. Als Estats Units i a Europa han prosperat iniciatives de finançament no bancari per aconseguir liquiditat o recursos propis com el capital risc, els ‘venture capitalists’  o àngels inversors, el ‘crowdfunding’ o micromecenatge  i altres  instruments basats en valors de deute. Es tracta d’instruments que supleixen el crèdit bancari a professionals i les petites i mitjanes empreses i els proveeixen de capital risc per a la generació d’’start-ups’ o empreses de nova generació. Segons els autors, es tracta de mecanismes més diversos i transparents per als particulars i empreses que volen invertir o demanar préstecs, fomentar la innovació, generar llocs de feina o finançar causes socials.

Cornelia Dümcke, Zora Jaurová, Péter Inkei ׀ European Expert Network on Culture (EENC)

Informe breu que fa un diagnòstic dels mecanismes de finançament per a les petites i mitjanes empreses del sector de les indústries culturals i creatives a la Unió Europea (UE). Segons l’estudi, aquesta és una de les  qüestions més rellevants de l’agenda política de la UE ja que, malgrat la majoria de nous llocs de treball del sector creatiu els han generat petites empreses o treballadors autònoms, aquests negocis encara compten amb molts més obstacles financers que les companyies més grans. Aquest informe fa un primer diagnosi de les intervencions governamentals i dels mecanismes específics de finançament (garanties de préstec, capital risc, àngels inversors, etc) que poden beneficiar a la petita i mitjana indústria creativa i cultural als països de la UE. També explica casos de bones pràctiques en matèria d’innovació.

 David Ruiz | Economía y Cultura

Asomándonos a algunos datos

Más de cien mil empresas culturales (108.556 según los datos del anuario de estadísticas culturales) constituyen (constituían en 2013) la base sobre la que hablamos cuando hacemos referencia a la industria cultural en España. No es posible establecer fronteras rígidas sobre qué sea, mas, si ciertamente existe algo que sea “industria cultural” (consideramos en nuestra reflexión su existencia, aunque no esté del todo claro que sea, efectivamente, cultura) no sólo está constituida por el tejido empresarial. Las administraciones públicas tienen un peso determinante en ella, además del tejido asociativo, creadores y múltiples agentes más, pero estas empresas se erigen en el elemento fundamental de tal industria.