estructura de mercat

El sectors culturals i creatius a Europa, un mercat en creixement


KEA, European Investment Fund
 

El procés de digitalització, la innovació tecnològica, una creixent consciència ambiental o el treball col·laboratiu són algunes de les tendències clau que estaven perfilant uns sectors culturals i creatius (SCC) en creixement a Europa abans de la pandèmia, i que sembla que aquesta no ha fet més que accentuar. Segons conclou l’estudi “Market Analysis of the Cultural and Creative Sectors in Europe”, els SCC representaven ja en 2017 un important mercat amb el 5,5% de l’economia global de la UE, dels quals un 2,5% pertany a la indústria audiovisual i multimèdia per si sola.

Anuari SGAE 2020 amb les dades del sector cultural a l’Estat espanyol

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

El proppassat mes d’octubre, es va presentar la vintena edició de l’’Anuari SGAE de les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals’. Aquest anuari presenta informació perfectament analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors del panorama cultural: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música popular, cinema, música enregistrada, cinema, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, desplega un informe que analitza les principals dades del sector, tot destacant-ne els aspectes característics al llarg de l’any 2019 i aportant elements per a la comparació amb l’exercici 2018, i una tendència d’evolució des de l’any 2008.

Més mercat digital pel videojoc

Vols seguir jugant? De vegades podem seguir pitjant play al botó del comandament, d’altres per poder seguir comprem el joc en una botiga digital amb un simple clic damunt la pantalla. Cada vegada són més els videojocs que s’adquireixen directament en format digital com ens mostra aquest informe. Si ja era així l’any passat, com serà al 2020?

 

Aquesta memòria anual recull una radiografia completa del sector a l'Estat espanyol, que ha revalidat el seu lideratge entre els deu principals països del món pel que fa a volum de negoci amb una facturació de 1.479 milions d'euros, una dada que revela una lleugera baixada de l'3,3 % respecte l'any anterior, producte fonamentalment de la davallada de les vendes de maquinari. 

Prem el Play pel futur dels videojocs

Asociación española de empresas productoras y desarrolladoras de videojuegos y software de entretenimiento (DEV)

Entre el 'Play' i el 'Game over', hi ha moltes pantalles per passar, un munt d'aventures que ens aporten destreses i experiències des de la diversió, de vegades en solitud i d'altres en bona companyia. Els videojocs viuen un moment dolç enmig d'aquest passar pantalles, amb una bona dosis d'experiències i bona companyia en un sector que creix diversificat. Si bé ja fa temps que a l'Estat es va començar a premer el 'Play', hi ha el risc que una aposta poc contundent com l'actual, per part de l'administració, l'acabi portant al 'Game over'.

Públic i funcions dels espais escènics municipals es mantenen estables durant el 2018

El públic i les funcions de les sales municipals es van mantenir el 2018 respecte els anys anteriors. Així es desprèn de les dades de l’estudi del “Circuit de la xarxa d’espais escènics municipals” que publica l’Oficina de Difusió Artística (ODA).

Fins a 439.646 espectadors van assistir a les 1.916 funcions organitzades pels espais escènics municipals l’any 2018, xifra que suposa un augment del 1,7% de públic respecte l’any anterior. D’aquest total, la dansa i la música són els gèneres que tenen un augment major d’espectadors (27,3% i 8,7% respectivament).

Capgirar la distribució cultural: els canvis digitals

Observatorio Vasco de la Cultura | Eusko Jaurlaritza

L’Observatori Basc de la Cultura s’ha proposat analitzar la distribució de la cultura davant de l’escenari digital el qual cada vegada disposa de més presència a l’àmbit cultural. Així doncs, l’informe pretén fer una lectura els diferents sectors culturals: el llibre, les arts escèniques, la música, el cinema i les arts visuals i veure com aquestes diverses dinàmiques tradicionals pròpies de les cadenes de valor s’han vist modificades degut a la presència digital.

Renovar-se o morir: el mercat del llibre en català

Bernat Ruiz Domènech | Saldonar

La revolució d’Internet ha fet canviar el funcionament de molts sectors. El cas del llibre és un dels més esmentats, sobretot des de l’aparició del llibre digital i de les llibreries on-line. En aquest nou escenari els hàbits dels lectors del segle XXI han canviat substancialment i amb ells tota la cadena de valor del mercat del llibre. Malgrat no encertar alguns dels escenaris apocalíptics com ara que el llibre digital destronaria per complet el llibre de paper, el cert és que la producció i el consum del mercat del llibre estan patint forts canvis. Els llibres segueixen sent de paper però al seu voltant ha canviat gairebé tot, i és per això que apareix la necessitat de crear un nou paradigma que encaixi amb el present i el futur del mercat del llibre.

Les muses de la música

La imatge d’unes poques cantants pop que omplen graelles musicals i sumen visualitzacions a YouTube ens poden arribar a crear un miratge i fer-nos creure que hi ha plena paritat al món de la música. Res més lluny de la realitat, si més no a casa nostra.

L'Anuari de la Música 2019, que han presentat recentment Enderrock i ARC, posa el focus en les dones en la industria de la música i constata que la presència femenina en la indústria musical catalana és només del 33%. Així que hi trobem una tercera part de dones tant a les escoles, com als festivals i la indústria musical en general. 

La despesa en cultura dels municipis (2014-2017)

Una vegada passats els anys més durs de la crisi econòmica, sembla els pressupostos en cultura comencen a recuperar-se. Tot i això, el creixement és tímid i els ajuntaments segueixen prioritzant altres partides per davant de les de cultura: el 2009 aquesta despesa representava un 9,4% de la seva despesa global, mentre que el 2017 es situava al 5,9%.

Conjurar-se pel museu social

Trobem grans col·leccions i petites mostres temporals, hi ha museus locals amb voluntariat i museus nacionals amb externalitzacions, museografies i activitats innovadores per als públics. El museu engloba moltes realitats, el seu espectre és molt ampli i es va fer evident entre les més de 300 persones i els mesos d’intens debat a la plataforma del Fòrum dels museus.