compromís

Aquest número revisa la relació entre comissariat artístic i compromís social en els països de l’Europa de l’Est. Segons les editores, Olga Stefan i Catalin Ghorghe, es tracta de societats immerses en un procés de transformació molt ràpida i profunda on les pràctiques compromeses socialment poden esdevenir formes de resistència política poderoses contra els efectes deshumanitzadors de les polítiques neoliberals. Hi participen autors i professionals compromesos en els debats i discursos amb impacte social i actius en la producció de pràctiques artístiques emancipadores. La revista els convida a reflexionar sobre diversos aspectes, com per exemple, quin significat té lo ‘social’ en l’àmbit del comissariat artístic o quin tipus de projectes tenen més èxit i bona acollida entre els ciutadans.

Tegan Kehoe | Createquity

The whole idea of museums as art institutions is based on an implicit assumption that art museums are typical of all museums. It’s true that the traditional mores of a museum atmosphere – quiet, solemn, reflective, reverent – are based in the heritage of art museums. However, museums are much more diverse than that. Of the museums that were accredited by the American Association (now Alliance) of Museums as of 2012 (which is a small sample of the museums in the US), 10% were general or multidisciplinary, and 8% were focused on natural history or anthropology. Science and technology museums, children’s museums, and many history, anthropology, and natural history museums define their goals very differently than a traditional art museum. For example, the Association of Science-Technology Centers says, “Science centers encourage the innate curiosity that resides in all of us, providing opportunities for education, awareness of social and global issues, even recreation.” Many museums are arts institutions, but the term “arts” is inadequate to describe the breadth of the museum field.

For this reason, museums are often described as cultural institutions, rather than arts institutions. 

Conclusions de la conferència 'European audiences: 2020 and beyond' que es va celebrar l’octubre de 2012 a Brussel·les, organitzada per la Comissió Europea.

La conferència va incidir en la necessitat de fidelitzar i augmentar els públics i es van presentar exemples d’estratègies per aconseguir-ne un major compromís en totes les fases del procés creatiu perquè  hi ha un públic amb ganes de comprometre’s, de compartir experiències i de generar sentit comunitari. A més es va posar de manifest que la crisi econòmica i les noves tecnologies digitals obliguen a les institucions a adaptar-se ràpidament als canvis.