avaluació

Vassilka Shishkova | IETM (International Network for Contemporary Performing Arts)

Informe que analitza l’estat de la qüestió en matèria de recerca recent sobre l’impacte social de les arts escèniques. Es tracta d’una diagnosi que identifica quins països han investigat sobre el tema i quins mètodes de mesura i avaluació han emprat. La idea és presentar els models existents, tendències i qüestions clau a l’hora de mesurar aquests impactes i explorar quins esforços han dut a terme les organitzacions artístiques de cara a aportar arguments i justificacions per contrarestar les retallades pressupostàries en el sector de la cultura i les arts.La diagnosi es fixa en enquestes i avaluacions més que en recerca acadèmica i les classifica per país o regió d’origen i per tipus de mètode d’investigació emprat.

IETM (International Network for Contemporary Performing Arts) ׀ Flanders Arts Institute

Us presentem diferents documents presentats a la última ‘Satellite Meeting’ de l’IETM amb representants de ministeris de cultura i de consells de les arts de diversos països europeus, i d’altres continents, per analitzar diferents models d’avaluació i mesura del valor i els impactes de la cultura en la societat, així com el paper que aquestes avaluacions han de jugar en les polítiques culturals nacionals. El conjunt de materials proporciona una visió de conjunt sobre les tendències i debats actuals en aquesta matèria i bons arguments per als responsables culturals de cada país a l’hora de defensar els seus pressupostos nacionals en cultura i apostar per una agenda cultural més ambiciosa tant a Europa com a la resta del món.

Linda J. Thomson, Helen J. Chatterjee ׀ Arts and Humanities Research Council  

El 'Museum Well-being Measures Toolkit' és un projecte per mesurar i avaluar l’impacte de les activitats que realitzen museus i galeries d’art en la salut i el benestar de la ciutadania. Es tracta d’una iniciativa desenvolupada per un ampli equip d’investigadors i acadèmics en col·laboració amb professionals de 32 museus de tot el Regne Unit.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

«La expressió de l’auditoria cultural, implica el seguiment i la valoració en l’aplicació pràctica de les polítiques culturals que, definides per l’Administració, es desenvolupen mitjançant equipaments als quals s’encarrega la funció finalista. Altrament, es conforma com l’instrument que, en referència a les organitzacions objecte d’anàlisi, verifica la correcció de la proposta d’activitats i de la seva execució envers els objectius proposats i el sistema d’avaluació que s’hagi establert per fer-ne el seguiment, amb la finalitat central que les seves conclusions vehiculin les decisions precises per assolir una major quota de rellevància en els objectius, eficàcia en la consecució i eficiència en l’ús apropiat dels recursos disponibles.

L’avaluació dels serveis que s’ofereixen al ciutadà esdevé una necessitat i, alhora, una prioritat per als gestors dels fons públics. L’àmbit de la cultura no n’és aliè: eficàcia, eficiència i retorn social són igualment exigibles en referència a les polítiques culturals que es dissenyen i a les institucions i equipaments que les porten a terme. 

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts us invita a la jornada “AVALUACIÓ ESTRATÈGICA: Com mesurar la gestió dels equipaments culturals?” que té com a objectiu reflexionar sobre el paper de l'avaluació externa d'equipaments culturals. Durant la jornada es presentarà el model d’avaluació que el CoNCA ha dissenyat pensant en els equipaments nacionals de Catalunya i també comptarem amb la participació del sr. Ian Gilhespy, especialista en l’ús d’indicadors de rendiment en organitzacions culturals i professor titular de la Universitat St Mark i St John de Plymouth

Institut d’Estadística de la Unesco (UIE)

Segons aquest manual, els festivals són un bon aparador de cultura i creativitat i pedra angular d’algunes estratègies de desenvolupament econòmic i atracció turística, però alerta que encara no s’han acabat de desenvolupar les eines adequades per mesurar l’impacte real dels festivals. El manual vol contribuir a omplir aquest buit i descriu els aspectes teòrics, conceptuals i pràctics que es fan servir en aquests moments per avaluar-ne l'impacte . Presenta els millors processos i metodologies per a la recollida de dades i proporciona un conjunt de recomanacions útils  per als organitzadors i organismes públics (estatals i/o locals) implicats en la celebració de festivals.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2014 que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les  principals dades observades a l’Anuari:

La cultura passa d’aportar 28.2224 milions d’euros, un 2,7% al PIB espanyol en 2011 a  26.031 milions en 2012 un 2,5%, i un 3,4 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és igual al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%), i superior al de la indústria química (1%) i al de les telecomunicacions (1,7%).

El sector cultural, durant el  2013, va donar feina a 485,3 mil persones, fet que suposa un augment de 27.700 treballadors (6%) respecte el 2012, però disminueix un 14% respecte a l’any 2008. 

Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic  

L'estudi d'impacte econòmic de CANET ROCK*014 l'ha elaborat l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, que disposa d'un programa de suport als ajuntaments, el Mentor Territori, que té com a finalitat l'assistència tècnica per al desenvolupament de projectes destinats a la promoció econòmica i l'ocupació. En el cas concret del Canet Rock i el seu impacte econòmic, es va encarregar a l'empresa GESOP, que va fer dues enquestes durant el festival. Una entre els 27.000 visitants que van acostar-se al municipi amb motiu de la celebració del Canet Rock i una altra entre els comerciants de Canet. De la primera es van fer gairebé un miler d'entrevistes. De la segona mig centenar.

Vicente Coll-Serrano, Salvador Carrasco-Arroyo, Olga Blasco-Blasco, Luis Vila-Lladosa | Política y Sociedad. Vol 51, No 2 (2014)

En este trabajo se presenta una propuesta metodológica para el diseño de un Sistema de Indicadores Culturales locales que toma como marco de referencia las Estadísticas Culturales de la UNESCO y la Agenda 21 de la Cultura. El Sistema de Indicadores que se propone queda configurado -en función de los objetivos perseguidos, los indicadores culturales requeridos y los usuarios involucrados- en un Sistema Básico y un Sistema Estratégico, y posibilita el seguimiento y evaluación del desempeño de la política cultural local.

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Per dissenyar un recorregut expositiu cal dominar els continguts científics però també conèixer en profunditat el comportament dels públics. El recorregut ha de ser resultat d’un equilibri subtil entre el discurs i la representació en l’espai de les temàtiques de l’exposició. S’ha de dissenyar un escenari amb dispositius museogràfics i elements escenogràfics que ofereixin als visitants una veritable experiència de visita.

Aquesta bibliografia comentada presenta uns 200 ítems entre llibres, articles de revista, organismes i recursos en línia amb experiencies, reflexions i casos pràctics sobre el disseny, confecció i avaluació d’exposicions. Aporta també elements d’anàlisi i metodologies per a un millor coneixement del comportament dels visitants.