avaluació

Adriana Partal, Kim Dunphy | Impact assessment and project appraisal

La investigadora Adriana Partal, membre d’aquesta comunitat, juntament amb Kim Dunphy revisen en aquest article la literatura internacional sobre programes d’avaluació d’impacte cultural. Les autores analitzen articles i altres recursos publicats entre 1988 i 2015 i observen, entre d’altres aspectes, com conceptualitzen i defineixen els conceptes de cultura i d’avaluació de l’impacte cultural, quines metodologies s’han emprat o quins han estat el àmbits més avaluats.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El CoNCA, en virtut de les seves competències, ha portat a terme l’avaluació estratègica de la Filmoteca de Catalunya i les seves activitats durant els exercicis 2012, 2013 i 2014. De l’estudi i anàlisi metodològic de les dades obtingudes es poden destacar els següents aspectes d’interès:

Geoffrey Crossick, Patrycja Kaszynska | Arts and the Humanities Research Council

Informe que té per objectiu comprendre millor el significat de valor cultural. En aquest sentit, identifica els elements que el conformen, analitza l’impacte que té en els individus, en la societat i en l’economia i proposa metodologies adequades per avaluar-lo. L’informe alerta que, fins ara, els debats i les investigacions sobre valor cultural s’han realitzat des de perspectives massa estretes, sota uns estàndards de recerca poc rigorosos i sovint distorsionats per una voluntat de protegir el finançament públic de la cultura.

Lachlan MacDowall, Marnie Badham, Emma Blomkamp, Kim Dunphy

Quina utilitat tenen les mesures, estadístiques i indicadors culturals? Ajuden a fer un seguiment del que realment és important? Quines oportunitats hi ha per impugnar, refinar o democratitzar aquests sistemes de mesura? En aquest llibre es recullen les aportacions d’acadèmics, responsables polítics i professionals de la cultura que, des de les més diverses perspectives, exploraren el camp dels indicadors culturals i les seves implicacions polítiques.

L'estraperlista

A muchos gestores se nos ponen los pelos de punta cuando terminamos una actividad y llega el temido momento de la verdad, ese tiempo dedicado a valorar cómo funcionó nuestra propuesta, a evaluar la continuidad de una actividad o rellenar con datos una justificación de ayuda económica: nos topamos con los malditos indicadores, esos parámetros, numéricos, en su mayoría, que nos suenan a lata, pero de los que casi nunca nos podemos librar, como las pesadillas recurrentes, algó así como con los Monstruos S.A.

Albert Ballarin,  Núria Camps,  Ferran Burguillos│ Biblioteques Municipals de Sabadell

El valor econòmic del servei de biblioteques públiques de Sabadell és positiu i amb perspectives de creixement en els propers anys. Així es desprèn d’aquest  estudi presentat a Barcelona en el transcurs de les 14es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquestes jornades són un punt de trobada i de referència per als professionals de la informació, la documentació i les biblioteques del país.

Aquest estudi, basat en el retorn a la inversió, permet contrastar fins a quin punt els diners invertits a la xarxa de Biblioteques Municipals de Sabadell reporta beneficis directes satisfactoris per a les persones usuàries.

Emma Blomkamp | Evidence & Policy: A Journal of Research, Debate and Practice, Vol.10 (2) , May 2014, p. 223-241

Tot prenent com a exemple el cas de dos municipis de la regió australiana de Victoria i dos programes culturals d’aquests territoris, l’article explora els usos retòrics de l’evidència en la política cultural local i els avantatges d’un enfoc interpretatiu pràctic, que vagi més enllà de la legitimació a través de dades estadístiques amb les que se sol treballar. L’elecció i ús de determinats tipus de probes (evidències) pot variar segons el context polític, institucional i interpersonal (depenent del professional).

Nordic Centre of Heritage Learning and Creativity (NCK) | Kulturkontakt Nord

L’informe, fruit de l’anàlisi comparativa extreta de les enquestes realitzades a directors i responsables de museus nòrdics i bàltics entre 2011 i 2014, busca obtenir una millor comprensió de la situació de les institucions museístiques en matèria pedagògica d’aquestes regions.

379 directors i responsables de museus de Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca i els Països Bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) van respondre al qüestionari proporcionat, elaborat de forma dialogada i conjunta per les associacions de museus de cada un dels països membres.

Victor A. Ginsburgh, David Throsby | Elsevier

Manual que proporciona una panoràmica de l’evolució i desenvolupament d’aquesta disciplina durant els últims anys. L’obra recull, des d’una perspectiva interdisciplinària, contribucions que informen de la recerca més innovadora en economia de la cultura i que, a la vegada, evidencien l’equilibri existent entre les investigacions que analitzen aspectes tradicionals de l’economia com són la producció, distribució i consum de béns i productes culturals, d’una banda, i aquelles investigacions més innovadores que abasten un ventall molt més ampli d’aspectes i qüestions relacionades amb altres disciplines com la psicologia, l’estètica, l’art, la filosofia, els estudis literaris, el dret, la sociologia o l’antropologia. El volum s’agrupa en cinc gran apartats: Valor i avaluació de la cultura; Consum i demanda cultural; Indústries culturals i creatives; Diversitat cultural; i Altres qüestions més àmplies.