arts plàstiques i visuals

Martí Manen, jove comissari independent i crític d’art, reflexiona en aquest recomanable llibre sobre la idea clàssica d’exposició i ens convida a repensar maneres més efectives perquè l’art connecti amb la societat.

L’obra es divideix en dues parts. La primera recull textos breus de l’autor – alguns inèdits i altres ja publicats – on apunta, observa, reflexiona i dialoga amb ell mateix, amb el lector i amb el públic sobre les maneres de produir, exhibir i comunicar l’art contemporani. Els textos no són teòrics sinó pensaments i reflexions sorgides durant la preparació dels seus projectes professionals i durant els seus viatges i visites a exposicions de tot el món.

Manen proposa que la exposició s’obri a l’error, a l’experimentació, que no es converteixi en un aparador d’art sinó que hi passin coses, que no estigui limitada pel temps i l’espai sinó que esdevingui un temps actiu, una prova constant, amb voluntat crítica i al mateix temps constructiva.

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.

Us presentem el segon informe de Common Practice, un grup de recerca que treballa per al reconeixement i la difusió del sector de les arts visuals contemporànies de petita a escala a Londres. Actua com a centre de recursos i coneixement i desenvolupa el diàleg amb altres organitzacions d’arts visuals a escala local, nacional i internacional.

L'informe, elaborat per Rebecca Gordon-Nesbit, analitza com les petites empreses i institucions d’arts visuals poden obtenir finançament en l’actual situació de crisi econòmica i com avaluar-ne els seus beneficis, no només econòmics, sinó també artístics i culturals. S’hi presenta com poden obtenir fonts de finançament privades i nous esquemes de col·laboració en un context artístic global també canviant.