arts musicals

Guia de xarxes culturals de Creative Europe

Programa Europa Creativa

Europa Creativa és el programa de la Unió Europea que promou els sectors cultural, audiovisual i de la creació que, a través d’un important fons  - 1,46 bilions d’euros fins l’any 2020 –, prioritza l’enfortiment de la competitivitat d’aquests sectors, guanyar nous públics i estimular un creixement en xarxa.

Aquesta guia recull presentacions de les 23 xarxes culturals escollides per Europa Creativa, que treballen en una gran varietat de sectors – música, arts escèniques, investigació i educació, patrimoni... – i que representen al voltant de 4.000 organitzacions.

Tecnologia, art i Beethoven

Hörst Hortner | Ars Electrónica FutureLab

El reconegut festival austríac d’arts i tecnologia Ars Electronica, compta amb un departament de recerca, el FutureLab, que acull experts en disciplines tan diverses com l’art multimèdia, l’arquitectura, el disseny, la realitat virtual o plataformes interactives, i que duu a terme innovadors projectes en aquests àmbits amb l’objectiu d’aconseguir que l’art ens ajudi a entendre millor la ciència i la tecnologia.

L’equip del FutureLab ha estat preparant durant un any una magnífica coreografia amb drons dissenyada per a la 5ª simfonia de Beethoven, i que avui recuperem amb l’efemèride del naixement del geni.

Pla Integral de la Música a Catalunya

 Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

«El Pla Integral de la Música» es va presentar públicament al Mercat de Música Viva de Vic el passat 15 de setembre. Es tracta d'un document que parteix d'una anàlisi prèvia del sector, que detecta diverses problemàtiques i que ha permès extreure algunes de les conclusions a les quals s'ha arribat i  que són: el sector de la música és el més ric i complex de tots els sectors culturals en relació a la seva diversitat i, per tant, cal una millor vertebració; la constatació que cal clarificar aspectes fiscals, laborals i de drets de propietat intel·lectual; l'aposta per la formació com a element per dignificar la professió i obtenir més públic; la necessitat d'obtenir dades reals per valorar la seva magnitud i destinar-hi els recursos adequats; la necessitat que el sector s'expressi a través dels mitjans de comunicació; o la necessitat d'elaborar una mirada integral i transversal que revisi les polítiques públiques actuals.

La construcció social de l’experiència d’oci cultural

Jordi López-Sintes (ed.) | OmniaScience

Llibre que presenta nou investigacions sobre l’experiència del consumidor de cultura durant el seu temps d’oci. Els estudis seleccionats s’han realitzat a partir de diferents metodologies qualitatives (una etnografia de l’experiència de jugar en comunitats virtuals, narracions de persones que realitzen activitats d’oci digital, teories fonamentades en les dades proporcionades per aficionats de l’òpera, per consumidors de música contemporània i per visitants de museus, i també interpretacions de l’essència de l’experiència de veure pel·lícules cinematogràfiques en sales de cinema i en les llars.  

Quin ha de ser el model de gestió del Teatre Atlàntida i l’Escola de Música de Vic?

Jaume Colomer,Bissap i Ferran Madico,ITD 

L’abril de 2010 es va inaugurar el complex cultural de L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona (CAEO) i l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Vic (EMVIC). Després de 6 anys de recorregut amb una gestió a través d’una Fundació, l’Ajuntament de Vic va encarregar a dos professionals externs del sector cultural (Jaume Colomer,Bissap i Ferran Madico,ITD, tots dos membres d'Interacció)una anàlisi de la situació i un informe tècnic. En aquests dos informes es detallen els avantatges i inconvenients dels dos models de gestió de L’Atlàntida, que es concreten a través d’un organisme autònom (gestió pública i directa); o bé l’actual que és a partir d’una Fundació sense ànim de lucre (gestió privada i indirecta).

Teatre i municipi a Catalunya

Institut del Teatre

La setmana passada es va presentar el llibre que recull les conferències, ponències i reflexions de les Jornades de Teatre i Municipi, celebrades dins dels actes del centenari de l’Institut del Teatre el 2013. A les jornades hi van participar noms de reconeguda trajectòria per repensar què són, com han de funcionar, quins serveis han d’oferir i quina funció han de tenir els teatres municipals.

Análisis de la situación de las artes escénicas en España


Jaume Colomer | Acadèmia de las Artes Escénicas de España

Informe que fa una síntesi diagnòstica de la situació actual de les escèniques a Espanya a partir de dades estadístiques i d’altres informes ja existents. L’autor detecta factors favorables per al desenvolupament del sector i d’altres que cal corregir o canviar. Identifica també els elements que han definit el model en funcionament des de la transició fins a l’actualitat i proposa un canvi d’orientació. L’objectiu és proporcionar un document de base per a debats posteriors.

Informe anual del programa «Anem al teatre» curs 2014/2015

Oficina de Difusió Artística (ODA)

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2014/2015 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Informe diagnòstic de les arts escèniques aplicades a Catalunya

Jordi Baltà, Eva Garcia | Observatori de les Arts Escèniques Aplicades (OAEA)

L’any 2014 l’Institut del Teatre va impulsar la creació d’un Observatori de les Arts Escèniques Aplicades amb especial atenció als àmbits de la comunitat, l’educació i la salut. En aquest context, ha encarregat l’elaboració d’aquest informe de diagnòstic sobre la situació de les arts escèniques aplicades a Catalunya amb la voluntat d’ajudar a orientar les activitats futures de l’Observatori.

Dia Mundial del Teatre 2016. Contra la precarietat laboral en el món del teatre

El proper diumenge 27 de març és el Dia Mundial del Teatre i  per segon any consecutiu l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) publica el seu Manifest del Dia Mundial del Teatre en format video per tal de donar visibilitat a la realitat laboral de gran part dels professionals de les arts escèniques del nostre país. Apunten que el 55 % dels actors no arriben al salari mínim interprofessional.  També afirmen que el 73 % dels intèrprets no poden viure només amb els ingressos que perceben de la seva activitat professional, que el 65 % no aconsegueix treballar més de tres mesos l’any, o que només el 27 % de la professió reconeix haver tingut feina suficient durant els darrers 15 anys.