arts musicals

Arriba la V edició de les JORNADES DE DIRECCIÓ, una trobada amb professionals de reconegut prestigi que exposaran la seva visió sobre l’ofici de dirigir. Trajectòries i experiències contrastades i una mirada particular sobre gèneres i autories que han abordat des de la seva mirada particular.

Enguany ens acompanyaran Rosario Ruiz, Joan Lluís Bozzo i Magda Puyo:

- La forma de l’actuació contemporània, a càrrec de Rosario Ruiz.

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Camille Decourtye i Joan Baixas

 

Si Albertí treballa amb les paraules Camille Decourtye, membre de la companyia Baró d'Evel, artista, domadora i cantant, treballa amb el moviment i amb el so sense dotar a les seves creacions d’una història lineal. No hi ha introducció, nus i desenllaç, si no parracs deconstruits que cobren sentit quan l’espectacle conclou.

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>
 

Per seguir el viatge cal saber quin és l'origen. D'on venim? D'on neixen les històries? Qui va posar nom i paraules a la memòria primigènia? Nancy Huston, una de les grans figures del panorama intel·lectual francès, publicava l'any passat a Espanya L'espècie fabuladora (Galàxia Gutemberg), un dels seus textos més emblemàtics, la tesi del qual destaca la importància de la ficció en la vida de l'ésser humà. Per Huston els éssers humans no poden viure fora la ficció. Així, per l'escriptora els humans són aquesta espècie fabuladora que nomena a les coses en un acte màgic.

Les classes socials, històricament han dividit les societats en funció del seu estatus, ja fos per condició econòmica, cultural o d’origen. Factors que sempre han estat estretament relacionats. El rebuig a la diferència, al desconegut, és redundant a l'espècie humana, com es tradueix en l’expressió artística.

S'acaben els Divendres d'Interacció del curs 2017-2018. Cada divendres a tuiter us hem despertat amb una cançó diferent. Hem intentat alegrar-vos l'entrada al cap de setmana amb un "bon dia" de ritmes càlids i lletres engrescadores. Doncs ara podeu escoltar una recopilació de les melodies que ens han fet acabar la setmana remenant els malucs. Aquí teniu la llista dels Divendres d'Interacció!

 

Barcelona, 1997. La Joana s’ha llevat nerviosa. És el dia. No pot esperar que arribin les cinc de la tarda, l’hora en què sortirà de classe. Però no té més remei que passar el dia a l’institut. Ho té tot planejat i ja ho ha parlat amb la mare. Quan el timbre certifiqui que s’ha acabat la lliçó d’Anglès, la Joana s’afanyarà a agafar l’autobús, que la portarà a la Plaça de Catalunya. Baixant la Rambla a mà dreta hi ha el carrer dels Tallers i al número 7, Discos Castelló. Que no hi hagi cua, pensa. Avui surt a la venda “Bon dia”, el nou disc d’Els Pets, i no hi ha res que la Joana desitgi més.

Diu la dita que hostes vingueren i de casa ens tragueren. Potser no és la millor frase per parlar de turisme per les ressonàncies xenòfobes que té. Però també és cert que és capaç d’il·lustrar i sintetitzar el malestar dels barcelonins respecte el fenomen turístic.

Imaginem-nos una noia que es diu Joana. La Joana acaba de fer setze anys i aquest any acaba l’educació secundària obligatòria. Com que el final de l’etapa s’acosta, sorgeix la gran pregunta: i què farà després? A l’institut ja han començat les xerrades d’orientació. Nota que de mica en mica augmenta la pressió: ha de prendre una decisió que sembla transcendental. Ha d’encarar el seu futur. És filla i néta de farmacèutics i creu que a casa esperen que ella continuï la tradició familiar. Però ja fa temps que, en secret, dóna voltes a una idea. Una bogeria, potser. Encara no s’ha atrevit a comentar-ho amb els seus pares. Com reaccionaran quan els digui que vol ser actriu?