Polítiques culturals

En un món globalitzat però divers, les polítiques culturals es poden analitzar i observar també des d’un punt de vista global que tingui en compte una àmplia majoria de països i les seves relacions culturals.

Aquest nou informe mundial de la Unesco: Re | Pensar les polítiques culturals és una ampliació de la 1a edició publicada el 2015, que era la implementació de la Convenció del 2005 sobre la necessitat de protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en clau global.

Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser 'Creative Cities: What they are and how not to be one' (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la creativitat; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura.

Es tracta d’un interessant acostament al desenvolupament de les polítiques públiques culturals des de la perspectiva de la creació de relat que construeix identitat. Trobareu en aquest llibre un repàs dels conceptes bàsics i models de polítiques públiques culturals també amb una destacada presència del factor històric i sempre en clau d’identitats.

J. Dessein, E. Battaglini, L. Horlings (ed.) | Routledge

Aquest llibre s’endinsa en les relacions emergents entre cultura, sostenibilitat i desenvolupament regional, a través del concepte de «territorialització». Es tracta d’un recull d’estudis teòrics i d’anàlisi de casos de temàtiques interdisciplinars de diversa índole geogràfica i institucional, que analitzen la vessant més territorial del desenvolupament de polítiques i projectes culturals.

Quan l’empresa Hewlett-Packard estava valorant instal·lar-se a Sant Cugat, una de les preguntes que va plantejar va ser el nombre de llicenciats que era capaç de produir la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta anècdota resumeix la relació entre el món global de la ciència i la innovació i la realitat concreta i local del territori. La va explicar el Ramon Pascual, que llavors era rector de la UAB, durant la taula rodona “Ciència i cultura al territori”, que es va dur a terme en el marc del congrés Interacció17.

El propassat divendres 22 de setembre, es va presentar el nou Pla de Museus de Catalunya, el pla estratègic que defineix i sistematitza una política global per als museus de Catalunya a partir d’una visió del museu com a institució cultural compromesa amb el patrimoni i la societat. Amb el nom 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya', el document preveu una inversió de 215,69 milions d’euros.

Tony Bennett | Routledge

D’on provenen les certeses que tenim, avui dia, sobre la cultura, i quina relació tenen amb les formes de govern modernes i contemporànies? En el context present, en què la cultura experimenta processos d’instrumentalització creixent, les noves aproximacions a les teories socials i antropològiques que exploren l’arquitectura de les polítiques culturals poden contribuir, sens dubte, a repensar la noció de cultura per a comprendre-la com a agent de transformació al nostre servei.

Gattenhof, S. | Palgrave - EventIMPACTS - Culture Bank

El paradigma actual sembla demanar cada vegada més a les entitats culturals i artístiques una avaluació més acurada dels impactes originats pels festivals i esdeveniments que organitzen. Però, com podem avaluar millor aquest impacte?

Tot seguit us proposem diverses eines: una lectura per reflexionar-hi, una completa eina d’avaluació i nous projectes que eixamplen l'horitzó actual.

Guillaume Pfister (coord.)| Arfuyen

Que la cultura no sigui un tema candent en els debats polítics no és un mal endèmic de casa nostra. Aquest llibre, una obra col·lectiva concebuda per joves estudiants de la prestigiosa universitat Sciences Po de Paris i coordinada pel professor G. Pfister, aborda la cultura com un element indispensable per fer front a la violència política, social i econòmica.
 

Jacqueline Eidelman (dir) | Ministère de la culture

Un museu obert a un públic divers i a les generacions més joves, més col·laboratiu i acollidor serien els fonaments del museu de l’avenir que ha detectat el ministeri francès de cultura i que publica en un informe, elaborat amb el suport d’un equip composat per una vintena de personalitats del món dels museus (directors, conservadors, acadèmics i observadors estrangers), que té com a objectiu marcar les directrius en política i gestió museística de cara als propers decennis.