Economia de la cultura

Obra encarregada pel Departament d’Estudis, de la Prospectiva i d’Estadístiques (DEPS) del Ministeri francès de Cultura i Comunicació on s’analitza l’evolució del concepte de diversitat cultural des del punt de vista de les indústries culturals durant l’últim mig segle. Es parteix del final de la Segona Guerra Mundial, moment en què s’instauren les institucions, les relacions polítiques i les regulacions financeres que regeixen la repartició de poder polític i financer de la societat actual, immersa en un procés de mundialització que ha relegat els estats nació a un segon terme. Dirigida per Philippe Bouquillion i Yolande Combès, professors de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Paris 8 i Paris 13, i codirectors de l’Observatoire International des Mutations des Industries Culturelles, l’obra analitza en profunditat els canvis que han experimentat en aquest període les estructures i lògiques de funcionament de les indústries culturals (premsa i informació, edició, indústria musical, cinema i audiovisual), les relacions d’aquestes amb les indústries de la comunicació (telecomunicacions, internet, informàtica i electrònica, ...) i les repercussions que aquestes interaccions han tingut per a l’actual economia basada en els continguts i per al concepte de diversitat cultural.

El passat dia 30 d'abril es va celebrar el Seminari “Cultura i desenvolupament urbà: Cap a una ciutat-empresa?” a càrrec del Professor de Sociologia João Teixeira Lopes (Universitat de Porto – Facultat de Lletres) i organitzat pel Centre d'Estudis sobre Cultura Política i Societat (CECUPS)
El seminari es  va focalitzar en la instrumentalització de la cultura com a mòbil per a la planificació estratègica i la creació de consens, posant en evidencia les estratègies que les ciutats desenvolupen en un context de competitivitat global. Teixeira Lopes  va abordar la problemàtica partint d'una anàlisi crítica de la relació entre "classes, territoris, districtes i indústries creatives" i  va proposar un model d'usos de la cultura a l’espai públic urbá basat en un concepte alternatiu de democràcia cultural.

Òpera XXI,  l’Associación de Teatros, Festivales i Temporadas Estables de Ópera en España, és la responsable d’aquesta edició en castellà de l’estudi «La gestión de la opera» sobre la gestióde  companyies i teatres d’òpera a Europa i Estats Units, elaborat per Philippe Agid i Jean Claude Tarondeau i editat el 2010 en anglès i posteriorment en francès. Els autors, experts internacionals en la matèria, expliquen els models nord-americà i europeu – amb Alemanya com a referència – i desmunten algunes idees preconcebudes, errònies i molt esteses a casa nostra sobre els models de finançament en aquests països. Aquesta edició inclou un estudi específic sobre el panorama operístic a l’Estat espanyol, encarregat per Òpera XXI a Philippe Agid.

El llibre,«Cultural policy, work and identity», és una obra col·lectiva sobre política cultural, treball i identitat professional en el sector de la gestió i les polítiques culturals. Jonathan Paquette, l’editor de l’obra, assenyala que en moltes ocasions s’equipara identitat professional amb professionalitat i ho considera legítim i lògic, però alerta que fer-ho limita el concepte a un conjunt de valors i pràctiques acordades per un col·lectiu professional tancat que obvia els contextos polítics i socials que els envolten.

A través de la veu d’experts, 'Musées et développement durable' pretén reflexionar sobre el paper que han de jugar els museus en el desenvolupament sostenible de les societats. Coordinat  pels museòlegs Serge Chaumier i Aude Porcedda, la publicació recull les aportacions teòriques, punts de vista, experiències, i casos pràctics de França i el Quebec.

Les contribucions s’organitzen en quatre apartats. El primer tracta de la implantació sostenible dels museus en el territori, tant des d’un punt de vista arquitectònic com patrimonial. Al segon es presenten noves metodologies i procediments que afavoreixen una concepció ecològica de les exposicions i de les activitats museístiques. Al tercer es qüestiona com sensibilitzar als públics i als professionals per generar noves relacions amb el territori. Es remarca que la finalitat última de la institució museística moderna ha de ser treballar per, però sobretot, amb els públics. Al quart apartat es reflexiona sobre la integració del desenvolupament sostenible en la gestió dels museus i llocs patrimonials.