Tecnologia i digitalització

El desplegament de la tecnologia proporciona una nova eina que permet nous aproximacions a velles i noves pràctiques. Al seu torn, les noves possibilitats que s’obren proporcionen una nova estructura mental, un canvi de paradigma.

Juilee Decker (ed.) | Rowman & Littlefield
 

Aplicacions, podcasts, llocs web... la tecnologia té avui un rol fonamental com a mitjà de comunicació amb els visitants dels museus i per millorar substancialment el format i el contingut dels programes educatius i l’accés obert a col·leccions d’arreu del món.

«Technology and Digital Initiatives: Innovative Approaches for Museums» repassa deu estudis de casos sobre l'ús de tecnologies per part dels promotors de projectes dels museus, l’ús que en fan els usuaris i el seu impacte com a element d’innovació.

Xavier Greffe | Springer

L’artista sempre ha estat un emprenedor, en el sentit que executa projectes mitjançant els recursos disponibles al seu entorn, ha d’adaptar-se al mercat i també ha de posseir habilitats per gestionar la seva feina. Actualment, però, no és només l’emprenedor que vetlla pels seus interessos artístics i econòmics, sinó que l’artista ha esdevingut l’empresa mateixa. I ho és tant el famós Jeff Koons, amb un extens equip de persones al darrere, com una petita companyia de dansa amateur, a efectes de la globalització i la digitalització.

Acción Cultural Española (AC/E)
 

Acción Cultural Española ha publicat la quarta edició de l’‘Anuario AC/E de Cultura Digital’, que enguany dedica la secció Focus a explorar les possibilitats que ofereix la tecnologia digital per a la conservació, l’anàlisi i la difusió del patrimoni cultural. Aquest estudi de camp, escrit  per David Ruiz Torres, doctor en història de l’art, mostra una gran varietat de bones pràctiques d’arreu del món centrades en el patrimoni arqueològic i l’artístic i monumental, les quals posen de manifest, no obstant això, que la importància d’aquest tema és encara «latent», a causa de la falta d’anàlisis que estudiïn en profunditat la transmissió digital de continguts en aquests àmbits.

Jenny Kidd | Ashgate
 

Aquest llibre revisa la relació dels museus amb els mitjans digitals, avaluant pràctiques de museus del Regne Unit i de la resta del món respecte a l’ús de les tecnologies, portant-ho tot a una altra escala i qüestionant els valors i els propòsits dels museus avui en dia.

A partir d’una sèrie de contradiccions, que pretenen ajudar a entendre la tasca dels mitjans digitals en els museus, el llibre qüestiona què representa la construcció del veritable museu transmèdia, relacionant aquesta revolució digital amb les idees de participació, memòria o democràcia i convidant al lector al debat per definir com ha de ser l’experiència museística.

New Media Consortium (NMC)
 

El NMC Horizon és un dels projectes que duu més temps treballant les tendències tecnològiques emergents en usos educatius i que, ara, presenta un informe sobre el desenvolupament tecnològic als museus, les tendències actuals i els factors clau a tenir en compte per l’avenir, avançant-se a una bona part de la literatura sobre aquesta matèria.

Acción Cultural Española (AC/E)
 

La tercera edición del Anuario se ha dividido en dos grandes secciones para facilitar la lectura a los diferentes públicos objetivos. Por un lado, la 'Cultura inteligente' ha sido el eje transversal que el Comité Asesor del «Anuario AC/E de Cultura Digital 2016»  ha seguido para elegir los seis artículos que componen la primera parte de la edición de este año. Por otro lado, así como el Focus del primer Anuario centró su atención en el impacto de Internet en el mundo de las artes escénicas(teatro, ópera, danza, ballet, etc.) y la segunda edición analizó el uso de las nuevas tecnologías en el mundo de los museos, en esta tercera edición se ha llevado a cabo un exhaustivo análisis del uso de las nuevas tecnologías en cincuenta festivales culturales (festivales de cine, festivales de música, ferias de libros, ferias de arte, festivales de teatro, etc.) nacionales e internacionales.

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Para realizar este informe, se ha contado con la participación de una quincena de analistas, al tiempo que se han consultado diversos anuarios de entidades públicas y privadas y se ha realizado una encuesta a más de un centenar de expertos y agentes culturales de todos los sectores, que han calificado con un 4,5 de nota media las políticas culturales en España, frente al 5,1 otorgado en 2011, es decir un suspenso alto frente al aprobado justo de entonces.

Joan Subirats, Marc Parés Franzi | Interdisciplina, Vol. 2, núm. 2 (2014), p. 97–118

El cambio de época al que estamos asistiendo (globalización mercantil, informativa y social, nuevos modelos de relación social, laboral y familiar, la revolución tecnológica de Internet, etc.) está afectando también la capacidad de las organizaciones públicas para dar respuestas efectivas y redistributivas a los nuevos y complejos problemas colectivos de las sociedades contemporáneas. En este escenario, los procesos tradicionales de elaboración de políticas públicas se están viendo claramente interpelados.