participació

Ivan Miró | Icaria

Institut de Cultura de Barcelona

Les ciutats han accelerat el seu canvi constant, un canvi en sentits diversos, que arriba justament quan el món ha frenat en sec. Com serà la ciutat en un futur proper? Es dibuixen tensions entre models culturals i especialment econòmics, que aquests dos documents ja posen de manifest abans de la pandèmia.

Capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comuns versus altres formes de fer cultura. El malson de la ciutat capitalista versus el somni de la ciutat comuna i cooperativa. Cultura precària versus cultura transformadora. Smart cities versus ciutats cooperatives. Dos llibres que contraposen les incongruents realitats presents, en aquest  cas a la capital catalana, en relació a la gestió cultural i al model de ciutat: Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana i Cultura cooperativa a Barcelona. Guia pràctica per al cooperativisme cultural.

Què passaria si els museus situessin les relacions al centre de la seva activitat? La publicació, 'The Constituent museum',  s’inspira en aquesta pregunta i ofereix una anàlisi experimental, diversa i rigorosa, del que normalment es coneix com a educació, mediació o interpretació dins les institucions museístiques.
 

En comptes de concebre el visitant com un receptor passiu de contingut predefinit, se’l considera un membre actiu d’un cos constituent, algú a qui es pot esperonar, provocar, inspirar i de qui es pot aprendre.

 Alfons Martinell ; Beatriz Barreiro | Fundación Alternativas Observatorio cultura y comunicación
 

"L’evolució de les polítiques culturals i dels drets culturals no han concordat com hauria estat desitjable".

L’informe sobre l’enquesta té molt en compte la definició de les diverses formes de participació; les desigualtats en cultura; la perspectiva de gènere; l’àmbit digital en la participació cultural, i els motius de la no participació.
 

On són els públics? Què hi busquem els usuaris a la biblioteca municipal? Quins són els perfils dels qui anem al teatre o quins els hàbits musicals de la majoria d’habitants de la nostra vila? Tenim set de dades. És evident que necessitem tenir dades per conèixer millor el nostre entorn i poder actuar-hi en conseqüència.

“Salut per tots els qui estimo”. Al llarg de les darreres setmanes, moltes persones han celebrat el seu aniversari a casa i han bufat les espelmes a través de pantalles, que s'han convertit en unes aliades indispensables durant la situació de confinament causada pel virus covid-19. Enmig d'aquesta nova realitat que vivim des de ja fa més de dos mesos, no sembla gens agosarat imaginar que al capdamunt de la llista de regals hi ha hagut això que sovint no valorem fins que comencem a perdre: la salut, per nosaltres i pels nostres.

De la distinció a la diferenciació ? Hervé Glevarec posar en qüestió la sociologia francesa sobre les pràctiques culturals. 
 

Hi ha vida més enllà de Bourdieu, aquest seria el clam que resumiria les paraules que Hervé Glevarec dedica a aquest llibre. I és que la interpretació sociològica dels gustos culturals que Pierre Bourdieu va fer a "La distinction"(1979), actualment pot gaudir d’altres interpretacions. Segons Glevarec, els gustos no son reductibles a la posició i l’origen social, perquè els usos socials de la cultura van molt més enllà de les situacions socials.

Obdulia Domínguez i Manel Gil (EDAS) | Ajuntament de Vacarisses | Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona

Pla d’acció cultural de Vacarisses

Els valors culturals com la creativitat, memòria generacional, diversitat i el coneixement contribueixen al desenvolupament i satisfacció personal, motiu pel qual són cada vegada més importants i reconeguts per les polítiques culturals. Tanmateix, aquests beneficis també es tradueixen en el benestar col·lectiu perquè actuen com un element que fonamenta el sentiment d’arrelament, atès que la pràctica conjunta d’activitats culturals ajuda a cohesionar els grups socials.

Per bé que des de l’administració pública es fomenten aquests valors arreu, el seu estímul, des de la perspectiva de la cohesió territorial, és especialment necessari en aquells municipis que pateixen una certa fragmentació com a conseqüència d’una trama urbanística complexa o una geografia accidentada, entre d’altres.

Aula 242, segona planta. Assignatura: Participació i acció comunitària. Els alumnes entren a l’aula i troben damunt de totes les taules un full en blanc. La professora es presenta i sense més preàmbuls demana als alumnes la primera tasca: “Escriviu en aquest full en quants espais del vostre barri, poble o ciutat participeu”. La professora recull els papers i amb una ràpida llambregada comprova que més de la meitat segueixen en blanc. Res més lluny del que esperava; cada començament de curs el resultat és més o menys el mateix. Sense més dilacions, continua amb la classe.Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària
 

La participació vol dir moltes coses; però per sobre de tot vol dir compromís, implicació i coresponsabilitat. La participació és  un dels elements clau per a la gestió comunitària i així és com en van parlar Judit Font, Helena Ojeda i Xavier Urbano, docents del curs “Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: un estat de la qüestió”, organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Recentment s’han presentant els resultats de l’enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona, que té per objectiu principal conèixer les necessitats, el grau i tipus de participació i les inquietuds culturals de la ciutat.

Les tres grans preguntes que aborda l’enquesta són:
 

• Com és la participació cultural a Barcelona i quins són els principals factors que expliquen les seves desigualtats?

• Quines necessitats culturals es poden detectar entre la població?

• Quina és la valoració que fa la població sobre la participació en la vida cultural de la ciutat?

Wolfgang Schneider, Beate Kegler, Daniela Kob |  Transcript

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

“Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.