participació

Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"


Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.

Innovació en l’era postpandèmia. El nou gir digital i els espais de la cultura (2/2)


Durant el darrer any i mig, els espais de la cultura, tant en la seva vessant digital com en la física, han vist transformats els seus usos i han experimentat canvis que, si bé abans de l’era COVID ja eren veloços, amb el brot del coronavirus han donat lloc a escenaris que en molts casos es prefiguraven lluny encara. La pandèmia, amb el confinament com a primera mesura, va provocar la redefinició immediata i semipermanent dels espais de la vida urbana i cultural, i de la quotidianitat mateixa.

Arteterapia vol. 16: com contribueixen l'art i l'artteràpia a pal·liar els efectes del trauma?


Universidad Complutense de Madrid | Ediciones Compluense


Us presentem la revista científica Arteterapia. Papeles de arteterapia para la inclusión social, publicada anualment per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), dedicada a estudis que aborden aspectes clínics, educatius, socials i culturals de l'artteràpia i altres àmbits que cerquen una major inclusió social a través de la pràctica i l’educació artística.

Com millorar l’experiència als museus a través de les emocions i l’aprenentatge


NEMO - Network of European Museum Organisations
 

Les emocions fomenten l’empatia en els visitants de museus, són una condició prèvia per a l’aprenentatge i, fins i tot, influeixen en el disseny dels espais museístics. Per tant, no seria cap desgavell pensar que els museus haurien de tenir en compte aquest factor per connectar millor amb els visitants apel·lant a les emocions.

Innovació en l’era postpandèmia. El nou gir digital i els espais de la cultura (1/2)


Les eines digitals aplicades a la cultura constitueixen un valuós recurs, un conjunt d’instruments que poden potenciar la creativitat i donar suport a la construcció de noves expressions artístiques combinant diversos llenguatges.A més de la creació de "cultura digital" i híbrida, les eines digitals poden facilitar l’accés, la conservació i la reproducció de continguts culturals a través de dispositius tecnològics, mitjançant la digitalització de la cultura.

Cultura versus hipermedicació: les claus del Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)


Agència de Salut Pública de Catalunya
 

Segons l'Institut Català de la Salut (ICS) s’estima que un 80% dels factors que determinen la salut de les persones estan fora del sistema sanitari i cada vegada el consens al voltant dels beneficis de la participació en activitats culturals i comunitàries en la prevenció de problemes de salut – especialment aquells relacionats amb la salut mental – és creixent.

Les joves prenen la paraula. Les escoltem?


El binomi joves i cultura sovint és difícil de combinar i això porta a llegir a les persones joves com a aquell sector de la societat estrany, sempre difícil de que accedeixi a participar de la cultura, com si visquessin a un món paral·lel. Existeixen polítiques específiques per la gent jove, programes adreçats específicament a aquest públic, accions determinades enfocades a atraure les joves masses i, tot i així, segueix sent un sector absent a múltiples equipaments culturals.
 

Prescriure dansa per millorar el benestar de les persones


Jordi Baltà | European Dancehouse Network
 

Cada dia són més les iniciatives que connecten la dansa amb la salut i el benestar, demostrant que aquestes relacions tenen un impacte positiu, tant en el benestar individual i com en el relacional, i promovent aspectes tan diversos com la solidaritat, la cohesió o el diàleg intercultural.

Com ha impactat la pandèmia en les visites als museus i exposicions a Catalunya?


Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya


L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), a través de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), ha tret a la llum un informe que analitza el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l’assistència a les activitats culturals que es realitzen en museus i altres centres expositius.

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals. A la bretxa digital i de gènere s’hi afegeix la bretxa cultural: l’agreujament de les profundes desigualtats en matèria de participació cultural i la precarietat dels treballadors de la cultura, en tots els sectors, fa que sigui urgent l’establiment d’un marc polític que asseguri les condicions per a desenvolupar la vida democràtica als entorns urbans fent atenció als reptes de participació, desigualtat i cohesió en l’àmbit cultural i assegurant l’autonomia crítica de les persones.