participació

Econcult (Universitat de València) | 3C4incubators

Vademècum de projectes i equipaments de nova generació on s’hi analitzen les  relacions d’interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura. Inclou tant reflexions teòriques que abasten diferents tendències i plantejaments com una àmplia selecció de casos pràctics nacionals i internacionals.

El treball recull les reflexions de la unitat d’investigació Econcult (Economia de la Cultura i Turisme) en el marc del projecte 3C4incubators (Culture, Creative and Clusters for Incubators), iniciat el 2013 per tal de promoure les indústries culturals i creatives com a motor de desenvolupament regional i innovació econòmica i social.

L'estraperlista

Ja fa uns mesos que, per circumstàncies o perquè hi ha alguna cosa ‘calent’ a l’ambient preelectoral, he anat assistint a un munt d’actes i trobades relacionades amb polítiques culturals i els nous canvis de paradigma, canvis que, inevitablement, ens estan avocant a una nova realitat cultural de la qual anem aprenent sobre la marxa a base de bufetades la majoria de les vegades, perquè ens agafa reaccionant i no ‘accionant’. Algunes de les trobades m’han fet realment qüestionar-me un munt de coses que fins llavors no m’havia parat a pensar i la solució als enigmes de les quals encara no en tinc resposta. Iniciatives com el ‘Debat Interacció, Els reptes de les polítiques culturals locals’ organitzat el passat mes de desembre pel CERC -Diputació de Barcelona, al qual va assistir un gran nombre de professionals disposats a experimentar amb els llenguatges, i on se’ls va proposar apropar-los, mitjançant l’intercanvi proactiu d’opinions, a plantejaments i realitats i projectes ja existents, projectes que res tenen a veure amb les clàssiques fórmules de la gestió cultural típica de manual d’administració pública, és a dir, ciutadans/espectadors, sinó amb ciutadania activa fent-se lloc en el seu territori, que proposa i exigeix espai actiu i veu i vot per crear i fer cultura, per exemple.

Terry Nichols Clark (coord.) | Emerlad

Llibre que destaca la importància de les arts i la cultura i el seu possible impacte en la política i l’economia, proposa un nou marc d’anàlisi de la participació democràtica i del creixement econòmic i explora com aquests nous patrons funcionen a diferents països de tot el món. El nou marc proposat es basa en tradicions històriques procedents majoritàriament de les idees sobre la participació democràtica d’Alexis de Tocqueville i de les idees sobre les avantguardes i la innovació de Joseph Schumpeter i Jane Jacobs.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Un 56,1 % de la població catalana ha augmentat el consum de continguts en línia gratuïts

Amb l’objectiu de conèixer el consum i la participació cultural a Catalunya, el Departament de Cultura analitza els resultats del mostreig que ha fet el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i que s’inclouen a les tres onades de l’enquesta Òmnibus del 2014.

L’estudi es basa a obtenir dades sobre la despesa en cultura per part de la ciutadania, l’assistència a les diferents activitats culturals que s’ofereixen i la llengua dels productes culturals que consumeix la societat catalana. La presentació té en compte els resultats de les tres onades, fet que permet fer una anàlisi comparativa en funció de la seva evolució temporal. Per obtenir les dades, s’han fet 1.600 enquestes per via telefònica a persones majors de 18 anys i residents als diversos municipis del territori.

Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1 p. 27-52.

Resumen:  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. Inicialmente, las ciencias sociales adoptaron un punto de vista crítico sobre los objetivos y los instrumentos de las actuaciones públicas en la esfera cultural. Una actitud que fueron perdiendo para acabar legitimando de forma acrítica los proyectos de desarrollo económico y urbano basados en la cultura. Este paradigma esta actualmente agotado a causa de, por una parte, los excesos de una visión instrumentalizadora de la cultura y, por otra parte, por un colapso general del sistema cultural debido a la crisis económica, la falta de planificación y evaluación y, la transición al paradigma digital.

Juan Pecourt Gracia | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 75-98.

Resumen: El desarrollo de las tecnologías digitales ha impulsado transformaciones fundamentales en la esfera pública, que se manifiestan en la tipología de los medios, las formas de organización, la orientación de las acciones y su escala cada vez más globalizada. Estos cambios, a su vez, han abierto nuevas posibilidades para el activismo político, que aprovechan las oportunidades ofrecidas por la digitalización. Las nuevas formas de activismo incluyen el activismo digital ampliado, el activismo digital innovador y el activismo digital recursivo.

Jordi Sans | Formatística

Desde que estalló la semana pasada el #casoMACBA en el mundo del arte y de la cultura se han sucedido todo tipo de reacciones que han ido desde la noticia noticiosa hasta la pataleta y la reflexión, reacciones casi todas ellas surgidas desde las mismas entrañas donde se está jugando esta partida: las del museo neoliberal.

Ministry of Education, Culture and Science | Boekmanstudies

Obra que descriu la política cultural governamental dels Països Baixos durant la passada dècada. Elaborat per responsables del Ministeri d’Educació, Cultura i Ciència d’aquest país, el volum fa un repàs històric a l’evolució de les polítiques culturals neerlandeses i als aspectes que les han influenciat. A continuació es descriu la situació recent i es presenten els principals programes transversals en matèria de política cultural internacional, diversitat cultural, participació i difusió de la cultura, indústries creatives i cultura digital.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris