participació

Properament Alella comptarà amb més de 2000m2 dedicats a la cultura gràcies al nou equipament que s'està construint i que constituirà un nou espai de referència cultural pel municipi. Aquest acollirà una sala polivalent amb capacitat per a unes 250 persones assegudes i entre 500 i 600 dretes per la difusió d’arts escèniques i musicals; dues sales destinades a l'escola de dansa, una sala de música, tres bucs d'assaigs i una altra sala polivalent, més petita, amb capacitat per a 60 o 70 persones per activitats de divulgació i espai de relació i de reunió pels agents culturals del municipi. Alhora, també albergarà la seu de l’històric Casal d’Alella -el qual ha cedit el solar per la construcció del nou equipament-, i un bar com a espai de relació i punt de trobada de les entitats i la ciutadania.

Centre de recherche sur les médiations (CREM) | Huma-Num

La qüestió dels públics de la cultura és sense dubte una noció difícil d’acotar en una disciplina en concret. Composta per les contribucions de l’antropologia, la sociologia, la filosofia, l’estètica, les ciències de la comunicació o la llengua, aquesta matèria s’enfronta al repte d’aportar una visió i criteri propis. En aquest context, el Centre de recherche sur les médiations (CREM) de la Universitat de Lorraine està desenvolupant un diccionari enciclopèdic, amb el treball d’un centenar d’experts, per abordar profundament l’àmbit dels públics des d’una òptica interdisciplinària.

Es tracta d’una eina en progrés constant, en construcció, on investigadors, professors i d’altres experts poden fer les seves aportacions amb l’objectiu de completar els discursos i les diverses perspectives en la matèria.

10 Propuestas para una política cultural radicalmente democrática

«Este documento es el resultado del taller de políticas culturales realizado en el marco de las jornadas Gabinete de Cultura: nuevas perspectivas para el sector cultural, que tuvo lugar en Madrid los días 25 y 26 de mayo de 2017. Proyecto realizado de forma conjunta por Medialab-Prado y Goethe-Institut Madrid. Sin afán de exhaustividad, partiendo de los conocimientos, experiencia, y posiciones de lxs participantes, y de la capacidad de ponernos de acuerdo en este tiempo, estas son las propuestas:

England Arts Council – Dep. for Communities and Local Government (DCLG)

La integració de la comunitat és sovint un procés orgànic que no es pot crear artificialment des de l’administració. Aquest és el punt de partida d’aquest programa de l’Arts Council England (ACE) que recolza i posa de relleu bones pràctiques artístiques i culturals que tenen com a finalitat augmentar la participació, construir uns valors comuns i promoure la integració social.

Aquest projecte es va dur a terme entre 2014 i 2016 a quatre ciutats angleses (Birmingham, Bradford, Bristol i Burnley) i va comptar amb la col·laboració de 355 voluntaris locals.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Norma Daykin i Tim Joss | Public Health England 
 

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu d'aquesta guia publicada pel  Public Health England 

Roland Jackson | The Guardian

Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.

L’article (en anglès) denuncia com la societat general por esdevenir fàcilment invisible per als dissenyadors de polítiques, ja que aquesta es pot veure com una barrera per a l’acceptació de nous corrents o decisions. 

Kylie Message| Routledge

Quan es parla de museus inclusius sovint es tendeix a pensar en qüestions relacionades amb l’accessibilitat física als equipaments. Però el seu paper va molt més enllà; la responsabilitat dels museus va lligada a l’apoderament de col·lectius desafavorits, al foment de la interculturalitat i a l’impuls de polítiques de transformació social per al desenvolupament de les comunitats i el benestar de totes les persones.

Els museus poden i han de fer activisme social. La cultura i la política no s’han d’entendre com a sectors aïllats. Aquest és el principal missatge de «Museums and social activism. Engaged protest», un llibre que forma part de la col·lecció ‘Museum Meanings’, destinada a fer recerca al voltant del canvi de paradigma social, cultural i polític que estan experimentant els museus en els darrers temps.

Jacqueline Eidelman (dir) | Ministère de la culture

Un museu obert a un públic divers i a les generacions més joves, més col·laboratiu i acollidor serien els fonaments del museu de l’avenir que ha detectat el ministeri francès de cultura i que publica en un informe, elaborat amb el suport d’un equip composat per una vintena de personalitats del món dels museus (directors, conservadors, acadèmics i observadors estrangers), que té com a objectiu marcar les directrius en política i gestió museística de cara als propers decennis.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.