participació

Contracrònica de la presentació de l’informe del CoNCA “La participació cultural a Catalunya 2013-2016” a l’Auditori del MACBA, el 16 de maig de 2018. Podeu llegir la crònica en aquest enllaç.

La sala fa sentor de claveguera: no és un bon presagi. Hi hem entrat a través d’una obertura al terra de la plaça Joan Coromines. Mentre el carrer bull d’activitat (patinadors, ballarins desinhibits i barcelonins d’arreu amb set de primavera i cervesa) ens aixopluguem al subsol per parlar de cultura: es presenta l’informe “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una escala caragolada ens ha conduït fins a l’espai diàfan i de sostre baix on es farà la xerrada. L’Auditori del MACBA sembla un búnquer.

Antonio Ariño i Ramón Llopis Goig | CoNCA

Com accedim els catalans a la cultura? Aquesta és la gran pregunta que ha impulsat el nou informe del CoNCA, “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una de les missions del consell és justament encarregar estudis per radiografiar la situació de la cultura a Catalunya, tal com recordava a la presentació el president de l’organisme, Carles Duarte. I és que per tal d’establir polítiques culturals efectives és imprescindible fer una diagnosi acurada del context. L’informe el va presentar un dels autors, el sociòleg Antonio Ariño, el passat 17 de maig a l’Auditori del MACBA.

Quan érem petits, anar al cinema era una festa. Fins i tot alguna festa d’aniversari la celebràvem allà. Des de fa uns anys bona part de les sales del territori acullen la Festa del Cinema. Entre el dilluns 7 i el dimecres 9 de maig les sales s’han omplert gràcies a una nova edició. El desembre de 2017 hi van participar 1.633.364 espectadors. Tot va començar el 2009 quan diverses organitzacions van intentar promoure l’assistència al cinema en plena crisi. Per a molta gent, aquest certamen és l’única oportunitat d’anar al cinema al llarg de l’any. Per què? Perquè es pot permetre una entrada. El motiu: el preu, 2’90€. Però avui en dia, podem celebrar una ‘festa del cinema’? Us donem motius pel ‘sí’ i pel ‘no’.

“Si no puc ballar, no és la meva revolució” va dir Emma Goldman. Amb revolució o sense, el 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa. El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO commemora així el naixement de Jean-Georges Noverre, creador del ballet modern, el 29 d’abril de 1727.

Cultura és canvi. Inspira’t en el futur. Així es presentava el Reset18, la trobada anual del sector cultural promoguda per la Fundación Contemporánea - La Fabrica i l’Obra Social “La Caixa” que va tenir lloc dilluns 16 i dimarts 17 d’abril al CaixaForum Barcelona. El Reset pretenia preguntar-se i trobar respostes entorn de les possibilitats del sector cultural d’identificar i ampliar els seus públics en un futur. I, de fet, respostes no en van faltar, però  encara van sorgir més preguntes.

 Arte, individuo y sociedad | Ediciones Complutense
 

La demència, és un trastorn que es caracteritza per un deteriorament cognitiu que limita l’activitat diària de qui la pateix, de fet la paraula demència, significa estar privat de la ment. En aquest volum, sota el títol 'Arte y demencia' de la revista Arte, individuo y sociedad, es pot veure com l’art i la educació treballen conjuntament també en l’àmbit sanitari, per millorar les condicions dels pacients. Diferents exemples il·lustren aquests projectes que podem trobar al Museo del Prado de Madrid, el MoMA de Nova York, o al CCCB de Barcelona.

“MENYS CULTURO I MÉS CULTURA”

El moviment feminista torna a deixar clara, un cop més, la seva fortalesa i desig de transformació radical de la societat, de la cultura, de l'economia, de les relacions. Moltes dones unides, en un gran espai transversal, es van reunir pel territori de tot el món, amb demostracions festives i el rebombori de crits molt creatius. També grups mixtes, famílies i homes van ser-hi presents donant suport a aquesta data que ha estat històrica. La primera convocatòria oficial de vaga feminista de la història de l’estat espanyol.

Igor Stokfiszewski [ed.] | Institute for Advanced Study in Warsaw

La contribució de la cultura al desenvolupament es fa visible en la seva capacitat per apoderar la ciutadania, el seu potencial per inspirar la creativitat i la innovació i la seva habilitat per promoure la creació de comunitats. L’estudi demostra que l’aspecte social de les iniciatives culturals és el que finalment estimula tant la cultura com el desenvolupament i que les oportunitats de la cultura per a negar les ja passades de moda, teories neoliberals sobre les ciutats creatives encapçalades per Richard L. Florida són molt tangibles.

El Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques, ha publicat un document que identifica les principals fases, agents i condicionants del procés que han de considerar els responsables de biblioteques que vulguin incorporar la participació ciutadana en la creació i millora del seu equipament. 

Demà dissabte 3 de febrer tindrà lloc la segona edició del projecte iN MUSEU. Aquesta iniciativa persegueix apropar els equipaments museístics municipals de la ciutat de Barcelona a la ciutadania i donar l’oportunitat de descobrir l’interior dels museus.