participació

“MENYS CULTURO I MÉS CULTURA”

El moviment feminista torna a deixar clara, un cop més, la seva fortalesa i desig de transformació radical de la societat, de la cultura, de l'economia, de les relacions. Moltes dones unides, en un gran espai transversal, es van reunir pel territori de tot el món, amb demostracions festives i el rebombori de crits molt creatius. També grups mixtes, famílies i homes van ser-hi presents donant suport a aquesta data que ha estat històrica. La primera convocatòria oficial de vaga feminista de la història de l’estat espanyol.

Igor Stokfiszewski [ed.] | Institute for Advanced Study in Warsaw

La contribució de la cultura al desenvolupament es fa visible en la seva capacitat per apoderar la ciutadania, el seu potencial per inspirar la creativitat i la innovació i la seva habilitat per promoure la creació de comunitats. L’estudi demostra que l’aspecte social de les iniciatives culturals és el que finalment estimula tant la cultura com el desenvolupament i que les oportunitats de la cultura per a negar les ja passades de moda, teories neoliberals sobre les ciutats creatives encapçalades per Richard L. Florida són molt tangibles.

El Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques, ha publicat un document que identifica les principals fases, agents i condicionants del procés que han de considerar els responsables de biblioteques que vulguin incorporar la participació ciutadana en la creació i millora del seu equipament. 

Demà dissabte 3 de febrer tindrà lloc la segona edició del projecte iN MUSEU. Aquesta iniciativa persegueix apropar els equipaments museístics municipals de la ciutat de Barcelona a la ciutadania i donar l’oportunitat de descobrir l’interior dels museus.

 Grupo de Educación de Matadero Madrid

Hi ha la certesa que és necessari un aprenentatge per l’exercici de les arts, però entenem la possibilitat inversa d’aprendre a través de l’art? Ser capaços de veure els propis mecanismes artístics com a eines educatives, aquest és el plantejament d’una exposició realitzada al Matadero Madrid que va esdevenir una experiència recollida també  en aquesta publicació.

Dir. Anne Jonchery i Sophie Biraud | La documentation Française

Com visitem un museu, o més ben dit, amb qui; ens pot condicionar l’experiència i l’aprenentatge que fem de la visita. La socialització i la mediació dels espais patrimonials, dels museus i els centres culturals, és en molts casos encara; un àmbit a potenciar. Tot i que cada vegada són més els espais que compten amb alguna proposta regular d’activitats familiars, queda molt camí per recórrer en l’àmbit de la mediació cultural. Sobretot, fora l’àmbit acadèmic des del temps d’oci i l’entorn familiar.

Culture et Recherche - Départament des études de la prospective et des statistiques | Ministère de la Culture et de la Communication

La definició de públic segons el DIEC és:

3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. ‘Avís al públic’.

3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.

3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei.

Diccionari de la Llengua Catalana 2a Edició. Insititut d’Estudis Catalans.

Aquesta és només una definició de diccionari que com veiem és molt àmplia, però en aquest cas la revista Culture et Recherche vol aprofundir, no tant en un debat sobre els límits de la definició de públic, sinó els límits del públic en un moment on es fonen espais físics i espais virtuals. Busca una definició que va més enllà del públic assistent, i transcendeix l’espai i el temps.

El passat 27 d’octubre de 2017, el Senat va autoritzar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució demanada pel govern espanyol d’acord el restabliment de l’ordre institucional a Catalunya a conseqüència de la celebració del referèndum de l ‘1 octubre i la declaració d’independència. Les mesures que es proposaven eren el retorn a la legalitat, la restauració de la normalitat i la convivència, la recuperació econòmica i la celebració d’unes eleccions autonòmiques.
​

Fundació Bancària “la Caixa” | Observatori Social de “la Caixa”

L’edició de Gener de 2018 del Dossier de l’Observatori Social de “la Caixa” està focalitzada en la cultura i els seus impactes en el creixement sostenible, la innovació i l’ocupació; centrant-se en la idea de la capacitat de la cultura per afavorir la cohesió i inclusió socials.

Jordi Borja, Fernando Carrión y Marcelo Corti (ed.) | UOC

“La urbanització extensiva i especulativa és la dissolució de la ciutat i de la ciutadania”, aquesta frase ubicada a la introducció escrita per Jordi Borja i Fernando Carrión, és una afirmació demolidora que dona sentit al context que descriu el llibre. Es tracta d’una visió global però crítica del món urbà d’Amèrica Llatina i Europa, al marge de l’Agenda Urbana de Nacions Unides que com ressalten els autors s’ha allunyat de l’ètica i el context actuals. Les polítiques públiques d’urbanisme han girat sovint al voltant de la competitivitat, però, com s’inclou la voluntat de les majories socials en la planificació urbana?