neoliberalisme

La cultura popular envasada al vacío

Iván de la Nuez | El Estado mental

En cuanto un intelectual se lanza a por la cultura popular, saltan las alarmas y conviene ponerse a resguardo. Da igual si lo hace desde la sublimación del mercado (porque está convencido de lo que el pueblo quiere) o desde la crítica a ese statu quo (persuadido en este caso de lo que el pueblo necesita). Por la derecha o por la izquierda, cualquier tentativa de normatividad de la cultura popular quedará siempre bajo sospecha. Aparte de depararle al “normador” el destino patético de quien entra en un campo minado… cargado de minas.

Cultures de Qualsevol: la democratització cultural en la crisi neoliberal espanyola

Luis Moreno-Caballud | Modern Languages Open, 2015: July 8

En aquest llibre, de recomanable lectura per seguir juntament amb els articles sobre gestió comunitària d’Interacció 15, s’analitza el sorgiment de les cultures col·laboratives i no-jerarquitzades sorgides amb l’esclat de la crisi econòmica de l’estatal espanyol de 2008.

Des de les protestes contra l’anomenada Llei Sinde fins al moviment 15M, aquestes Cultures de Qualsevol, alimentades per moviments socials de base i de les xarxes socials digitals, desafien la cultura tradicional jeràrquica i neoliberal d’unes institucions que veuen els han portat a la precarització.

Monogràfic Arxius de Ciències Socials sobre "Elefants Blancs". Call for Papers

Amb aquest missatge volem convidar-vos a participar o fer difusió de la crida a la contribució al monogràfic que porta el títol “Polítiques culturals, polítiques urbanes i elefants blancs: gènesi, conceptualització, conseqüències i resistències a la ciutat creativa”. Un monogràfic que es publicarà al número 33 de la revista Arxius de Ciències Socials, editada per la Universitat de València i que pretén aglutinar la recerca desenvolupada sobre els Elefants blancs, és a dir, aquells grans projectes i esdeveniments que han proliferat a nivell estatal i internacional com a eina de desenvolupament econòmic i urbà. Busquem articular un debat crític sobre l’anomenat paradigma de la ciutat creativa i els seus efectes, que ha motivat una instrumentalització creixent de la cultura i el coneixement, així com propostes per superar o bé plantejar un paradigma alternatiu des de contribucions plurals de les ciències socials en general (sociologia, ciència política, geografia, estudis urbans o estudis culturals).

Las Políticas culturales de proximidad en el Paradigma de la ciudad creativa: los centros cívicos en Barcelona

Maria Victoria Sánchez Belando | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 125-152

Resumen: Desde fines de los años`80 las ciudades experimentan un giro “creativista”. El concepto de creatividad, aparece como una fuerza configuradora de las políticas económicas, sociales, culturales y urbanísticas en el contexto del post-fordismo. En Barcelona, el paradigma de la ciudad creativa influyó profundamente al denominado “Modelo Barcelona”. La difusión del paradigma en el contexto europeo y su relación con el giro neoliberal de las ciudades desde los años `80 ha sido extensamente analizada, sin embargo el impacto de esta orientación en las políticas culturales de proximidad, consideradas como el resultado de la interacción entre gobierno local y actores sociales, es un terreno por explorar.

Articles sobre polítiques culturals a Espanya i al Regne Unit

International Journal of Cultural Policy

Aquest número inclou l’article de Joaquim Rius i Mariano Martín Zamorano sobre la  Marca Espanya on fan una anàlisi crítica del projecte i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol. Interacció ja us va avançar la publicació d’aquest article fa uns mesos, podeu consultar-ne la ressenya completa aquí. El número també inclou tres articles sobre la política cultural al Regne Unit.

El murmullo de la multitud artística: arte global, política y posfordismo

Pascal Gielen | Research Centre for Arts in Society | Brumaria

Obra que defensa la hipòtesi que l’escena artística global actual és una entitat de producció perfecta per a l’explotació econòmica. L’autor, Pascal Gielen, considera que la indústria cultural capitalitza l’ètica i la idiosincràsia pròpies del món de l’art, que s’ha convertit en un model estandarditzat de producció. Els governs abracen també aquest model i l’apliquen a l’economia de mercat neoliberal que domina a escala global.

Las nuevas fábricas de la cultura: lugares de la creación y la producción cultural en España

Jesús Carrillo | Medialab-Prado

L’autor fa una anàlisi crítica de les fàbriques de la cultura com a model d’institució cultural que ha potenciat l’Estat espanyol en el marc d’un model productiu/participatiu neoliberal impulsat per la Unió Europea i que, segons l’autor, ha impregnat les estratègies culturals d’alguns països com Espanya. Carrillo evidencia la complexitat política de l’art contemporani, observat des d’unes institucions condicionades pel debat sobre la seva titularitat, la seva gestió i les seves funcions i tot això inscrit en un panorama on la cultura juga un paper determinant en el desenvolupament econòmic.

L’art en la societat actual

Poetics, Volume 43, April 2014

Número monogràfic que analitza alguns dels reptes als quals ha de fer front l’art en la societat actual. Destaquem l’article «New modes of arts participation and the limits of cultural indicators for local government» amb noves propostes a l’hora de  mesurar la participació artística ciutadana en l’àmbit local. Els autors assenyalen  que els sistemes de mesura i avaluació han d’anar més enllà dels resultats quantificables i valorar els beneficis socials i educatius que aporta  la participació comunitària en cultura. S’hi presenten quatre estudis de cas i s’assenyala que la definició de participació comunitària en cultura pot variar molt en funció de les característiques de cada municipi. L’estudi adverteix que aplicar una mateixa noció del significat de participació i un sistema estàndard de mesura pot limitar la capacitat dels governs locals a l’hora de respondre correctament a les necessitats específiques dels seus ciutadans.

Struggling for the Right to the (Creative) City in Berlin and Hamburg: New Urban Social Movements, New ‘Spaces of Hope’?

Johannes Novy ; Claire Colomb  | International Journal of Urban and Regional Research, Vol. 37, Issue 5, September 2013

Abstract  In cities across the globe there is mounting evidence of growing mobilization by members of the so-called ‘creative class’ in urban social movements, defending particular urban spaces and influencing urban development. This essay discusses the meaning of such developments with reference to the hypothesis made by David Harvey in Spaces of Capital about the increasing mobilization of cultural producers in oppositional movements in an era of wholesale instrumentalization of culture and ‘creativity’ in contemporary processes of capitalist urbanization. After briefly reviewing recent scholarly contributions on the transformations of urban social movements, as well as Harvey's hypothesis about the potential role of cultural producers in mobilizations for the construction of ‘spaces of hope’, the essay describes two specific urban protests that have occurred in Berlin and Hamburg in recent years: the fight for Berlin's waterfront in the Media Spree area, and the conflict centred on the Gängeviertel in Hamburg. In both protests artists, cultural producers and creative milieux have played a prominent role. The essay analyses the composition, agenda, contribution and contradictions of the coalitions behind the protests, discussing whether such movements represent the seeds of new types of coalitions with a wide-ranging agenda for urban change. The essay finally proposes a future research agenda on the role of artists, cultural producers and the ‘creative class’ in urban social movements across the globe.

Creative cities and (un)sustainability - cultural perpectives

Julia Hahn | Cultura21

«A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural perspectives», obra de Julia Hahn, és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», editada per La xarxa europea Cultura21, plataforma que fomenta la promoció i l’evolució cultural de models socials que contribueixen a la sostenibilitat. La col·lecció està coordinada per Sacha Kagan i Brocchi Davide.

Són sostenibles socialment les ciutats creatives? A Creatives Cities and (Un)Sustainability s’analitza l’estès concepte de ciutat creativa, com a model socialment insostenible. Julia Hahn ens exposa aquesta anàlisi critica a partir de l’estudi del sector cultural a dues ciutats, Hamburg i Toronto, en relació amb la sostenibilitat, l’art i la cultura. Amb plantejaments de diferents disciplines (la geografia, la sociologia, l’urbanisme, les ciències polítiques, l’economia i l’ecologia).