mapatge

Ricardo Antón Troyas y Roberto Gómez de la Iglesia | Kultura Berrikuntzan Berrikuntzaren Kultura
 

Any nou, projectes nous. I per això us proposem un recurs que proporciona un apropament ric i actualitzat dels ecosistemes culturals i creatius. Una iniciativa nascuda en el context cultural basc que pot ser perfectament extrapolable a altres territoris per la seva riquesa funcional.
 

Identificar el major número d’agents possibles, d’acord amb la proposta de Kultursistema és el que primer s’ha de fer per analitzar un ecosistema cultural i creatiu.

Qui no ha volgut mai disposar d’un mapa que ubiqui tots els projectes culturals que s’estàn duent a terme? I, no només això, sinó poder crear relacions entre els uns i els altres a través de conceptes clau?

Tot això ja és una realitat gràcies al programa 'Cultura y ciudadanía' del ministeri de Cultura. 

Des del passat 9 de juliol ja podeu consultar 'Cartografía Cultura y Ciudadanía', un mapa digital que té la intenció de donar a conèixer els gairebé 200 projectes i iniciatives que han participat en el programa, una trentena de les quals són catalanes. Tots els projectes presentats posen de manifest la seva vocació ciutadana a través de la vinculació entre cultura política, i acció i participació ciutadana, tal com indica el títol de la notícia publicada al portal web del Ministeri. 

Per a la gestió dels públics culturals és clau disposar de dades dels usuaris de la cultura. Aquestes dades aporten valor als agents culturals i permeten millorar les estratègies per tal d’estendre la cultura que generen a un públic més ampli. Amb l’objectiu de consolidar el desenvolupament dels públics, la nova línia d’ajuts d’implementació fomenta l’adquisició o la utilització d’eines tecnològiques que ajudin a conèixer i a fidelitzar els usuaris dels sectors de les arts escèniques (dansa, teatre i circ), les arts visuals, l’audiovisual, el llibre, la música, els videojocs i les arts digitals.

Sales plenes i sales buides, selfies davant la façana d'un museu, fulls de sala o pamflets d'exposicions. Coneixem casos com l’efecte Bilbao o el cas de Málaga del qual hem parlat recentment, però és cert que el museu té molt poder? Hem vist sovint la capacitat del poder suau (soft power) que tenen els museus a l’hora de transformar l’entorn social i urbà així com els interessos econòmics i urbanístics que sovint giren al seu voltant, però com mesurar-ho ja és una altra història.

És un dimecres qualsevol avui, sí. Però aquest dimecres fa una certa flaire a divendres. De fet, per alguns, els més afortunats, avui comença un pont de quatre dies per poder desconnectar, escapar-se o fer aquelles coses que no tenim temps de fer durant el dia a dia i en certa mesura, preparar les festes que ara venen i que semblen anunciar l'apocalipsi fins que ens trobem a taula el dia de nadal.

Si, plana. Tan plana com la nostra pantalla del mòbil, o no és així com la solem tenir a l'abast? El terraplanisme, que promou The flat earth society, és un corrent que reivindica que el nostre planeta és pla i no esfèric, tal com s’afirmava abans que Galileu morís en nom de la ciència. Justament, la ciència que ha arribat a demostrar que la terra és un astre esfèric, malgrat que la seva representació sovint és sobre el pla, abans de paper i ara sobretot en pantalles.

La història és ben coneguda: abans de ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el recinte del carrer de Montalegre acollia la Casa de Caritat. Des de principis del segle XIX l’espai era una residència per a la població més desafavorida. Durant el matí del passat 6 de juny de 2018 la població que hi va residir tenia un altre perfil: una mostra heterogènia d’agents de la cultura ens vam reunir en una de les ales de l’edifici per assistir a la jornada “Present i futur de les residències artístiques a Catalunya”, organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Girona és sinònim de cultura. La ciutat dels quatre rius s’ha projectat en el panorama català i internacional com una gran capital cultural gràcies a la consolidació de certàmens com ara el Temporada Alta (l’aparador d’arts escèniques nacionals i internacionals), el Festival Strenes (la cita de presentació en directe de les novetats discogràfiques dels artistes catalans) o el Temps de Flors (l’exuberant exposició de flors, monuments, patis i jardins). A fi de fer una ‘radiografia objectiva’ de la vida cultural de Girona, l’ajuntament ha impulsat l’elaboració d’un Mapa cultural.

Rafael Boix, Pau Rausell | Econcult

La recent publicació d’un exhaustiu informe sobre la situació dels sectors culturals i creatius a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, promogut per l’Espai d’Innovació Las Naves i elaborat per Econcult, dona llum a la realitat econòmica d’aquests sectors des de l’inici de la crisi fins l’any 2016.

El document aporta dades clau i un detallat mapa d’actors per districtes per entendre en profunditat els efectes que la crisi ha tingut en les indústries culturals locals, les seves dinàmiques de funcionament i una estimació de l’estructura econòmica a cadascun d’ells.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.