innovació

Cultura és canvi. Inspira’t en el futur. Així es presentava el Reset18, la trobada anual del sector cultural promoguda per la Fundación Contemporánea - La Fabrica i l’Obra Social “La Caixa” que va tenir lloc dilluns 16 i dimarts 17 d’abril al CaixaForum Barcelona. El Reset pretenia preguntar-se i trobar respostes entorn de les possibilitats del sector cultural d’identificar i ampliar els seus públics en un futur. I, de fet, respostes no en van faltar, però  encara van sorgir més preguntes.

Bruno Dosseur | AMSCTI

La qualitat i la relació entre públic i institució, és difícil de mesurar segons els indicadors habituals. Però podem fer una avaluació basada en el temps que dura la relació dels públics amb els centres culturals, fent ús de l'Índex de Relació Cultural.

Bruno Dosseur, és director de Le Dôme - Relais d’sciences, un espai entre la recerca i la mediació cultural i científica, i aquesta és  la seva proposta:

 Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

La crisi global de 2008 va ferir quasi bé de mort el sector cultural. Malgrat que els economistes diuen que ja l’hem superada, les conseqüències de les retallades en cultura i de l’augment de l’IVA han debilitat greument el sector; de fet, encara no se n’ha recuperat i els atacs no s’aturen. Això no obstant, la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea ha presentat ‘The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors’. Es tracta d’un informe d’un dels grups de treball basats en la fórmula de cooperació Open Method of Coordination. En el marc del Pla de treball per la Cultura (2015-2018), els debats d’aquests d’experts dels estats membres han portat a col·lació la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa, ja que “they generate considerable economic wealth and form European identity, culture and values” (p. 11).

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Ja des de l’antiguetat i la tradició judeocristiana, se’ns presenta un futur predestinat on tot ja està escrit. Després amb l’aprenentatge de la història, ens situem en un eix cronològic lineal, amb la història al darrera, el nostre present, i un futur que hi és, però que encara desconeixem com serà. Com veiem el futur des del present?

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

Igor Stokfiszewski [ed.] | Institute for Advanced Study in Warsaw

La contribució de la cultura al desenvolupament es fa visible en la seva capacitat per apoderar la ciutadania, el seu potencial per inspirar la creativitat i la innovació i la seva habilitat per promoure la creació de comunitats. L’estudi demostra que l’aspecte social de les iniciatives culturals és el que finalment estimula tant la cultura com el desenvolupament i que les oportunitats de la cultura per a negar les ja passades de moda, teories neoliberals sobre les ciutats creatives encapçalades per Richard L. Florida són molt tangibles.

Tal com vam poder debatre a l’Interacció17, la distància entre arts i ciència és cada cop més estreta, i és així perquè cada cop més es valora les possibilitats de multiplicar el seu impacte quan es disposen a sumar les habilitats d’unes i altres disciplines.

Prova d’això, tenim aquest informe de la Nesta, una fundació per la innovació al Regne Unit, que treballa sobre la fusió de les arts i la ciència en l’educació i l’àmbit laboral del Regne Unit per tal de fomentar un entorn de creixement de la seva economia creativa.

Cada vegada són més els museus que ofereixen tauletes tàctils o altres suports digitals per seguir les visites. És una manera de poder fer una visita autònoma amb un suport que ens expliqui millor la col·lecció. Finalment però, el més important és de quina manera aquest suport ens pot fer interactuar amb les peces exposades perquè el museu es pugui explicar millor.

Javier Echeverría [ed.]| Sinnergiak Social Innovation

Us presentem un llibre que és el resultat de dos projectes d’investigació INNOC (Innovación Oculta) i INNOCRE2 realitzats entre 2012 i 2014 que exploren els canvis de paradigma en les indústries culturals i creatives a Euskadi.

Joan Nogué, Laura Puigbert, Gemma Bretcha, Àgata Losantos| Observatori del Paisatge de Catalunya

“El paisatge és cada cop més una peça clau del desenvolupament local i un recurs econòmic de primer odre”, el llibre es centra en la generació de valor afegit que pot aportar el paisatge al món empresarial. El paisatge es presenta com un caràcter distintiu d’alguns projectes i que, a més a més, dota de sentit i coherència a la proposta.