Apunts

Grup de treball: Membres residents a Catalunya

La cultura no és un luxe: és infraestructura democràtica

Per què necessitem polítiques culturals valentes i transversals?

Yolanda Colás Álvarez — Sociòloga (especialista el cultura, educació i TIC) i Gestora Cultural.

.

La cultura acostuma a aparèixer en el debat públic com un extra: un espai d’oci, d’entreteniment o de consum. Una “capa final” que es pot retallar quan hi ha dificultats pressupostàries. Però, quan mirem la cultura des d’una perspectiva social i no merament d'entreteniment o consum, apareix una veritat incòmoda: sense cultura no hi ha cohesió, no hi ha expressió crítica, no hi ha comunitat, no hi ha empoderament ni creixement.

Defensar les polítiques culturals vol dir defensar un dret ciutadà i un espai de transformació social.

Granollers obre una consulta preliminar per repensar la...

L’Ajuntament de Granollers ha posat en marxa un procés obert per a consolidar i repensar el model de gestió de la Xarxa de Centres Cívics de la ciutat. Aquesta iniciativa es concreta en una consulta preliminar de mercat adreçada a empreses i professionals amb experiència en drets culturals, acció comunitària i gestió d’equipaments culturals, amb l’objectiu de construir uns equipaments més arrelats al territori, oberts a la diversitat i potenciadors de la comunitat.

1

Traçar un camí per albirar el futur. El Pla d’Acció...



El nou Pla d’Acció Cultural de Sant Just Desvern 2025-2030 vol convertir la metàfora del mapa en una eina real de planificació: identificar reptes, definir camins i fer de la cultura un motor de transformació local.

  
A l’article d’Interacció Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea, es posava sobre la taula la necessitat de desplegar els drets culturals d’una manera real i realista, tot sincronitzant-los amb les necessitats concretes de cada territori. Més concretament, se’ns convidava a abordar la dimensió de la política cultural local com si fos un mapa obert, de manera que cada referent cultural pogués dibuixar-hi els seus propis recorreguts.

La despesa cultural local es manté alta... però es modera


Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat
 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

La Generalitat aprova l'informe preliminar del projecte...


L'objectiu és fomentar el finançament privat de les entitats sense ànim de lucre que presten serveis a la ciutadania. El text preveu establir incentius fiscals com ara deduccions o bonificacions a la quota, reduccions de la base imposable o tipus de gravàmens reduïts
 

El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei per al foment del mecenatge, una norma que té com a objectiu potenciar la col·laboració publicoprivada de les entitats sense ànim de lucre que presten serveis a la ciutadania.

Aprovació del Projecte de Llei del patrimoni cultural...

El text, que ara començarà el tràmit parlamentari, té com a objectiu situar el patrimoni cultural immaterial català al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic.
 

El Consell Executiu ha donat llum verda al Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, que té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.
 

La Sindicatura de Comptes diu que els ajuts a projectes...


La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha emès l’informe 29/2024, relatiu als ajuts a projectes culturals en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions, exercicis 2018-2022. Hi ha una elevada concentració i recurrència dels beneficiaris.
 

El nou Museu del Renaixement de Molins de Rei. Entrevista al...


El nou Museu del Renaixement de Molins de Rei ubicat al Palau de Requesens obrirà les seves portes el 15 de desembre. La rehabilitació del palau  ha tingut un cost final de 3,5 milions d’euros i la posada en marxa del museu han estat 711.539, 57 euros, tot plegat finançat entre diferents administracions públiques. La inversió ordinària anual en el nou equipament estarà al voltant dels 360.000 euros. El diari, Viu Molins de Rei va entrevistar al director del museu, Damià Martínez, abans de la inauguració. Martínez és membre d'Interacció des de 2015.
 

El diputat de Cultura, Pau Gonzàlez Val ha presentat el Pla...


 
L’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona ha presentat, aquest dijous a l’Auditori del Centre d’Estudis i Recursos (CERC), el Pla CULTURA 311+, un pla estratègic cultural que té com a objectiu situar al focus de les polítiques públiques locals la perspectiva dels drets culturals, establint noves polítiques culturals enfocades a la inclusió, la participació i l'accés igualitari a la cultura. El pla gira en torn a 3 eixos principals i inclou 57 accions repartides en 13 àmbits.
 
 

1

Experiències destacades dels municipis catalans que promouen...


Aquesta publicació recull 84 experiències exitoses implantades pels municipis i consells comarcals de Catalunya i que han estat seleccionades per l’equip investigador del Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Pi Sunyer durant el període 2023-2024
 
 

1

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a...


L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”
   

1

El 2n Fòrum de les Arts a l'Educació reivindica...


Amb el lema ‘El planejament nacional o la universalització del dret a la cultura, l’edició d’enguany ha comptat amb la presència de més de 400 professionals, tant dels sectors de l’educació i de la cultura com de l’àmbit institucional. L'òrgan coordinador del Fòrum de les Arts a l'Educació és el Consell Rector constituït per una trentena de professionals de catorze institucions de la cultura i l’educació de Catalunya, entre elles la Diputació de Barcelona.
 

Una presència escassa de la dona en les programacions de la...


L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la segona edició de l'informe "La situació actual de la música clàssica a Catalunya", que analitza les dades referents al 2022 a càrrec del grup de treball Rescue de la Universitat de Barcelona que coordinen les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo. L'anàlisi parteix d'una base de dades que s'ha incrementat respecte de l'any passat fins arribar a més de 2.200 concerts, tot i que es repeteix la dificultat en l'accés a les dades dels equipaments. La principal conclusió de l'informe és que el 2022 es va produir un increment d'activitat del 33,7%, que arriba al 50% en el cas dels grans equipaments i que s'atribueix a la recuperació postpandèmia. El sector encara és molt masculí segons l'informe, el repertori de les compositores representa només el 5,5% en el global de la música culta interpretada.

Augmentar un 10% la participació de la població en la vida...


 
La regió metropolitana de Barcelona es dota d'un nou full de ruta que preveu incrementar un 10% la participació cultural. Tot i que encara està lluny de poder articular-se administrativament, a poc a poc la denominada Barcelona dels cinc milions fa passes endavant per consolidar-se.
 

Bases de les subvencions per fomentar l'assistència...


 

Resolució CLT/2364/2023, de 28 de juny, publicada al DOGC número 8950, de 4 de juliol de 2023


Aquestes bases tenen com a objecte la concessió de subvencions per fomentar l'assistència dels responsables de la programació d'arts escèniques i música dels equipaments següents a les fires, festivals i mercats especialitzats dels àmbits esmentats

Necessitats i compromisos de les diferents administracions...



Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts

El sector cultural a Catalunya


Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
 

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector Cultural. Aquesta iniciativa sorgeix a partir la constatació de la situació estructural del sector. La crisi del 2008 va tenir una repercussió molt negativa sobre la majoria dels dominis culturals, amb una davallada molt important dels recursos públics adreçats al sector, a més d’una reducció del consum privat.

Cultura, Comunitat i Transformació Social #ConversaKULT

Conversa KULT a l'Espai Llavors de l'Hospitalet, amb Fernando Paniagua, activista, agitador cultural i membre de 'No Callarem', i Francisco Rubio, soci de 'La Fundició', cooperativa cultural de la mateixa ciutat.

Pla de sostenibilitat ambiental per als sectors culturals


Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
 

L’ICEC compta amb un Pla de sostenibilitat propi, amb un horitzó 2022-2024, que vol ser un referent a nivell català i estatal, i que té per objectiu incentivar i promoure que d’altres organitzacions i empreses del sector cultural es posicionin i elaborin el seu propi full de ruta per millorar la seva activitat a nivell ambiental, i per tant, impactar més positivament en la societat.

Grup de treball: Municipis de la província de Barcelona

Interacció: una infraestructura per entendre la cultura...


  

Per què pensar, llegir i connectar és també una forma de política cultural municipal.
  
Interacció no és un lloc on passen coses. És un lloc des d’on les coses es poden entendre. I també un espai on aquestes lectures es construeixen col·lectivament, en relació amb altres professionals que comparteixen responsabilitats, dilemes i marcs d’acció.  

En el món cultural municipal hi ha molta activitat, moltes convocatòries, molts projectes i moltes bones intencions. El que no abunda tant és la possibilitat d'aturar-se: de mirar tot això amb distància, amb criteri i amb capacitat de connexió. Massa sovint, l’activitat substitueix la lectura, i l'acumulació d'accions acaba fent opac el sistema que les produeix. Interacció neix —i continua sent— com una resposta a aquesta mancança: no com un contenidor de continguts, sinó com una infraestructura pública per pensar el sistema cultural local, sostinguda en el temps com a espai de lectura compartida i de relació professional.

Granollers obre una consulta preliminar per repensar la...

L’Ajuntament de Granollers ha posat en marxa un procés obert per a consolidar i repensar el model de gestió de la Xarxa de Centres Cívics de la ciutat. Aquesta iniciativa es concreta en una consulta preliminar de mercat adreçada a empreses i professionals amb experiència en drets culturals, acció comunitària i gestió d’equipaments culturals, amb l’objectiu de construir uns equipaments més arrelats al territori, oberts a la diversitat i potenciadors de la comunitat.

1

Lectures per a l’acció cultural local: Identitats de barri i...


  

Fingir raíces: la identidad barrial en la ciudad contemporánea

Autor: El Antropólogo Perplejo (Jose Mansilla, dr. en Antropología Social)

Data: 19 d’octubre de 2025

Font: Recuperat de https://antroperplejo.wordpress.com/2025/10/19/fingir-raices-la-identidad-barrial-en-la-ciudad-contemporanea/
  


Context

L’article analitza com la identitat barrial a les ciutats contemporànies —especialment a Barcelona— es construeix com una posada en escena: un relat col·lectiu que sovint és més representació que memòria viva. L’autor explora com aquesta identitat esdevé un recurs per a la gentrificació o per a la comercialització simbòlica dels espais urbans, posant en qüestió la idea d’autenticitat i els discursos de pertinença.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona....



La segona quinzena de setembre ens deixa una agenda plena de moviments que connecten cultura, territori i comunitat. Des de plans locals de lectura fins a festivals que reimaginen espais industrials o naturals, passant per iniciatives que posen al centre la llengua, la identitat i el patrimoni, els municipis esdevenen laboratoris on la cultura es projecta com a motor de cohesió i transformació social.

Traçar un camí per albirar el futur. El Pla d’Acció...



El nou Pla d’Acció Cultural de Sant Just Desvern 2025-2030 vol convertir la metàfora del mapa en una eina real de planificació: identificar reptes, definir camins i fer de la cultura un motor de transformació local.

  
A l’article d’Interacció Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea, es posava sobre la taula la necessitat de desplegar els drets culturals d’una manera real i realista, tot sincronitzant-los amb les necessitats concretes de cada territori. Més concretament, se’ns convidava a abordar la dimensió de la política cultural local com si fos un mapa obert, de manera que cada referent cultural pogués dibuixar-hi els seus propis recorreguts.

Preparar l’Àgora Cívica: sis lectures per a tècnics de...


L’Àgora Cívica és una oportunitat col·lectiva per pensar la cultura com a pràctica emancipadora. A través d’una selecció de sis articles d’Interacció, proposem una “lectura crítica prèvia” amb marcs, preguntes i eines que posen el focus en drets, crisi, desigualtat i poder local. Llegir-los és preparar-se: per debatre, sí, però sobretot per transformar.   
  

Del 26 de setembre a l’1 d’octubre de 2025, Barcelona serà escenari de l’Àgora Cívica, un espai de debat i intercanvi impulsat en el marc de MONDIACULT 2025, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de Cultura. És una cita clau per pensar col·lectivament el futur de la cultura com a dret, pràctica comunitària i política pública.
   

Quan la cultura és molt més que cultura


 

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Culturopolis tornarà a omplir Barcelona de debats, tallers i propostes artístiques que posen la cultura al centre dels drets humans. Un espai per escoltar, participar i sortir-ne amb noves preguntes i idees per transformar el nostre entorn

 
  

Culturopolis 2025: quan la cultura es juga els drets
  

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Barcelona tornarà a ser punt de trobada per a qui pensa, viu i defensa la cultura com un dret. El CCCB i el Pati Manning acolliran la segona edició de Culturopolis

Mesurar allò que no és de ciment


Una nova mirada sobre la infraestructura social i cultural i com aplicar-la als municipis

Parlem sovint d’equipaments, serveis o projectes culturals, però costa més situar-los dins l’ecosistema d’infraestructures que sostenen la vida col·lectiva. Un informe del Bennett Institute ens convida a repensar aquest marc i, sobretot, a mesurar-lo. En aquest article, combinem una lectura reflexiva i una guia pràctica per traslladar aquestes idees al context municipal.
  

Manifesta 15: cultura, mediació i governança metropolitana


  

Una biennal com a laboratori de descentralització i cooperació institucional
  

La quinzena edició de la Biennal Nòmada Europea, Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, no només va desplegar un ambiciós programa artístic entre setembre i novembre de 2024. Va ser, sobretot, un experiment institucional a escala metropolitana. Un espai on la cultura va funcionar com a camp de proves per repensar formes de governança col·laborativa i estratègies de descentralització cultural. El recent informe final ofereix una mirada detallada i crítica sobre què va representar aquesta edició inèdita per la seva escala i enfocament descentralitzat.

1

I si la ciutadania decidís part del pressupost cultural?


Els pressupostos participatius són una eina clau de la democràcia local. Ara, la Diputació de Barcelona en publica una guia que sistematitza pas a pas com desplegar aquest tipus de processos. Però... i si ens preguntem si això també es pot aplicar a la cultura? Com seria un pressupost cultural participatiu?


 

La publicació Pressupostos participatius al món local, editada per la Diputació de Barcelona, recull de manera clara i ordenada les fases, preguntes clau i bones pràctiques per impulsar un procés participatiu que permeti a la ciutadania decidir com es destina una part del pressupost municipal.

La despesa cultural local es manté alta... però es modera


Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat
 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

Repensar l’acció cultural municipal: inversió i educació per...


 
La cultura és una aliada clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), però no qualsevol tipus d’inversió cultural hi contribueix. Aquest estudi revela que destinar recursos a esdeveniments efímers té poc impacte, mentre que l’educació és el veritable motor del canvi.
 
 

1

La Xarxa de Museus Locals incrementa el nombre de visitants...


Les dades del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals (CCI-ML) de l’any 2023 també revelen que augmenta el nombre d’escolars que fan ús de les activitats educatives dels museus de la XML.


 

L’informe que recull els principals indicadors de la Xarxa de Museus Locals, el Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals (CCI-ML) de 2023,  ja està disponible. A l’edició d’enguany, hi han participat 50 dels 51 municipis de la província de Barcelona integrants de la Xarxa de Museus Locals (XML) que compten amb un o més museus municipals.

El programa IntersECCions, objecte d’investigació


El programa IntersECCions, impulsat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat des del 2016, una iniciativa que uneix els àmbits de l'educació i la cultura per fomentar la transformació social i comunitària en el focus científic internacional.

Cultura i sostenibilitat: una visió ecosistèmica des dels...


Com poden els ajuntaments integrar la cultura en les estratègies de sostenibilitat? L’enfocament ecosistèmic proposat per Jenni Pekkarinen ofereix eines per repensar la gestió cultural municipal, fomentant la resiliència, la diversitat i la connexió amb el medi ambient. Una oportunitat per impulsar polítiques culturals més sostenibles i adaptades als reptes actuals.
 

Estratègies Culturals: claus per a una cultura local més...


Com es poden millorar les estratègiers culturals a escala local? Aquesta és la pregunta central del treball de John Wright, que analitza com es dissenyen, implementen i avaluen les polítiques culturals en diferents ciutats del Regne Unit.

La Xarxa de Biblioteques Municipals arriba al 99% de la...


 

Des de l'Àrea de Cultura han aplaudit que el 99% de la població de la demarcació de Barcelona té una biblioteca o bibliobús al seu municipi. Encara queden fora d’aquesta xarxa els municipis d’Argentona, Lliçà de Vall i Gelida, amb qui hi ha altres programes en marxa.
 

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona està en expansió: ha tancat l’any 2024 amb més de dos milions d’usuaris, més préstecs que mai i ha superat els 17 milions de visitants. A més, s’han incorporat tres biblioteques a l’XBM, les biblioteques Anton Carrera, de Sant Julià de Vilatorta i l’Alzina de Palau-solità i Plegamans i l’entrada en servei aquest mes de febrer de la Biblioteca Sarrià-J.V.Foix de Barcelona, sumant així un total de 236.

10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de...


 Els serveis culturals municipals avancen en la recuperació, però encara lluny del 2019
 

La Diputació de Barcelona ha publicat l’informe de resultats de la 10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals, una eina clau per a l’anàlisi i la millora de la gestió cultural local.  Amb la participació de 31 municipis de més de 10.000 habitants, aquest estudi ofereix una radiografia detallada sobre l’estat i evolució dels serveis culturals municipals a la província de Barcelona.

1

Aprovació del Projecte de Llei del patrimoni cultural...

El text, que ara començarà el tràmit parlamentari, té com a objectiu situar el patrimoni cultural immaterial català al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic.
 

El Consell Executiu ha donat llum verda al Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, que té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.
 

Plans de Lectura Municipals


   

Aquests iniciativa neix del projecte 'Lectura transformadora: estratègies de foment de la lectura', que formava part del pla més gran 'Cultura transformadora', del Pla d’actuació de mandat 2020-2023 de la Diputació de Barcelona. Els Plans municipals de lectura són un instrument de planificació estratègica per al desenvolupament de les comunitats.

 

Els meus millors consells, de Blai Marginedas Sayós


 
Arriben els darrers Millors Consells d’aquest 2024!

Recomanacions que cada mes ens aporta una persona referent en l’àmbit de la cultura per tal d’inspirar-nos amb noves lectures, bona música i podcasts, associacions i entitats a seguir i alguna que altra cabòria que ens fa treure el son a les nits.

Aquesta vegada ens acompanya en Blai Marginedas Sayós, actualment tècnic de Cultura a l’Ajuntament de Torelló

El diputat de Cultura, Pau Gonzàlez Val ha presentat el Pla...


 
L’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona ha presentat, aquest dijous a l’Auditori del Centre d’Estudis i Recursos (CERC), el Pla CULTURA 311+, un pla estratègic cultural que té com a objectiu situar al focus de les polítiques públiques locals la perspectiva dels drets culturals, establint noves polítiques culturals enfocades a la inclusió, la participació i l'accés igualitari a la cultura. El pla gira en torn a 3 eixos principals i inclou 57 accions repartides en 13 àmbits.
 
 

1

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

Visor 2030. Indicadors locals ODS


  
Nova plataforma en línia per consultar indicadors municipals en clau Agenda 2030. Impulsada per la Diputació de Barcelona, permet conèixer el grau d’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides a tota la demarcació.
  
 

Museu d’Art de Cerdanyola, un petit gran museu

 

El MAC ha celebrat recentment el seu 15è aniversari i ho ha fet superant totes les expectatives i amb nous projectes de futur en marxa.
 

El Museu d’Art de Cerdanyola ha celebrat 15 anys i ho fa amb la satisfacció d’haver superat les expectatives inicials, quan naixia el museu, en un edifici modernista, per esdevenir un petit centre d’art contemporani i conservar i fer recerca i difusió del patrimoni històric-artístic de Cerdanyola. Durant aquests 15 anys, el MAC ha passat de tenir una col·lecció de 200 peces a les actuals 3.500, gràcies a les donacions de particulars, les aportacions i dipòsits d’institucions com la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Diputació o la col·lecció del Banc Sabadell. A més, durant aquests anys el museu ha prestat obres al MNAC, Museu Picasso o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

La planificació estratègica en cultura, nou recurs...


 "La planificació estratègica consisteix en concebre un futur desitjable i definir els mitjans reals per a assolir-ho" 

R.L. Ackoff

 
 

Els plans estratègics són una eina bàsica per planificar el desenvolupament territorial a mitjà i llarg termini, a través d’un procés d’anàlisi, reflexió i debat que aspira a millorar la gestió, la implicació dels agents i el desplegament d’accions de manera consensuada.

Els meus millors consells, de Francesc Frigola


Un cop més ens arriben els millors consells de la mà d’una persona destacada en l’àmbit de la gestió cultural.

Aquest cop hem volgut conèixer una mica més en profunditat en Francesc Frigola, tècnic de cultura a Molins de Rei des de fa més de 17 anys i que actualment exerceix les funcions de cap de cultura.

En la seva carrera professional com a gestor cultural, en Francesc Frigola sempre s’ha mogut en l’àmbit públic.

Esteve Plantada: ‘La cultura ens ofereix un esperit crític...


Amb motiu de l’Espai Claustre La cultura com a prioritat: per què hem de  situar-la al capdavant de tot?, celebrat al Pati Manning el 5 de març, i organitzat pel CERC, hem tingut amb nosaltres Esteve Plantada, escriptor, periodista i gestor cultural, que en aquesta entrevista ens parla de situar la cultura en el centre de la nostra societat

L’art d’enraonar en els festivals de pensament


És temps de revolució tecnològica, de consum de masses, de missatges amb ritmes trepidants a les xarxes i als mitjans de comunicació. Un decurs frenètic dels fets que deixa poc marge i espai per al pensament, per a la pausa i la reflexió.

Davant d’aquesta conjuntura, estan sorgint diverses iniciatives com a espais per a la creació i foment del debat, i on la paraula pren protagonisme i ens convida a connectar amb el que ens fa intrínsecament humans: la capacitat d’enraonar.

Informe de resultats de la 9a edició del Cercle de...


Recentment s’ha publicat l’informe anual de la que ha estat la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. El cercle analitza els resultats de l’any 2022, un any d’especial interès analític per ser el primer sense restriccions normatives derivades de la seguretat i de la prevenció de contagis de COVID-19 des de l’any 2020.