Novetats

La cultura davant una nova etapa política a la Generalitat


  
La consellera de Cultura ha presentat formalment el full de ruta de la legislatura: garantir els drets culturals, consolidar un sistema cultural fort i ben vertebrat, impulsar la creació artística, valoritzar el patrimoni i enfortir la cultura digital i audiovisual
 

La cultura davant una nova etapa política a la Generalitat


  
La consellera de Cultura ha presentat formalment el full de ruta de la legislatura: garantir els drets culturals, consolidar un sistema cultural fort i ben vertebrat, impulsar la creació artística, valoritzar el patrimoni i enfortir la cultura digital i audiovisual
 

‘Invertir en activitats culturals per als infants implica...


 Entrevista a Albert Puig, Gisel Noè i Cristina Alonso
 

Amb motiu del curs online ‘Les programacions culturals per a infants en els municipis’, que tingué lloc els dies 12 i 14 de novembre, hem entrevistat Albert Puig, periodista musical i director del festival Petits Camaleons, Gisel Noè, cap d’Acció Cultural del Servei de Cultura de l’ajuntament de Mataró i directora del M|A|C (Mataró Art Contemporani) i Cristina Alonso, co-directora artística del Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, i co-directora de l'Espai de recerca i residència Austràlia, a Buenos Aires.

‘Invertir en activitats culturals per als infants implica...


 Entrevista a Albert Puig, Gisel Noè i Cristina Alonso
 

Amb motiu del curs online ‘Les programacions culturals per a infants en els municipis’, que tingué lloc els dies 12 i 14 de novembre, hem entrevistat Albert Puig, periodista musical i director del festival Petits Camaleons, Gisel Noè, cap d’Acció Cultural del Servei de Cultura de l’ajuntament de Mataró i directora del M|A|C (Mataró Art Contemporani) i Cristina Alonso, co-directora artística del Teatre L’Artesà del Prat del Llobregat, i co-directora de l'Espai de recerca i residència Austràlia, a Buenos Aires.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a...


L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”
   

1

El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a...


L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”
   

1

El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a...


L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”
   

1

Ja pots escoltar un nou capítol del podcast comunitatXBM on...


El projecte mots combina la memòria històrica, l’art i la natura i es basa en una acció artística comunitària dels veïns i veïnes dels municipis participants que tenen com a objectiu recuperar les paraules més genuïnes relacionades amb el seu hàbitat natural i retornar-les a l’espai públic en format de grafit o d’una altra manifestació artística.
 
 

Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius.

Ja pots escoltar un nou capítol del podcast comunitatXBM on...


El projecte mots combina la memòria històrica, l’art i la natura i es basa en una acció artística comunitària dels veïns i veïnes dels municipis participants que tenen com a objectiu recuperar les paraules més genuïnes relacionades amb el seu hàbitat natural i retornar-les a l’espai públic en format de grafit o d’una altra manifestació artística.
 
 

Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius.

L’impuls al sector musical i als drets culturals a través de...


  
El valor del document rau en una idea de fons: sense governança, no hi ha política cultural sostenible. La música deixa de ser un àmbit sectorial per esdevenir una política pública amb capacitat d’ordenar i projectar ciutat. A Vic, la qüestió no és si hi ha música. La qüestió és com es governa perquè aquesta riquesa no es dispersi, sinó que es converteixi en estructura, dret i oportunitat compartida. (n. de l'e., 2026)


El dimecres 27 de novembre es va presentar el Pla estratègic per a la música de Vic, un document que marca un full de ruta estratègic per als propers anys. A petició de la Regidoria de cultura i llengua de l’Ajuntament de Vic, el treball ha estat possible amb el suport Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

L’impuls al sector musical i als drets culturals a través de...


  
El valor del document rau en una idea de fons: sense governança, no hi ha política cultural sostenible. La música deixa de ser un àmbit sectorial per esdevenir una política pública amb capacitat d’ordenar i projectar ciutat. A Vic, la qüestió no és si hi ha música. La qüestió és com es governa perquè aquesta riquesa no es dispersi, sinó que es converteixi en estructura, dret i oportunitat compartida. (n. de l'e., 2026)


El dimecres 27 de novembre es va presentar el Pla estratègic per a la música de Vic, un document que marca un full de ruta estratègic per als propers anys. A petició de la Regidoria de cultura i llengua de l’Ajuntament de Vic, el treball ha estat possible amb el suport Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

Diversitat cultural i límits institucionals


  
La diversitat cultural és avui una evidència social. El que no és evident és la seva presència real en les institucions culturals. Aquest informe del CoNCA parteix d’aquesta fractura: una societat cada cop més diversa i uns equipaments que no han incorporat aquesta pluralitat amb la mateixa intensitat. La qüestió ja no és si la diversitat existeix, sinó com es tradueix —o no— en les polítiques, les pràctiques i els relats institucionals.
  

Diversitat cultural i límits institucionals


  
La diversitat cultural és avui una evidència social. El que no és evident és la seva presència real en les institucions culturals. Aquest informe del CoNCA parteix d’aquesta fractura: una societat cada cop més diversa i uns equipaments que no han incorporat aquesta pluralitat amb la mateixa intensitat. La qüestió ja no és si la diversitat existeix, sinó com es tradueix —o no— en les polítiques, les pràctiques i els relats institucionals.
  

La cultura inclusiva, garantia dels drets humans


En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.

Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.

La cultura inclusiva, garantia dels drets humans


En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.

Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.

‘Les biblioteques i les llibreries comparteixen una relació...


Entrevista a Fe Fernández (llibreria L’espolsada) i Judit Terma (Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona)
 

Amb motiu del curs online ‘Les llibreries: un factor clau de la dinamització dels municipis’, hem entrevistat Fe Fernández, llibretera de l’Espolsada (Corró d’Avall-Les Franqueses) i Judit Terma (Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona). El curs ha tingut molt bona acollida i ha comptat amb dues edicions: el 29 i 30 d’octubre d’enguany, i el 5 i 7 de novembre.

Aquest és el diàleg apassionant que totes dues han teixit al voltant del paper de les llibreries en els municipis, i el seu lligam indestriable amb els agents culturals i les biblioteques.
 

Es presenta l’informeACIMC: La situació de la música...


  
La manca de dades és sovint un dels grans límits per entendre el sistema cultural. Aquest informe fa un pas en sentit contrari i dibuixa un mapa precís de la música clàssica a Catalunya. El resultat és clar: l’activitat creix, però no es distribueix. La concentració en pocs equipaments i la manca de programació en la majoria de municipis apunten a una desigualtat estructural. Rellegir-lo avui permet situar una qüestió de fons que desborda el sector musical: com es garanteix l’accés a la cultura en el conjunt del país i no només en els seus centres més visibles. (n. de l'e., 2026)
  
 

Un 72% dels municipis catalans no ha acollit cap activitat de música clàssica en tot el 2023, segons l'estudi.Els concerts creixen un 12,4% respecte l'any anterior constatant una "recuperació" amb certes "deficiències"
  

1

Es presenta l’informeACIMC: La situació de la música...


  
La manca de dades és sovint un dels grans límits per entendre el sistema cultural. Aquest informe fa un pas en sentit contrari i dibuixa un mapa precís de la música clàssica a Catalunya. El resultat és clar: l’activitat creix, però no es distribueix. La concentració en pocs equipaments i la manca de programació en la majoria de municipis apunten a una desigualtat estructural. Rellegir-lo avui permet situar una qüestió de fons que desborda el sector musical: com es garanteix l’accés a la cultura en el conjunt del país i no només en els seus centres més visibles. (n. de l'e., 2026)
  
 

Un 72% dels municipis catalans no ha acollit cap activitat de música clàssica en tot el 2023, segons l'estudi.Els concerts creixen un 12,4% respecte l'any anterior constatant una "recuperació" amb certes "deficiències"
  

1

Els meus millors consells, de Magalí Homs


Els dies 12 i 14 de novembre el CERC ha dut a terme la formació Les programacions culturals per a infants en els municipis i una de les formadores que l’han impartit ha sigut Magalí Homs i Ros, directora del Festival de literatura i arts infantil i juvenil (FLIC), que ens ha parlat dels programes que duen a terme per al  foment del gust de la lectura i la mediació literària, tant en l’àmbit educatiu com el cultural, i pel desenvolupament professional en l’àmbit de la Literatura Infantil i Juvenil.

La Magalí Homs i Ros és Directora de Tantàgora, serveis literaris i culturals.

Els meus millors consells, de Magalí Homs


Els dies 12 i 14 de novembre el CERC ha dut a terme la formació Les programacions culturals per a infants en els municipis i una de les formadores que l’han impartit ha sigut Magalí Homs i Ros, directora del Festival de literatura i arts infantil i juvenil (FLIC), que ens ha parlat dels programes que duen a terme per al  foment del gust de la lectura i la mediació literària, tant en l’àmbit educatiu com el cultural, i pel desenvolupament professional en l’àmbit de la Literatura Infantil i Juvenil.

La Magalí Homs i Ros és Directora de Tantàgora, serveis literaris i culturals.

Recuperar no és tornar: l’Anuari SGAE 2024 i els límits de...


  
Després de l’aturada de la pandèmia, el sector cultural mostra signes clars de recuperació. L’Anuari SGAE 2024 confirma el creixement d’activitat i públic, però també introdueix una idea menys tranquil·litzadora: la cultura creix, però no recupera del tot el terreny perdut.
  
  

Recuperar no és tornar: l’Anuari SGAE 2024 i els límits de...


  
Després de l’aturada de la pandèmia, el sector cultural mostra signes clars de recuperació. L’Anuari SGAE 2024 confirma el creixement d’activitat i públic, però també introdueix una idea menys tranquil·litzadora: la cultura creix, però no recupera del tot el terreny perdut.
  
  

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Drets Culturals i Cultura Comunitària: 20 anys de Cultura...


 
Recupera la nostra conversa entre Alexandre Santini, president de la Fundació Casa de Rui Barbosa, vinculada al Ministeri de Cultura del Brasil, i Marta Vallejo, escriptora i membre de la cooperativa cultural La Fundició que es va celebrar el 28 d'octubre Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC)
 
 

Alexandre Santini, un dels principals artífexs de la Llei de Cultura Viva de Brasil i integrant des dels seus inicis del Moviment Llatinoamericà de Cultura Viva Comunitària, reflexiona sobre els 20 anys d'aquest programa pioner que ha transformat les polítiques culturals comunitàries amb impacte global.

Els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts...


Un projecte de recerca impulsat per la UOC avaluarà els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts escèniques com ara el teatre en pacients amb Parkinson. El projecte ‘Dramatitzant la salut: el paper del teatre per al benestar emocional, social i cognitiu’, en què hi col·laboren el Teatre Lliure i l’Hospital de Sant Pau, buscarà establir un marc teòric específic que expliqui la relació que s’estableix entre el gaudi del moment i una millora de l’estat emocional, i com això es trasllada a la salut mental.
 

Els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts...


Un projecte de recerca impulsat per la UOC avaluarà els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts escèniques com ara el teatre en pacients amb Parkinson. El projecte ‘Dramatitzant la salut: el paper del teatre per al benestar emocional, social i cognitiu’, en què hi col·laboren el Teatre Lliure i l’Hospital de Sant Pau, buscarà establir un marc teòric específic que expliqui la relació que s’estableix entre el gaudi del moment i una millora de l’estat emocional, i com això es trasllada a la salut mental.
 

La cultura adaptada a l’accessibilitat universal...


La guia fa referència als àmbits de les arts escèniques, la música, les arts visuals, l’audiovisual i el llibre i l'objectiu és donar a conèixer la normativa, sintetitzar i ordenar en un únic document tots els usos a què fa referència al Codi d'accessibilitat de Catalunya.
 
 

El 30 de novembre de 2023 es va publicar al DOGC el Decret 209/2023 de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya que va entrar en vigor l’1 de març de 2024. La aprovació consolida un marc normatiu que aborda de manera exhaustiva la necessitat d’una societat accessible.

La cultura adaptada a l’accessibilitat universal...


La guia fa referència als àmbits de les arts escèniques, la música, les arts visuals, l’audiovisual i el llibre i l'objectiu és donar a conèixer la normativa, sintetitzar i ordenar en un únic document tots els usos a què fa referència al Codi d'accessibilitat de Catalunya.
 
 

El 30 de novembre de 2023 es va publicar al DOGC el Decret 209/2023 de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya que va entrar en vigor l’1 de març de 2024. La aprovació consolida un marc normatiu que aborda de manera exhaustiva la necessitat d’una societat accessible.

El 2n Fòrum de les Arts a l'Educació reivindica...


Amb el lema ‘El planejament nacional o la universalització del dret a la cultura, l’edició d’enguany ha comptat amb la presència de més de 400 professionals, tant dels sectors de l’educació i de la cultura com de l’àmbit institucional. L'òrgan coordinador del Fòrum de les Arts a l'Educació és el Consell Rector constituït per una trentena de professionals de catorze institucions de la cultura i l’educació de Catalunya, entre elles la Diputació de Barcelona.
 

El 2n Fòrum de les Arts a l'Educació reivindica...


Amb el lema ‘El planejament nacional o la universalització del dret a la cultura, l’edició d’enguany ha comptat amb la presència de més de 400 professionals, tant dels sectors de l’educació i de la cultura com de l’àmbit institucional. L'òrgan coordinador del Fòrum de les Arts a l'Educació és el Consell Rector constituït per una trentena de professionals de catorze institucions de la cultura i l’educació de Catalunya, entre elles la Diputació de Barcelona.
 

El 2n Fòrum de les Arts a l'Educació reivindica...


Amb el lema ‘El planejament nacional o la universalització del dret a la cultura, l’edició d’enguany ha comptat amb la presència de més de 400 professionals, tant dels sectors de l’educació i de la cultura com de l’àmbit institucional. L'òrgan coordinador del Fòrum de les Arts a l'Educació és el Consell Rector constituït per una trentena de professionals de catorze institucions de la cultura i l’educació de Catalunya, entre elles la Diputació de Barcelona.
 

Codi de bones pràctiques per a convocatòries de concursos de...


Publicat l'octubre de 2024 i elaborat per Associació Catalana de Crítica d'Art (ACCA) i Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC), aquest Codi de bones pràctiques per a concursos de direcció i caps d'àrea de museus, monuments i centres d'art, amb l’objectiu que l’apliquin els museus, monuments i centres d’art —tant de titularitat pública com privada— per propiciar així convocatòries de concursos de direcció i caps d’àrea modèliques.
 

En els darrers temps, les associacions de professionals d’arts visuals han detectat nombroses convocatòries de concursos de direcció en museus, monuments i centres d’art del país —tant de titularitat pública com privada, però receptors de fons públics— que han creat controvèrsia

Codi de bones pràctiques per a convocatòries de concursos de...


Publicat l'octubre de 2024 i elaborat per Associació Catalana de Crítica d'Art (ACCA) i Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC), aquest Codi de bones pràctiques per a concursos de direcció i caps d'àrea de museus, monuments i centres d'art, amb l’objectiu que l’apliquin els museus, monuments i centres d’art —tant de titularitat pública com privada— per propiciar així convocatòries de concursos de direcció i caps d’àrea modèliques.
 

En els darrers temps, les associacions de professionals d’arts visuals han detectat nombroses convocatòries de concursos de direcció en museus, monuments i centres d’art del país —tant de titularitat pública com privada, però receptors de fons públics— que han creat controvèrsia

Una residència artística en clau rural: què activa...


  
Una masia recuperada a l’Alt Penedès es converteix en espai de creació. Més enllà del relat inspirador, el projecte posa sobre la taula el paper de la cultura en els territoris rurals i les seves condicions de sosteniment.
  

Una residència artística en clau rural: què activa...


  
Una masia recuperada a l’Alt Penedès es converteix en espai de creació. Més enllà del relat inspirador, el projecte posa sobre la taula el paper de la cultura en els territoris rurals i les seves condicions de sosteniment.
  

Una residència artística en clau rural: què activa...


  
Una masia recuperada a l’Alt Penedès es converteix en espai de creació. Més enllà del relat inspirador, el projecte posa sobre la taula el paper de la cultura en els territoris rurals i les seves condicions de sosteniment.
  

Presentació del Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat del...


Aquest dimecres 6 de novembre s’ha presentat el Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat del Vallès, un document que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. A petició de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, el treball ha estat possible amb el suport del Programa d’assessoraments del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

Presentació del Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat del...


Aquest dimecres 6 de novembre s’ha presentat el Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat del Vallès, un document que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. A petició de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, el treball ha estat possible amb el suport del Programa d’assessoraments del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).
 

Frenar el deteriorament cognitiu amb visites al museu...


El projecte ‘AMAT, Salut i Patrimoni’ ha estat ideat pel CAP Mas Font de Viladecans i s’ha fet possible gràcies a la col·laboració de l’ajuntament. Una vintena de persones majors de 65 anys es reuneixen un cop per setmana a Ca n’Amat – Museu de Viladecans per prevenir el deteriorament cognitiu a través dels records.
 
 

Frenar el deteriorament cognitiu amb visites al museu...


El projecte ‘AMAT, Salut i Patrimoni’ ha estat ideat pel CAP Mas Font de Viladecans i s’ha fet possible gràcies a la col·laboració de l’ajuntament. Una vintena de persones majors de 65 anys es reuneixen un cop per setmana a Ca n’Amat – Museu de Viladecans per prevenir el deteriorament cognitiu a través dels records.
 
 

Frenar el deteriorament cognitiu amb visites al museu...


El projecte ‘AMAT, Salut i Patrimoni’ ha estat ideat pel CAP Mas Font de Viladecans i s’ha fet possible gràcies a la col·laboració de l’ajuntament. Una vintena de persones majors de 65 anys es reuneixen un cop per setmana a Ca n’Amat – Museu de Viladecans per prevenir el deteriorament cognitiu a través dels records.