Novetats

Escenari Secret, una experiència per al públic fidel dels...


Des del febrer i fins al mes d’abril continuen les sessions especials d’Escenari Secret, als espais escènics municipals dirigides al seu públic més fidel, en una iniciativa promoguda per l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona conjuntament amb els ajuntaments.
 

Escenari Secret, una experiència per al públic fidel dels...


Des del febrer i fins al mes d’abril continuen les sessions especials d’Escenari Secret, als espais escènics municipals dirigides al seu públic més fidel, en una iniciativa promoguda per l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona conjuntament amb els ajuntaments.
 

Tres de cada quatre artistes catalans ingressen menys de...


  
Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa. Gairebé la meitat guanyen menys de 6.000 euros a l'any.
 

Tres de cada quatre artistes catalans ingressen menys de...


  
Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa. Gairebé la meitat guanyen menys de 6.000 euros a l'any.
 

Els meus millors consells, de Joan Gener Barbany


Un mes més, us apropem els consells culturals d’una persona membre de la comunitat d’Interacció.

En aquesta ocasió ens acompanya Joan Gener Barbany, que va visitar-nos al CERC el juliol de 2023 amb motiu del curs La ràdio intermitent: el pòdcast com a dinamitzador de la cultura local. El mes de març vinent farà exactament nou anys que en Joan és membre d'Interacció.

Joan Gener és agitador cultural i membre de L'Eixida, col·lectiu d'agitació cultural itinerant que treballa en els àmbits de l'educació cultural, l'acció comunitària i la participació i governança de la cultura. Un dels darrers projectes on dedica més temps és Ràdio Intermitent, una ràdio itinerant i comunitària que fa més amples els marges de la cultura. Des de fa més de 17 anys, es mou entre l'activisme cultural i polític i l'educació social de carrer, l'acció cultural i comunitària i la participació ciutadana. Darrerament s'està centrant en els drets culturals, la cultura comunitària i el cooperativisme cultural.

Joan Gener va estudiar Criminologia, Educació social i ara està acabant el màster en Gestió cultural.
 
 

Els meus millors consells, de Joan Gener Barbany


Un mes més, us apropem els consells culturals d’una persona membre de la comunitat d’Interacció.

En aquesta ocasió ens acompanya Joan Gener Barbany, que va visitar-nos al CERC el juliol de 2023 amb motiu del curs La ràdio intermitent: el pòdcast com a dinamitzador de la cultura local. El mes de març vinent farà exactament nou anys que en Joan és membre d'Interacció.

Joan Gener és agitador cultural i membre de L'Eixida, col·lectiu d'agitació cultural itinerant que treballa en els àmbits de l'educació cultural, l'acció comunitària i la participació i governança de la cultura. Un dels darrers projectes on dedica més temps és Ràdio Intermitent, una ràdio itinerant i comunitària que fa més amples els marges de la cultura. Des de fa més de 17 anys, es mou entre l'activisme cultural i polític i l'educació social de carrer, l'acció cultural i comunitària i la participació ciutadana. Darrerament s'està centrant en els drets culturals, la cultura comunitària i el cooperativisme cultural.

Joan Gener va estudiar Criminologia, Educació social i ara està acabant el màster en Gestió cultural.
 
 

Informe de resultats de la 9a edició del Cercle de...


Recentment s’ha publicat l’informe anual de la que ha estat la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. El cercle analitza els resultats de l’any 2022, un any d’especial interès analític per ser el primer sense restriccions normatives derivades de la seguretat i de la prevenció de contagis de COVID-19 des de l’any 2020.
 

Informe de resultats de la 9a edició del Cercle de...


Recentment s’ha publicat l’informe anual de la que ha estat la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. El cercle analitza els resultats de l’any 2022, un any d’especial interès analític per ser el primer sense restriccions normatives derivades de la seguretat i de la prevenció de contagis de COVID-19 des de l’any 2020.
 

Informe de resultats de la 9a edició del Cercle de...


Recentment s’ha publicat l’informe anual de la que ha estat la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. El cercle analitza els resultats de l’any 2022, un any d’especial interès analític per ser el primer sense restriccions normatives derivades de la seguretat i de la prevenció de contagis de COVID-19 des de l’any 2020.
 

Més pressupost no és més política cultural


  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2024 mostren un augment rellevant del finançament públic i una recuperació del sistema després de la pandèmia. La qüestió no és si hi ha més recursos, sinó com es distribueixen, amb quins criteris i quin model cultural estan consolidant.
  

Més pressupost no és més política cultural


  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2024 mostren un augment rellevant del finançament públic i una recuperació del sistema després de la pandèmia. La qüestió no és si hi ha més recursos, sinó com es distribueixen, amb quins criteris i quin model cultural estan consolidant.
  

Cultura amb impacte social o institucions en cerca de...


  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?
  

Cultura amb impacte social o institucions en cerca de...


  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?
  

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia...


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia...


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia...


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia...


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia...


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi

El Lluçanès estrena una col·lecció de contes amb històries...


El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

El Lluçanès estrena una col·lecció de contes amb històries...


El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

El Lluçanès estrena una col·lecció de contes amb històries...


El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

El Lluçanès estrena una col·lecció de contes amb històries...


El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

De Clavé al K-pop. Espai públic i democràcia cultural


La vinculació a Catalunya entre l’espai públic i el procés de democratització cultural iniciat al segle XIX des de la base associativa
 

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic com alternativa a l’oferta cultural més aviat elitista que tenia lloc en determinats equipaments de la ciutat

Projecte d'Assemblea Ciutadana Metropolitana de la...


Es busquen persones que es dediquin a la gestió cultural, artistes independents, persones que pertanyin a organitzacions socials, culturals i/o ecologistes locals de les ciutats de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, estan cridades a participar en l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'espai participatiu fruit de la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb la Biennal Manifesta en el marc de la Capital Europea de la Democràcia.
 
 

Projecte d'Assemblea Ciutadana Metropolitana de la...


Es busquen persones que es dediquin a la gestió cultural, artistes independents, persones que pertanyin a organitzacions socials, culturals i/o ecologistes locals de les ciutats de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, estan cridades a participar en l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'espai participatiu fruit de la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb la Biennal Manifesta en el marc de la Capital Europea de la Democràcia.
 
 

Projecte d'Assemblea Ciutadana Metropolitana de la...


Es busquen persones que es dediquin a la gestió cultural, artistes independents, persones que pertanyin a organitzacions socials, culturals i/o ecologistes locals de les ciutats de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, estan cridades a participar en l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'espai participatiu fruit de la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb la Biennal Manifesta en el marc de la Capital Europea de la Democràcia.
 
 

Projecte d'Assemblea Ciutadana Metropolitana de la...


Es busquen persones que es dediquin a la gestió cultural, artistes independents, persones que pertanyin a organitzacions socials, culturals i/o ecologistes locals de les ciutats de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, estan cridades a participar en l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'espai participatiu fruit de la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb la Biennal Manifesta en el marc de la Capital Europea de la Democràcia.
 
 

Projecte d'Assemblea Ciutadana Metropolitana de la...


Es busquen persones que es dediquin a la gestió cultural, artistes independents, persones que pertanyin a organitzacions socials, culturals i/o ecologistes locals de les ciutats de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, estan cridades a participar en l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'espai participatiu fruit de la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb la Biennal Manifesta en el marc de la Capital Europea de la Democràcia.
 
 

Projecte d'Assemblea Ciutadana Metropolitana de la...


Es busquen persones que es dediquin a la gestió cultural, artistes independents, persones que pertanyin a organitzacions socials, culturals i/o ecologistes locals de les ciutats de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa, estan cridades a participar en l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'espai participatiu fruit de la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb la Biennal Manifesta en el marc de la Capital Europea de la Democràcia.
 
 

Nou web que aglutina les subvencions culturals de totes les...


 
La Mancomunitat Cultural posa en marxa un nou portal que permet accedir a les subvencions culturals de totes les administracions.

Nou web que aglutina les subvencions culturals de totes les...


 
La Mancomunitat Cultural posa en marxa un nou portal que permet accedir a les subvencions culturals de totes les administracions.

Governar la cultura sense confondre rols


  
Les relacions entre responsables polítics i equips tècnics formen part d’aquells debats permanents de la gestió cultural que gairebé mai acaben de resoldre’s. L’article de Mikel Etxebarría Exeita, publicat a Periférica Internacional el 2023, aborda aquesta qüestió des d’una perspectiva poc habitual: no des de la teoria abstracta de la governança cultural, sinó des de l’experiència acumulada dins l’administració pública.
  

Governar la cultura sense confondre rols


  
Les relacions entre responsables polítics i equips tècnics formen part d’aquells debats permanents de la gestió cultural que gairebé mai acaben de resoldre’s. L’article de Mikel Etxebarría Exeita, publicat a Periférica Internacional el 2023, aborda aquesta qüestió des d’una perspectiva poc habitual: no des de la teoria abstracta de la governança cultural, sinó des de l’experiència acumulada dins l’administració pública.
  

Decàleg per a una bona praxis en l’àmbit de l’educació i els...


El passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Espai Bonnemaison la 35a Jornada de la Xarxa de Museus Locals, la cita anual obligada que organitza l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal de posar sobre la taula els reptes més candents als quals han de fer front els nostres museus.

En aquesta ocasió les jornades duien per títol Museus per créixer. El rol dels museus en l’educació per a la ciutadania i, per tant, es centraven en la missió fonamental dels museus com agents educadors i promotors de canvi social. 

Decàleg per a una bona praxis en l’àmbit de l’educació i els...


El passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Espai Bonnemaison la 35a Jornada de la Xarxa de Museus Locals, la cita anual obligada que organitza l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal de posar sobre la taula els reptes més candents als quals han de fer front els nostres museus.

En aquesta ocasió les jornades duien per títol Museus per créixer. El rol dels museus en l’educació per a la ciutadania i, per tant, es centraven en la missió fonamental dels museus com agents educadors i promotors de canvi social. 

Més d’una vintena de recursos per atendre els drets...


 
La Diputació de Barcelona a través de l'àrea de Cultura posa aquest any a disposició dels ens locals de la província 25 recursos, dotats amb un total de 4.589.600 euros
 

La Diputació de Barcelona posa a disposició dels governs locals de la província fins a 25 recursos econòmics, materials i tècnics, perquè puguin desenvolupar les seves polítiques culturals amb l'objectiu de contribuir a que la ciutadania pugui exercir els seus drets culturals, així com a la democratització de l’accés a la cultura i de la creació artística i cultural.

En relació al Catàleg la vicepresidenta tercera de la Diputació de Barcelona, Candela López, ha afirmat que “a l’Àrea de Cultura tenim el pressupost més elevat de la Diputació de Barcelona. Una dada que parla de la transcendència que tenen les polítiques culturals pel nostre govern.

Més d’una vintena de recursos per atendre els drets...


 
La Diputació de Barcelona a través de l'àrea de Cultura posa aquest any a disposició dels ens locals de la província 25 recursos, dotats amb un total de 4.589.600 euros
 

La Diputació de Barcelona posa a disposició dels governs locals de la província fins a 25 recursos econòmics, materials i tècnics, perquè puguin desenvolupar les seves polítiques culturals amb l'objectiu de contribuir a que la ciutadania pugui exercir els seus drets culturals, així com a la democratització de l’accés a la cultura i de la creació artística i cultural.

En relació al Catàleg la vicepresidenta tercera de la Diputació de Barcelona, Candela López, ha afirmat que “a l’Àrea de Cultura tenim el pressupost més elevat de la Diputació de Barcelona. Una dada que parla de la transcendència que tenen les polítiques culturals pel nostre govern.

Art participatiu i espai públic: transformar un lloc o...


 
Una intervenció artística al túnel del barri de la Salut, a Badalona, mobilitza centres educatius i entitats. El projecte apunta a la cohesió i la memòria, i alhora obre la pregunta sobre la continuïtat d’aquest tipus d’accions​.
    
 

Art participatiu i espai públic: transformar un lloc o...


 
Una intervenció artística al túnel del barri de la Salut, a Badalona, mobilitza centres educatius i entitats. El projecte apunta a la cohesió i la memòria, i alhora obre la pregunta sobre la continuïtat d’aquest tipus d’accions​.
    
 

Els meus millors consells, de Mireia Gubianas...


Mireia Gubianas va ser una de les veus que ens van acompanyar a les passades jornades Interacció’23. Cultura amb veu jove a la taula Joves agents culturals, per tal de parlar-nos de com implicar els joves en els processos creatius i curatorials, quins aprenentatges se’n deriven i què cal per potenciar que els joves se sentin convocats per les programacions culturals dels equipaments municipals.

Aquesta vegada comptem amb ella per escoltar els seus millors consells en quant a gustos musicals, propostes de lectures, associacions a seguir i qüestions que li fan perdre el son a les nits.

Els meus millors consells, de Mireia Gubianas...


Mireia Gubianas va ser una de les veus que ens van acompanyar a les passades jornades Interacció’23. Cultura amb veu jove a la taula Joves agents culturals, per tal de parlar-nos de com implicar els joves en els processos creatius i curatorials, quins aprenentatges se’n deriven i què cal per potenciar que els joves se sentin convocats per les programacions culturals dels equipaments municipals.

Aquesta vegada comptem amb ella per escoltar els seus millors consells en quant a gustos musicals, propostes de lectures, associacions a seguir i qüestions que li fan perdre el son a les nits.

Francesc Muñoz: ‘Els centres culturals polivalents han de...


Amb motiu del curs ‘La polivalència dels centres culturals. Un valor en alça’, que ha tingut lloc els dies  27 i 28 del passat mes de novembre, hem entrevistat Francesc Muñoz, que n’ha estat el docent.

Geògraf de formació i professor del Departament de Geografia de la UAB, Muñoz s’ha especialitzat en processos d’urbanització, plans d’urbanisme i equipaments, amb una visió global que no el fa perdre mai de vista els reptes que els centres culturals han d’entomar. Uns centres que, segons el seu parer, han de “trobar un equilibri entre la polivalència i la no ambivalència”. Aquest és el resultat de la conversa que hi hem mantingut.

Francesc Muñoz: ‘Els centres culturals polivalents han de...


Amb motiu del curs ‘La polivalència dels centres culturals. Un valor en alça’, que ha tingut lloc els dies  27 i 28 del passat mes de novembre, hem entrevistat Francesc Muñoz, que n’ha estat el docent.

Geògraf de formació i professor del Departament de Geografia de la UAB, Muñoz s’ha especialitzat en processos d’urbanització, plans d’urbanisme i equipaments, amb una visió global que no el fa perdre mai de vista els reptes que els centres culturals han d’entomar. Uns centres que, segons el seu parer, han de “trobar un equilibri entre la polivalència i la no ambivalència”. Aquest és el resultat de la conversa que hi hem mantingut.

Cultura popular i política: entre l’apoderament i la seva...


  
Aquest article analitza com la cultura popular és interpretada i utilitzada pels partits polítics catalans, posant en evidència una tensió de fons: el seu reconeixement com a espai de participació i cohesió conviu amb una lectura clarament instrumental que en desdibuixa el valor propi. La cultura és definida d’entrada com una forma de vida i com una responsabilitat col·lectiva, vinculada als drets culturals i a la participació ciutadana. Tanmateix, en el pas del discurs a les propostes, aquesta centralitat es dilueix i la cultura popular esdevé sovint un mitjà per assolir altres objectius polítics.