Destacats

Una altra Sant Jordi és possible

La nostra història està formada d’un teixit infinit d’històries. Des que naixem ens expliquen rondalles i llegendes que d’una manera subtil acaben conformant la nostra visió del món. James Finn Garner ja va reescriure un bon grapat de contes tradicionals passant-los pel sedàs del ‘políticament correcte’. És clar, l’escriptor americà es mofava de la correcció política i el to naïf de la mala literatura infantil. Però obria una porta reveladora: si les rondalles de tota la vida han estat contades i transformades una vegada i una altra, per què no les llegendes?

Tensions entre la creació artística i els Drets Humans

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.


European union agency for fundamental rights (FRA)
 

Crear, expressar o qüestionar són sinònims de llibertat. Les expressions artístiques però, sovint es troben en tensió amb les legislacions territorials que moltes vegades ignoren la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta trobada europea sobre la relació entre els Drets Humans i les Arts, analitza quines són les causes d’aquestes tensions, per posar a debat la preservació dels drets dels creadors i la ciutadania en la plena llibertat artística.
 

Qui crea el futur? Teoria de genealogia de futur

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Ja des de l’antiguetat i la tradició judeocristiana, se’ns presenta un futur predestinat on tot ja està escrit. Després amb l’aprenentatge de la història, ens situem en un eix cronològic lineal, amb la història al darrera, el nostre present, i un futur que hi és, però que encara desconeixem com serà. Com veiem el futur des del present?

Tuit de la setmana. Rowan, J [@sirjaron]

Rowan, J [@sirjaron]. ( 2018, 20 març). Describia Pasolini en 1966 nuestra realidad cotidiana de 2018.

Rowan, J [@sirjaron]. ( 2018, 20 març). Describia Pasolini en 1966 nuestra realidad cotidiana de 2018. [Tuit]. https://twitter.com/sirjaron/status/975981469796577280


La ciència a escena

Sergio Villanueva, Helena González, Oriol Marimon, Irene López | University of Warwick i Universitat Oberta de Catalunya

Imaginem-nos per un moment que anem al teatre, acompanyant un grup d’estudiants. Però no es tracta d’una representació convencional, no és una performance, no és una comèdia, ni una tragèdia grega. És de fet, una classe de ciència, però des d’un escenari, i utilitzant totes les eines escenogràfiques possibles, tal i com faria una veritable companyia de teatre.

Tuit de la setmana. Barbieri, N. [@BarbieriMuttis]

Creo que el rechazo a condenas de prisión y censuras tiene más sentido desde la reivindicación de la política (y los derechos políticos) que desde la defensa de una aparente y caduca autonomía de la cultura @BarbieriMuttis

Barbieri, N. [@BarbieriMuttis]. (2018, 22 febrero). Creo que el rechazo a condenas de prisión y censuras tiene más sentido desde la reivindicación de la política (y los derechos políticos) que desde la defensa de una aparente y caduca autonomía de la cultura. [Tuit]. https://twitter.com/BarbieriMuttis/status/966582020234194944


Censura com estratègia política en marxa des d’instàncies judicials

Les lletres de Valtonyc, Pablo Hasél o La insurgencia, 'Fariña' de Nacho Carretero, o la peça que exposava a ARCO Santiago Sierra, són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara resten en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, el "Gora Alka-Eta”" de Títeres desde Abajo, el Macba censurant l'obra 'La bèstia i el sobirà', i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.

I+Dones

La invisibilitat de la dona ha estat una característica en l’elaboració del relat històric, gairebé ha afectat a tots els àmbits de la vida, però en la ciència s’ha manifestat com un pes profund que fins i tot ha significat que aquest sector hagi presentat importants barreres d’accés per a les dones. És per això que l’any 2015 es va proclamar per Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, per al dia 11 de febrer.

Tuit de la setmana. Cervantes, X. [@xcervantes1]

Hi ha músics que poden anar a la presó, però l’Acadèmia del Cinema espanyol considera que no mereixen ni una paraula de suport, que la llibertat d’expressió no corre perill. Ni  Leiva, Goya a la millor cançó, va dir res. @xcervantes1

Cervantes, X. [@xcervantes1]. (2018, 4 febrer). Hi ha músics que poden anar a la presó, però l’Acadèmia del Cinema espanyol considera que no mereixen ni una paraula de suport, que la llibertat d’expressió no corre perill. Ni  Leiva, Goya a la millor cançó, va dir res. [Tuit]. https://twitter.com/xcervantes1/status/960195109974433792


Com gestionar temes ètics als museus? Guia pràctica

Gary Edson | Routledge

El caos arriba quan no existeixen mecanismes per controlar els conflictes d’interessos, els malentesos o les qüestions ètiques. Aquestes últimes són una peça clau que queda integrada en totes les activitats dels museus. L’ètica dels museus no constitueix una teoria tancada i fixa, però si que es conforma con un conjunt de principis que intenten desgranar quin és el comportament adequat en aquest equipament.