Destacats

Culture shock

Samuel Jones assessora al Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic, és un dels investigadors principals de la fundació Demos, centra el seu treball en les arts, els museus i les galeries, la creativitat i la comunicació internacional i intercultural.  «Cultures Shock»forma part d’un estudi pel DCMS, per avaluar la participació pública de la societat, en la cultura i els esports. L’estudi, independent, fa un conjunt de recomanacions en aquesta conjuntura de canvi polític i restriccions econòmiques.

Jones proposa al DCMS un conjunt de reflexions per avaluar perquè i com l’Estat a d’assumir una nova política cultural que incorpori una perspectiva cultural àmplia. Proposa, de forma provocativa, un seguit d’accions on reflexionar i actuar: Reinventar el propi Departament; establir un Consell de les Expressions Culturals; finançar els projectes culturals en el seu moment incipient, i per acabar, crear nous organismes culturals nacionals.

Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat 'Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España'elaborat per l’empresa ARTImetría per la Subdirección General de Museos Estatales i finançat amb el Programa ibermuseos.

 Algunes de les dades de l’Informe:

  • Hi ha més de 1.550 museus i col·leccions museogràfiques a Espanya que ocupen 14.784 professionals. El 67,5% són museus públics, un 30,4% privats i un 2,1% són de titularitat mixta.

Nuevas direcciones en políticas culturales

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local.  En destaquen la importància de la cultura per al desenvolupament econòmic dels territoris però alerten que cal trobar nous models que generin un creixement sostenible i garanteixin el respecte al patrimoni i a les identitats locals.

Galerisme a Barcelona 1877-2012

El llibre 'Galerisme a Barcelona 1877-2012', editat per l’Ajuntament de la ciutat i l’associació de galeries Art Barcelona, repassa la història de les galeries d’art de la ciutat de Barceloan des dels seus inicis fins a l’actualitat.

L’estudi es divideix en tres parts històriques diferenciades: la que aplega la història del galerisme fins a l'esclat de la Guerra Civil; la del panorama de la llarga postguerra, des dels anys quaranta fins als setanta, a partir dels estudis existents de J.F. Yvars sobre la galeria René Metras i de les memòries de Joan Gaspar i Elvira Farreras; I, finalment, l’últim capítol i el més extens, està centrat en els anys setanta fins a l'actualitat

El protagonismo de las mujeres en los museos

Aquesta obra clou la primera etapa d’un ampli projecte d’investigació que analitza la presència/ausència de les dones en el patrimoni espanyol. Responsables de museus i investigadores reflexionen sobre el discurs museogràfic des d’una perspectiva de gènere. L’objectiu és mostrar els discursos silenciats sobre les dones i el seu paper en el món a través de les obres exposades en els museus.

Revista de revistes #7

Ade teatro. N. 144 (gen. - març. 2013)

L’últim número d’Ade teatro inclou un monogràfic dedicat al finançament del teatre a Europa. Juan Antonio Hormigón, director de la revista i de l’Associación de Directores de Escena de España, assenyala a l’article introductori que un dels objectius del monogràfic és desmentir la idea, àmpliament estesa durant dècades, que el teatre a l’estat espanyol sigui un dels més subvencionats d’Europa.

La gouvernance de la culture scientifique, technique et industrielle

Rapport d'information n° 412 de Mme Marie-Christine Blandin et M. Jacques-Bernard Magner, fait au nom de la commission de la culture, de l'éducation et de la communication du Sénat (27 février 2013). Le présent rapport d'information entend alimenter la réflexion sur l'évolution de la gouvernance de la culture scientifique vers un équilibre optimal entre un pilotage national cohérent et efficient et le respect de l'identité et du fonctionnement propres des différents acteurs de terrain.

 Publication du Sénat, commission de la culture, de l'éducation et de la communication, 18 mars 2013

El sector fundacional en España: atributos fundamentales (2008-2009)

Segons l’Asociación Española de Fundaciones, “el sector fundacional espanyol s’ha convertit en un agent de desenvolupament social i econòmic important. La seva creixent rellevància es reflecteix en el nombre d’organitzacions que el componen, la diversitat de demandes socials, el nombre de beneficiaris als quals atenen, l’ocupació directa i indirecta que generen, els recursos humans no remunerats que mobilitzen, i la despesa que destinen a finalitats d’interés general”.

La política cultural en España: los sistemas autonómicos

Número monogràfic de la revista RIPS coordinat pels professors Arturo Rodriguez Morató i Joaquim Rius Ulldemolins de la Universitat de Barcelona. La publicació presenta una sèrie de materials elaborats en el marc d'una àmplia investigació sobre les polítiques culturals de les comunitats autònomes espanyoles, que ha estat portada a terme durant els últims sis anys per part d'un equip d'investigadors de diverses universitats del país. La major part dels articles aquí inclosos van ser presentats, en una primera versió en el marc de la VII International Conference on Cultural Policy Research (Barcelona, juliol de 2012).

Animal spirits : a bestiary of the commons

Vivim governats per un sistema mundial dinàmic i canviant conformat per un mercat de valors llunàtic i irracional. La invenció imaginària del valor és actualment un factor clau del mercat financer, més enllà de la llei de l’oferta i la demanda. Què podria passar, doncs, si les multituds urbanes i en xarxa entressin de cop en aquest joc de valorització i recuperessin el seu poder per intervenir en la fràgil cadena de producció de valor? Aquesta és una de les qüestions que Matteo Pasquinelli, investigador a la Queen Mary University of London, planteja en «Animal spirits : a bestiary of the commons». L’autor explora com els esperits animals - aquells impulsos humans impredictibles que influeixen en el mercat de valors i impulsen els cicles econòmics – incideixen directament en la conformació del procomú.