Destacats

La despesa dels municipis en cultura, 2004-2013

La lectura dels pressupostos liquidats de cultura dels municipis de la província de Barcelona corrobora el que venim veient des de fa uns anys: la cultura ha estat, al món local, un dels àmbits més afectats per la crisi.

La política cultural als Països Baixos

Ministry of Education, Culture and Science | Boekmanstudies

Obra que descriu la política cultural governamental dels Països Baixos durant la passada dècada. Elaborat per responsables del Ministeri d’Educació, Cultura i Ciència d’aquest país, el volum fa un repàs històric a l’evolució de les polítiques culturals neerlandeses i als aspectes que les han influenciat. A continuació es descriu la situació recent i es presenten els principals programes transversals en matèria de política cultural internacional, diversitat cultural, participació i difusió de la cultura, indústries creatives i cultura digital.

Les activitats culturals i pràctiques artístiques proporcionen benestar i felicitat

Daniel Fujiwara, George MacKerron ׀ Arts Council England

Recerca que analitza com afecta al benestar de les persones assistir a equipaments culturals o practicar activitats artístiques. La investigació examina les dades d’una aplicació per a iPhone anomenada Mappiness que proposar les 40 activitats diàries més comunes i mesura el grau de felicitat, de relaxació o d’activació que ens proporciona cada una. Els resultats mostren que les activitats artístiques i culturals obtenen puntuacions molt altes en termes d’efectes positius en la felicitat i la relaxació, per sobre d’altres activitats com viatjar, cuinar, comprar, veure la televisió o beure alcohol. Anar al teatre, dansa i concerts es situa en el segon lloc d’activitats que proporcionen més felicitat, només per sobre d’estar al llit. Anar a exposicions, museus i biblioteques són les terceres activitats més relaxants.

Cultura i polítiques públiques a Europa : quins valors cal preservar en temps de crisi?

Europa | Presses Universitaires de Limoges (Pulim)

Llibre que recull una síntesi de les actes i taules rodones celebrades en l’últim  col·loqui anual de l’associació Europa a Limoges on es va debatre sobre la noció de cultura des del punt de vista de les polítiques públiques. Una noció polisèmica, segons els participants, que tant pot fer referència a les diverses realitats nacionals i territorials com a una política comunitària en matèria de cultura. També van analitzar el sistema actual de governança de la cultura, el paper dels diversos actors i agents que hi intervenen, les diverses modalitats de finançament de les polítiques culturals, la funció de la cultura com motor de cohesió social i territorial o les implicacions de les noves modalitats d’accés a la cultura. Així mateix, també van reflexionar sobre la noció mateixa de la cultura i sobre com contemplar-la, si com una mercaderia més o com un dret i una font de llibertat de creació i expressió.

Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest treball sobre els teatres de Catalunya durant el període 2009-2013 explica l’Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ que elabora anualment el Departament de Cultura.

Per facilitar l’anàlisi de les dades corresponents a les sales de teatre, dansa i circ de Catalunya s’han establert 7 grans tipologies, 4 ubicades a Barcelona i 3 a la resta del país.

Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

El nou  Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural de Terrassa proposa un canvi de model en la gestió del patrimoni, sent més transversal i implicant les àrees de promoció econòmica i turisme. D’aquesta manera es vol reordenar els elements patrimonials a partir de dos eixos: un, el de la Rambla, on hi ha el mNACTEC, la Masia Freixa i el Mercat de la Independència; i l’altre, el que marca el traçat de Vallparadís, amb la Seu d’Ègara, el Castell Cartoixa i el Centre de Documentació i Museu Tèxtil. El Pla planteja una reordenació d’aquests elements, esbossa sinèrgies possibles, apunta a oportunitats de desenvolupament cultural, turístic i econòmic. I té en compte el potencial de l’eix del Parc de Vallparadís. L’objectiu final és crear un discurs comú entre ells, posar-ho en valor i fer-ne difusió.

Articles sobre polítiques culturals a Espanya i al Regne Unit

International Journal of Cultural Policy

Aquest número inclou l’article de Joaquim Rius i Mariano Martín Zamorano sobre la  Marca Espanya on fan una anàlisi crítica del projecte i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol. Interacció ja us va avançar la publicació d’aquest article fa uns mesos, podeu consultar-ne la ressenya completa aquí. El número també inclou tres articles sobre la política cultural al Regne Unit.

Informe de benchmarking sobre el mercat financer alternatiu europeu

Robert Wardrop, Bryan Zhang, Raghavendra Rau , Mia Gray | Cambridge Centre for Alternative Finance (Cambridge University Judge Business School)

Per contrarestar la crisi financera global, han aparegut instruments i canals de finançament alternatius que operen al marge del sistema de finançament tradicional. Als Estats Units i a Europa han prosperat iniciatives de finançament no bancari per aconseguir liquiditat o recursos propis com el capital risc, els ‘venture capitalists’  o àngels inversors, el ‘crowdfunding’ o micromecenatge  i altres  instruments basats en valors de deute. Es tracta d’instruments que supleixen el crèdit bancari a professionals i les petites i mitjanes empreses i els proveeixen de capital risc per a la generació d’’start-ups’ o empreses de nova generació. Segons els autors, es tracta de mecanismes més diversos i transparents per als particulars i empreses que volen invertir o demanar préstecs, fomentar la innovació, generar llocs de feina o finançar causes socials.

Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa

Ajuntament de Terrassa

El Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa és el resultat d'un procés de reflexió sobre quin era l'estat de la cultura a la ciutat que va començar el 2009 amb la constitució del Consell Municipal de la Cultura i les Arts, i en  fer una diagnosi sobre la realitat cultural de la ciutat. A partir d'aquest document  es va obrir un procés de participació per concretar les actuacions necessàries per assolir els objectius marcats. Durant aquest procés es van celebrar cinc conferències per conèixer experiències d'èxit, una desena de sessions de treball per definir les actuacions a realitzar i el Congrés de la Cultura, que va servir per identificar la comunitat cultural més enllà de la societat organitzada.

Pacto por la Cultura 2015

FEAGC. Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales 

El «Pacto por la Cultura 2015», presentado en el marco de la II Conferencia Estatal de la Cultura promovida por la FEAGC, tiene como objetivo establecer horizontes y referencias para el desarrollo cultural en el Estado español, convirtiéndose en un instrumento útil para agentes públicos y privados, para Administraciones de distinto nivel, para todos los sectores de la cultura, para la discusión ciudadana, en definitiva, para todos los agentes comprometidos con la cultura y su promoción.