Destacats

Nicolás Barbieri, Marta Ardiaca, Carme Rodríguez i Rubén Martínez  | 10 desembre 2015

1. PROCÉS PREVI. DEBAT INTERACCIÓ’14.

Es va rebre l’encàrrec des del CERC de realitzar una tasca d’anàlisi conjunta sobre els nous reptes de les polítiques culturals locals, a partir de la interrelació entre els agents tradicionals generadors de cultura i els nous agents emergents, entre l’administració pública i les seves dinàmiques i els col.lectius organitzats també generadors d’acció cultural en el territori. Un equip de quatre coordinadors format per Nicolás Barbieri, Marta Ardiaca, Carme Rodríguez i Rubén Martínez vam rebre unes pautes inicials que posteriorment vam desenvolupar en:

Xavier Redondo,  Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest informe es recullen les principals dades relatives a les aportacions normatives de l’Estat en matèria de cultura en el període 2011 – 2016, extretes dels Pressupostos Generals de l’Estat, anys 2011 i 2015, així com del Projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per al 2016.

A continuació, per tal de corregir el biaix informatiu de l’informe i facilitar-ne la lectura, es destaquen les principals dades observades segons l’àmbit geogràfic català respecte l’estat espanyol, atenent el programa pressupostari i les principals actuacions beneficiaries del finançament:

Us recomanem aquest article d’ Eduard Delgado, organitzador de la primera edició d’Interacció 1984 i director fundador del Centre d’Estudis i recursos Culturals (CERC), per seguir juntament amb els articles sobre l’’anàlisi de les polítiques culturals des de 1978 fins a l’actualitat d’Interacció’15. Aquí teniu un extracte:

«La història de les polítiques culturals a Catalunya encara s’ha d’escriure i no és feina fàcil (....) Aquest buit historiogràfic no ens ha d’estranyar, ja que en un país comandat intel·lectualment per literats i historiadors de la política, l’anàlisi cultural no ha estat indispensable, una anàlisi que seria necessàriament crítica i refractària amb els mites més ornats de la nostra cosmogonia nacional.

Hace algunos años CETAE (Centro de Estudio Transversal Aplicado a la Escena)1 organizó unas jornadas de reflexión sobre creación escénica contemporánea, cuyo objetivo era conocer diferentes experiencias artísticas y proyectos de investigación, que visibilizaran la aportación de las artes escénicas en relación con los imaginarios sociales. Una artista me preguntó qué hacía una gestora cultural en unas jornadas sobre creación. La respuesta fue otra pregunta: ¿cómo podemos gestionar aquello que no conocemos?