Destacats

Planificació estratègica de continguts digitals als museus i centres patrimonials


Fa un any que els museus i els centres patrimonials no poden desenvolupar amb normalitat la seva activitat. Després de romandre tancats al públic durant els primers mesos de confinament a causa de la propagació de la covid-19, la majoria d’aquests equipaments van poder reobrir les seves portes a partir del juny de l’any passat. Des d’aleshores s’han hagut d’adaptar als dictàmens de les restriccions, que han anat variant en funció de les xifres de contagi i altres indicadors, però no ha calgut repetir el tancament inicial. Així doncs, els museus i centres patrimonials s’han considerat espais segurs i això és motiu de felicitació. Tanmateix, encara hi ha moltes persones que no poden gaudir presencialment d’aquests equipaments, i per això els continguts digitals que van créixer exponencialment ara fa un any segueixen sent una via essencial per arribar als públics.

POLIÈDRICA Magazine + Arxiu - Cultura i arts amb i des de la ciutadania

POLIÈDRICA és una revista i arxiu que es dirigeix a la comunitat de professionals que treballen per una cultura de proximitat, vinculada al teixit social d’un territori. Una cultura produïda i gestionada a partir del treball en xarxa, la cooperació i el diàleg entre administracions, equipaments, creadorxs, entitats, veïns i veïnes.
 

Polièdrica és un espai de visibilitat d’allò que està passant. Connecta els i les lectorxs amb el lloc dels fets: comunitats, places, barris, escoles, centres cívics, teatres, museus, centres d’art, equipaments de joventut, auditoris, etc. També és un espai per pensar entorn dels reptes que plantegen aquestes pràctiques culturals.

La mediació en els conflictes culturals. Entrevista a Maria Munné


Maria Munné ha impartit el curs ‘La mediació en els conflictes culturals’, en què s’ha posat damunt la taula la necessitat de la mediació en la cultura, on conflueixen interessos i agents molt diferents, els quals tenen visions contrastades al voltant de les prioritats i estratègies que cal emprendre. Aquest és el resultat de la nostra conversa.

Els reptes de la recuperació i la cultura digital

Posem la mirada als reptes de futur als que ens enfronta la situació de crisi actual, a través dels articles publicats al Facebook d’Interacció, durant els mesos de gener i febrer. Es troben entre el balanç de l’any que vam deixar enrere i la vista a un futur que, si bé es mostra incert, es procura entomar amb resiliència i cert optimisme.

Quins son els principals reptes pel 2021 de les organitzacions i de les persones que treballen en el sector cultural? Trobeu respostes a “Retos” de David Márquez. Reptes que afecten i fan plantejar objectius i missions a molts museus, actualment. Com a l’entrevista del director de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, Antoni Laporte, on s’expliquen les dades dels visitants del sector museístic del país, i en un breu article, l’organització europea NEMO presenta un nou informe que analitza com la pandèmia ha afectat els museus europeus.

Les arts en temps de pandèmia al núm. 27 de la revista Artnodes

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.

Violències sexuals als espais públics. Sensibilització, prevenció i atenció

Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.

Precarització del sector cultural i inequitats en la participació, reptes clau en l'era post-Covid

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

Violències sexuals en els espais d’oci i festius. Entrevista a Carla Alsina i Ivet Oriols


Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les. La cultura, creadora d’esdeveniments per antonomàsia, és un terreny adobat per a la proliferació de violències. Aquest és el resultat de la nostra fructífera conversa.
 

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a esberlar és responsabilitat col·lectiva

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Manifest 8 de març 2021, Dia Internacional de les Dones

L’actual crisis socioeconòmica i sanitària provocada per la pandèmia COVID-19, obliga al debat feminista a adaptar-se urgentment a la nova situació i posar al centre del debat l’evidència que les existents desigualtats de gènere, ara s’han accentuat.

Perquè existeix una interrelació directa entre la crisis de la COVID-19 i la vida de les dones, de totes les edats i en totes les esferes de la vida (socials, econòmiques, polítiques, acadèmiques, laborals, familiars, digitalització, etc.), per tant és més necessari que mai reforçar les polítiques feministes per posar la vida al centre, i focalitzar noves polítiques en pro l’equitat de gènere.