Destacats

El Pla d’Acció Cultural de Viladecavalls neix de la voluntat manifestada per part del seu Ajuntament d’impulsar i consolidar la cultura com un element central del conjunt de l’estratègia municipal.

Viladecavalls és un petit municipi amb un remarcable dinamisme festiu i cultural, impulsat pel teixit associatiu i l’Ajuntament, que ha realitzat un gran esforç per dotar d’equipaments culturals, educatius i socials als diferents nuclis i barris que configuren el poble. 

Europeana

Europeana, el portal d’entrada a més de 30 milions de documents històrics i culturals, en format digital, procedents dels fons de museus, biblioteques, galeries i arxius europeus, convoca el concurs Europeana Creative Challenge per ajudar als desenvolupadors a construir un model de negoci viable amb la reutilització dels continguts digitals procedents del patrimoni cultural europeu.

L’Ajuntament de Cabrils, veient que els darrers anys ha anat minvant la participació a les activitats culturals que organitza, ha promogut l’elaboració d’un pla d’acció1 que, partint d’una anàlisi d’aquesta tendència i dels factors que hi incideixen, defineixi un marc d’acció cultural dinàmic i participatiu que permeti incrementar l’eficàcia i l’eficiència de la programació implicant‐hi més les entitats culturals del municipi.

Helena Ojeda |  Nativa 

Al Fòrum Indigestió del passat 13D es proposava un debat sobre dues visions de la cultura: la gestió comunitària i les indústries culturals. El diàleg es provava entre la reivindicació del retorn a la comunitat del que aquesta produeix -expropiat pel mercat-, i el mercat, personificat en aquest cas en un representant de l’Administració pública. Tela.

Una administració seduïda per la idea de les indústries culturals que, provant de complaure amb paraules molt ben dites les raons de l’interès comunitari, en un moment donat del debat, en un fals consens, va arribar a convenir en què les indústries culturals ni existeixen al nostre país, ni en calen. Vaja, un no-debat. Potser dos monòlegs antagònics, un dels quals provava de saltar a la pista de l’altre per fer veure, o creure’s, que jugaven junts contra ningú.