Destacats

Us presentem dos llibres que analitzen el fenomen del turisme cultural des de diverses perspectives: els seus protagonistes i actors, les polítiques i estratègies per posar en valor els seus recursos o l’estructura i organització dels seus mercats. Les dues publicacions destaquen la necessitat d’aprofundir en el concepte de turisme cultural,  el seu significat i definició operativa per millorar la seva gestió atès el gran protagonisme que ha adquirir el turisme cultural en els mercats internacionals. El turista és cada vegada més exigent i actiu, les administracions públiques i els propietaris privats han apostat per la recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i s’ha creat una teixit industrial al voltant de la creació de productes específics en l’àmbit cultural que expliquen l’emergència d’aquesta tipologia turística a escala mundial.

Canadian Arts Presenting Association /Association Canadienne des Organismes Artistiques (CAPACOA)

El Festival Acústica de Figueres de l'any 2012 va generar uns 2,2 mil·lions d’euros en el Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya, dels quals més d'1,4 mil·lions d’euros es van quedar a la ciutat,  que suposa el 0,25% del PIB de Figueres.

També va contribuir al manteniment de 276 llocs de treball directes i indirectes durant cinc dies, dels quals 196 estan directament relacionats amb l'esdeveniment i els restants, ho estan de forma indirecta. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen del primer estudi sobre l'impacte econòmic d'aquest festival.

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.