Destacats

Blanca Llum Vidal «Es parla poc dels càrrecs públics de la cultura nomenats a dit»

Quan no treballa d’educadora social a la Zona Franca, Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) escriu, edita i tradueix. Fa 11 anys de la publicació del seu primer llibre de poemes en solitari i la seva veu literària ha crescut exponencialment: ja té vuit llibres de poesia a l’esquena (l’últim 'Amor a la brega'), ha editat obres d’autors tan diferents com Àngel Carmona o Víctor Català i ha cotraduït l’autora francesa Marguerite Duras. A l’hora de parlar de cultura, no s’estalvia cap crítica: a la política, per no considerar la cultura com a bé essencial; a les direccions d’algunes grans institucions culturals i a pensadors i artistes que etiqueten tota la cultura catalana com a “identitària” i “folklòrica”. Parlem del món cultural postpandèmia, de l’explosió de l’independentisme i de les idees feministes que l’han influenciat.

Cultura a l’altura. El xoc causat per la covid-19 i com sortir-se'n

Avui s’estrena l’obra i els nervis no t’han deixat dormir. Vas estar a punt de deixar-ho córrer fins i tot abans de començar, però finalment has aconseguit refer el trencaclosques que és la teva vida laboral des de que vas acabar els estudis sis anys enrere. Has deixat el bar i has trobat feina en una cafeteria que tanca a les vuit del vespre. Hauràs de córrer una mica però arribaràs a temps al teatre. Pel que fa a la feina dels caps de setmana, has fet un tracte amb la teva companya i ella farà les últimes visites guiades al museu. A ella les hores extra li aniran bé, així que tothom hi surt guanyant. Ho has pogut encaixar tot i et reafirmes en l’opinió que ha valgut la pena embrancar-se en aquesta aventura. Potser serà la porta que et permetrà dedicar-te exclusivament al que realment t’agrada. I guanyar-te la vida, és clar.

Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable

La pràctica cultural i artística ha de formar part, de manera irrenunciable, del procés d’aprenentatge de qualsevol persona. En un context com l’actual on les desigualtats lluny de disminuir van en augment, és més necessari que mai reclamar que les polítiques públiques facin una aposta clara i decidida per garantir que la pràctica artística i cultural en general formi part de les trajectòries formatives de tots els infants i joves, sense excepcions. En aquesta publicació hi trobareu reflexions i propostes al voltant de diverses qüestions fetes per un grup de treball format per diversos professionals de l’àmbit de la música i les arts. El document vol ser útil per a la revisió de projectes ja existents, per a la posada en marxa de noves iniciatives, per a la intervenció sobre l’esfera política i, en general, per generar noves oportunitats que garanteixin el dret de tota la població a la pràctica de les arts com a part indispensable de la seva educació.

S'ha aprovat el nou programa Europa Creativa (2021 - 2027)

La Comissió Europea va celebrar, el passat 14 de desembre, l'acord polític assolit entre el Parlament Europeu i els Estats membres de la UE sobre el pressupost del nou programa Europa Creativa (2021 - 2027).

El programa Europa Creativa és l’instrument emblemàtic de suport a la cultura i la creativitat i l'únic dissenyat per la UE per donar-los suport específicament.

Governar per a la cultura. Una proposta per a implementar una política cultural local

Centrar la cultura com a espai de l’acció municipal. Presentem aquest manual de la Fundació Nexe per la implementació d'una política cultural local.

Aquesa praxis de José Martínez Tormo, membre d'interacció, pretén donar algunes pautes per al disseny d’una política cultural en l’àmbit local. Ofereix un seguit d’orientacions pel desenvolupament d’una política cultural local i el seu procés de construcció. Està destinat a càrrecs públics o a personal encarregat de desenvolupar les polítiques municipals en matèria de cultura i tracta d’oferir una proposta senzilla, clara i útil per al disseny, la implementació i l’avaluació d’una política cultural en l’àmbit local, a més de donar algunes orientacions per a l’establiment de prioritats de caràcter ideològic respecte a la cultura com a pota fonamental del desenvolupament local.

La Diputació de Barcelona aprova 11 milions d’euros en ajuts per a la millora i manteniment dels equipaments culturals públics

El Ple de la corporació ha aprovat aquest dijous la convocatòria d’ajuts per a que ajuntaments i entitats municipals descentralitzades reformin i millorin teatres, museus, biblioteques i arxius, entre d’altres equipaments.
 

La Diputació de Barcelona ha aprovat aquest dijous en sessió plenària la convocatòria per atorgar subvencions per al finançament d’obres i actuacions de reforma, millora i manteniment d’equipaments culturals locals de titularitat pública.

Escolta les desigualtats en cultura

Cultura i desigualtat. Un curs de podcast transnacional.
 

'Culture & inequality' es tracta d’un curs de podcast transnacional gratuït i col·laboratiu presentat per l'European Center for the Study of Culture & Inequality. El curs s'estructura a partir d'una sèrie de podcast didàctics sobre cultura i desigualtat, concebuts durant el primer confinament global la primavera de 2020, quan estudiants i professors de tot el món van haver de passar a la docència en línia en qüestió de setmanes i la interacció a l’aula va deixar d’estar lligada a una ubicació física.

Opció A o opció B? La mutació dels museus ara més que mai

Joëlle Le Marec, Bernard Schiele i Jason Luckerhoff | Éditions Universitaires de Dijon

Opció A: Vitrines i més vitrines, una successió de peces idèntiques les unes amb les altres i meticulosament col·locades seguint al mil·límetre una transparent línia recta. Cartel·les amb lletra microscòpica, les mans a les butxaques i silenci, molt silenci. Opció B: Menys vitrines i més escenografies i audiovisuals, peces i objectes per tocar i experimentar amb els cinc sentits, textos que relaten històries, diàleg entre el museu i l’espectador, espais per seure i descansar i àrees infantils dins les exposicions.

Joan Subirats «No veig un defalliment cultural»

El politòleg Joan Subirats (Barcelona, 1951) va assumir fa tres anys les responsabilitats de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. En aquells primers moments, s’excusava dient que la cultura no era la seva especialitat però que entomava el repte amb la voluntat de “fer política”. Tres anys després, diu que és el que ha fet. En aquesta entrevista, repassem la situació cultural, sotragada per la crisi de la pandèmia, però no només.

Interfícies digitals i nous imaginaris culturals. Entrevista a Íngrid Guardiola

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona)aquest mes, va tenir lloc a l'Espai Clauste una sessió per reflexionar sobre la nostra vinculació amb el món digital, impartida per una de les veus més rellevants d'aquest àmbit, Íngrid Guardiola; professora, programadora audiovisual, directora, comissària i assagista, a més de doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professora associada de la universitat de Girona. També ha exercit la docència en diverses universitats catalanes. El 2018 va publicar el seu celebrat assaig L'ull i la navalla (Arcàdia), pel qual va rebre el premi Serra d'Or. El seu últim treball és Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat (Arcàdia), escrit conjuntament amb Marta Segarra.