Destacats

Martí Peran | Revista de Estudios Globales y Arte Contemporáneo Vol 1, No 1 (2013)

Resumen: En el archivo Esto no es un museo. Artefactos móviles al acecho , aún sin proceder de una investigación exhaustiva, se da cuenta de más de medio centenar de proyectos e iniciativas ideadas como instrumentos alternativos a la institución artística convencional. La cantidad es elocuente por sí misma. Parece que el museo tradicional, en efecto, padece una suerte de creciente acecho desde un enorme panel de réplicas que, mediante las actuaciones que propician, estarían acelerando la refundación  de los roles y funciones tradicionales que ejercía la vieja institución en el interior de una esfera pública homogénea. Frente al estricto horizonte de articular un gusto y una sensibilidad específicas acorde a un modelo de subjetividad burguesa, los nuevos artefactos paramuseísticos despliegan un abanico de situaciones heterogéneas.

Evan P. Cleave |  University of Western Ontario - Electronic Thesis and Dissertation Repository. Paper 2065

Abstract

Over the past three decades, place branding has emerged as a strategy for local economic development for municipalities in Canada and globally, as communities seek to (re)assert themselves in a dynamic global economic market. Due to the infancy of the research domain – as it has only been in the last 15 years that place branding has received critical academic attention – there are several major lacunae within the existing scholarship: (i) current research is primarily focused on Europe; (ii) research has mainly focused on nation branding and the largest urban centres, so place branding within ‘typical’ municipalities is not well understood; (iii) there are few testable models or hypotheses that have been developed; (iv) most is conducted through one-off case studies, and therefore it is difficult to make generalizations or conclusions; and (v) most place branding privileges tourism attraction as the context of study.

EAE Business School

Informe on s’analitza la inversió en bens culturals i d’oci a Espanya, per Comunitat Autònoma i que inclou també una panoràmica de la situació d’aquest sector a les principals economies mundials. Segons l’estudi, l’any 2013 s’hi van invertir a Espanya 27.990 milions d’euros, un 7,38% menys que l’any anterior,  un 17% menys que el 2006 i un 24% menys que el 2007, any que va començar la crisi econòmica. També baixa la despesa mitjana per persona, que se situa en 607€ anuals i representa una caiguda del 7% respecte l’any anterior.

Per comunitat autònoma, les famílies de Navarra (1.896€), Madrid (1,861€), País Basc (1.745€), Catalunya (1.711€) i Cantàbria (1.600€) són les que més inverteixen de mitjana en oci i cultura. Entre 2006 i 2013 cap comunitat experimenta un increment de la despesa familiar en oci i cultura. Pel que fa a la despesa mitjana per persona, els navarresos (755€), madrilenys (735€), bascos (724€), catalans (684€) i asturians (672€) són els que més diners hi inverteixen.

NationalAssembly of State Arts Agencies

Interessant document que convida els governs estatals al debat i la reflexió sobre el valor de les arts i la cultura per a la societat. El document parteix de la realitat dels EUA però encoratja als governs de tots els països a fer-se les preguntes següents: Quin ha de ser el paper, la responsabilitat i l’abast del govern en matèria de cultura? Com poden els estats millorar la productivitat i la competitivitat econòmica a llarg termini? Quines solucions es poden donar als  reptes crònics en matèria d’educació, salut i ocupació? Segons el document, els 50 anys d’història de les agències artístiques estatals mostren que quan els polítics entenen els beneficis de les arts pels governs i pels ciutadans, troben la manera de donar-les suport, fins i tot en temps econòmicament durs.