Destacats

Contra el papanatisme digital. Crònica

"L'altre dia, caminant pel carrer" -comença el filòsof Enric Puig- "em vaig trobar a un noi i una noia fent-se fotos. Tenien una càmera que semblava professional, i es canviaven els rols segons estiguessin en un o altre lloc. Molt lliures quan se situaven davant de la càmera, molt seriosos i professionals si es trobaven darrere". Puig va parlar amb ells, i va saber que després pujarien algunes d'aquestes fotos a diverses plataformes a Internet. “No es guanyaven la vida amb allò”, van reconèixer, però hi dedicaven un temps i un esforç considerables.

El Museu del Gas i el Museu de les Matemàtiques. Crònica

Museu del Gas

Eva Buch, directora de l’àrea de Patrimoni i Formació de la Fundació Gas Natural-Fenosa.

Eva ens ofereix una visió dels museus corporatius que volen mostrar altres objectes que obres d’art. Cal explicar perquè prenen aquesta línia, diu que la ciutadania encara entén que exposin col·leccions artístiques però no ciència i tecnologia. I ens fa qüestionar-nos on comença i on acaba el concepte «art». No és artístic un cyborg? No emociona?

Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques. Crònica

Vicenç Altaió - poeta, assagista i crític literari – i Juan Insua – director de projectes i programacions culturals del CCCB - han sigut els protagonistes de l’intens debat Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques de la segona jornada d’Interacció17.

Blockchain i cultura. Crònica

Gairebé sense haver iniciat la xerrada, Manel Pons, politòleg especialitzat en participació ciutadana, treu un bitllet de cinc euros i li dona a la persona més propera.

- Oi que ha estat fàcil? -pregunta. Però què passaria si volgués enviar-lo a una persona al fons d'aquesta sala?

Llavors l’arruga fins a fer una mena de bola i el llança amb força. El bitllet es desvia i es queda a mig camí, lluny del destinatari triat.

A contratemps: anotacions esparses d'abans del Facebook (1992-2010)

Joan M. Minguet Batllori | Comanegra

La portada groga recorda a l’exposició dedicada al «Manifest Groc» de Dalí, Gasch i Montanyà –una provocadora declaració que atacava els convencionalismes i la cultura oficial catalana– que va estar comissariada per l’autor del llibre allà per 2004, i de la qual ens parla a l’interior de les seves pàgines.

Projectes innovadors de coneixement científico-tecnològic. Crònica

El desplegament de la tecnologia proporciona una nova eina que permet nous aproximacions a velles i noves pràctiques. Al seu torn, les noves possibilitats que s’obren proporcionen una nova estructura mental, un canvi de paradigma.

Ciència i construcció de la ciutat. Crònica

Les ciutats són un dels millors invents de la humanitats, segons l’economista Edward Glaser, autor de “El triomf de la ciutat”: són els llocs més productius, on es paguen els salaris més alts, on la gent és més saludable i on s’esdevé la majoria de la innovació. “L’iPad no es va inventar al bel mig del desert”, va resumir l’economista de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans.

La investigadora va participar en la taula rodona “Ciència i construcció de la ciutat”, emmarcada en el congrés Interacció17 (Barcelona, 18-20 d’Octubre de 2017). Aquesta trobada bianual explora l’impacte de grans temes i tendències sobre el món de l’administració local i aquest any es va titular “Ciència i cultura: restablim la connexió”.

Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees. Crònica

Si s'hagués de destacar una ponència que ha generat molta expectació durant les jornades d'Interacció17 aquesta seria, sense cap mena de dubte, la plenària de Jorge Wagensberg: Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees.

Parlar de la història de la creativitat també és parlar de la història de les idees. Wagensberg defineix aquest concepte com un foc sense flama, un coneixement que encara no és. El debat sobre l'origen i l'essència de les idees està més d'actualitat que mai. En un context en què el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial comença a plantejar determinats dilemes ètics, com a societat ens hem començat a preguntar si aquestes màquines que hem creat tenen la capacitat de pensar i generar idees o no. Deixant aquesta pregunta per a la reflexió, Wagensberg apunta que el tret diferencial de les nostres idees és la intuïció que les genera. Llavors com es captura una idea? El físic planteja tres possibilitats.

Presentació de l'Estudi sobre la difusió de la cultura científica a Catalunya. Crònica

Antoni Nicolau és impulsor de l’empresa Kultura Idees i estratègies per al patrimoni, director de projectes de la Spain-USA Foundation i professor del màster en Gestió cultural de la Universitat de Barcelona. Va ser responsable de la coordinació dels programes de Joventut i Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, director del Museu d’Història de la Ciutat i director de Relacions Culturals i Científiques de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

Ciència ciutadana als barris de l'ICUB. Crònica

Diana Escobar, biòloga, museòloga i màster en Societat de la informació i el coneixement (UOC). Des de 2008 és responsable del programa Barcelona Ciència de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, al qual recentment s’ha afegit el programa d’Innovació de la Direcció d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals.

Diana ens explica breument que les activitats de ciència a l’Ajuntament de Barcelona van començar de forma sistemàtica quan Carme Prats, aleshores directora dels centres i museus de ciències de Barcelona, es van organitzar les tardors de ciències i el portal de divulgació de ciència Medciències i La Talaia.