valor

SROI O el retorno social de la cultura

CARMΣMIX | l'estraperlista

La semana pasada dentro de las jornadas profesionales de la Fira Mediterrània de Manresa se organizó una charla sobre el retorno social de la cultura desde el SROI, un método que permite valorar la inversión social de la cultura en la sociedad. La charla fue organizada por el Departament de Cultura de la Generalitat yHugo Narrillos, director de H3S consultores Sociales y coordinador de la red internacional SROI Network International en el Estado español, fue quien presentó esta fórmula de medición.

Noves polítiques, noves mirades i metodologies d’avaluació. Com podem avaluar el retorn social de les polítiques culturals?

Nicolás Barbieri, Adriana Partal, Eva Merino | Papers. Revista de Sociologia, Vol. 96, Núm. 2 (2011) p. 477-500

Resum El canvi en els objectius i en els instruments d’intervenció de les polítiques públiques no sempre comporta el desenvolupament de noves perspectives i metodologies per avaluar-les. El cas de les polítiques culturals exemplifica aquesta realitat. D’una banda, han adquirit un rol fonamental en el desenvolupament territorial que busca integrar una economia del coneixement amb la cohesió social, el govern i la sostenibilitat.

La parábola del "jardin des tuileries"

Tres principios económicos que justifican la inversión pública en cultura  ¿Por qué el estado Francés invierte en la Cultura?

See video

The Invisible hand: art in the transition to another economy

Charlie Tims, Shelagh Wright | Mission Models Money

Després de molts debats sobre com l’economia afecta a les arts, l’objectiu dels autors d’aquest document, Charlie Tims i Shelagh Wright, és analitzar de quina manera l’art pot influir en l’economia. Els autors pertanyen a 'Mission Models Money', una xarxa de pensadors i professionals de l’art i la cultura que treballen per crear experiències artístiques amb més valor públic. L’estudi és un encàrrec de l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) i el British Council.

Els autors revisen nombrosos treballs anteriors i vinculen molts dels canvis que s’estan produint en la creació i difusió artística a l’actual situació de crisi econòmica i a les seves conseqüències financeres.

Value and culture: an economic framework

Corey Allan, Arthur Grimes, Suzi Kerr | Motu Economic and Public Policy Research

Aquest informe analitza, des d’un punt de vista economicista, el concepte de valor en el context cultural. Els autors desenvolupen un quadre d’anàlisi econòmic i debaten sobre les millors tècniques per avaluar-los. També es pregunten per què alguns resultats reals sobre la producció de serveis culturals i patrimonials no es poden considerar òptims des d’un punt de vista econòmic. L’objectiu és esbossar un marc de treball que pugui ajudar els responsables polítics del sector cultural a intervenir de manera més rendible.

Dossier - Cultura en temps de crisi

Josep Pujol, Alfons Martinell, Josep Pastells, Jordi Camps, Íngrid Pujol | Revista de Girona, núm. 272 (maig-juny 2012)

Aquest dossier pretén mostrar un ventall de possibilitats de supervivència de certes iniciatives culturals, ara i aquí, sense que hi aparegui excessives vegades la paraula crisi. Obre el dossier Alfons Martinell amb la contribució 'Crisi, gestió cultural i coneixement', en què ens recorda el valor de la cultura no només com a bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix.

Bibliografia sobre l’impacte econòmic de les biblioteques: Value of Libraries Megapost. Stephen Abram

I have been pulling together all of my posts on studies and reports on the value of public libraries for my work with the Federation of Ontario Public Libraries.  I thought I might as well post it here too. I’m sure I’ve got some dupes in here but c’est la vie!  Hope you find it useful!  There are many useful talking points and proofs in this research. We look forward to the value studies report from the Rotman School of Management at the University of Toronto that is in process right now for Toronto Public Library that is expected to be released in late 2013.

Dinero para la cultura. Gabriel Zaid

El pensador Gabriel Zaid fa en aquesta obra una radiografia de la situació cultural a Mèxic. Presenta un panorama desolador, marcat per les carències i pel malbaratament d’unes institucions culturals i educatives sobre dimensionades que no han contribuït a elevar el nivell cultural del país. Però tot i el seu to crític, l’autor no es mostra derrotista i aposta per portar a terme accions petites, modestes i quotidianes que fomentin la llibertat d’esperit, la creativitat, la lectura i que puguin ser el detonant per assolir reptes més importants i elevats. Ofereix nombrosos suggeriments per aplicar el sentit comú i posar ordre a la situació sense necessitat  d’emprar molts recursos. Pensa que és imprescindible retornar a la gent del carrer la capacitat d’iniciativa amb només una intervenció oficial mínima, oportuna i sensata.

Píndoles audiovisuals d'Interacció. Entrevistes al món de la cultura a Catalunya

La peça que trobareu a continuació inclou fragments de les entrevistes realitzades a persones rellevants del món de la cultura a Catalunya, en les quals van reflexionar al voltant de la temàtica central d'Interacció 2012-2013, el valor públic de la cultura.

The Value of presenting: a study of performing arts presentation in Canada

Us presentem aquesta recerca sobre el valor i els beneficis de les representacions d’arts escèniques en viu al Canadà i la seva repercussió en els ciutadans, en les comunitats i en la societat. Encarregada per la Canadian Arts Presenting Association (CAPACOA) i elaborada per Inga Petri de l’ Strategic Moves, la investigació revela que els canadencs – amb independència de la seva condició socioeconòmica - valoren molt positivament els espectacles escènics, i identifica un ampli ventall de beneficis associats amb la salut i el benestar dels individus, la vitalitat i el dinamisme de les comunitats i la solidaritat i la cohesió social.

L’estudi s’ha realitzat tenint en compte diverses perspectives: la dels artistes i creadors, productors, personal tècnic, agents, mànagers i promotors, així com la dels municipis, els patrocinadors privats o d’altres sectors relacionats com la sanitat, els serveis socials o l’educació.