valor

Manuel Delgado

Intervenció a les Jornades de Teatre i Municipi, Institut del Teatre de Terrassa, 3 de desembre de 2013, com a comentari a la conferència de Xavier Antich "El retorn social de la cultura".

Què és allò que anomenem cultura? Quan els antropòlegs parlem de cultura ­­–tot i que hi ha variades definicions-, solem referir-nos a la forma que adopten les relacions socials o al conjunt de tecnologies materials o ideacionals que els membres d’una societat utilitzen per relacionar-se entre si i amb la resta de l’univers. Ara bé, en la majoria d’oportunitats l’ús que es fa del terme apunta més aviat a un camp difús, però suposadament exempt, en què s’integren ­–de manera poc clarificada- tot un reguitzell de produccions per les quals es consensua una posta en valor especial. 

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2013 que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les  principals dades observades a l’Anuari:

La cultura va aportar al llarg del 2011 un 2,7% al PIB espanyol,  i un 3,5 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és superior al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%),  al de la indústria química (1,1%) i al de les telecomunicacions (1,8%).

Nick McAteer, Neringa Mozuraityte, Neil McDonald | Ecorys UK

This evaluation report considers the European Capital of Culture Action in the year 2012 including the cultural programmes of the two cities designated as European Capital of Culture (ECoC) for that year: Guimarães (Portugal) and Maribor (Slovenia). The evaluation considers the relevance, efficiency and effectiveness of both 2012 ECoC throughout their “life-cycle”, i.e. from the preparation of their application, through the designation and development phase and up to the completion of their cultural programmes at the end of the title year. Consideration is also given to their likely sustainability and legacy.

CARMΣMIX | l'estraperlista

La semana pasada dentro de las jornadas profesionales de la Fira Mediterrània de Manresa se organizó una charla sobre el retorno social de la cultura desde el SROI, un método que permite valorar la inversión social de la cultura en la sociedad. La charla fue organizada por el Departament de Cultura de la Generalitat yHugo Narrillos, director de H3S consultores Sociales y coordinador de la red internacional SROI Network International en el Estado español, fue quien presentó esta fórmula de medición.

Nicolás Barbieri, Adriana Partal, Eva Merino | Papers. Revista de Sociologia, Vol. 96, Núm. 2 (2011) p. 477-500

Resum El canvi en els objectius i en els instruments d’intervenció de les polítiques públiques no sempre comporta el desenvolupament de noves perspectives i metodologies per avaluar-les. El cas de les polítiques culturals exemplifica aquesta realitat. D’una banda, han adquirit un rol fonamental en el desenvolupament territorial que busca integrar una economia del coneixement amb la cohesió social, el govern i la sostenibilitat.

Tres principios económicos que justifican la inversión pública en cultura  ¿Por qué el estado Francés invierte en la Cultura?

Charlie Tims, Shelagh Wright | Mission Models Money

Després de molts debats sobre com l’economia afecta a les arts, l’objectiu dels autors d’aquest document, Charlie Tims i Shelagh Wright, és analitzar de quina manera l’art pot influir en l’economia. Els autors pertanyen a 'Mission Models Money', una xarxa de pensadors i professionals de l’art i la cultura que treballen per crear experiències artístiques amb més valor públic. L’estudi és un encàrrec de l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) i el British Council.

Els autors revisen nombrosos treballs anteriors i vinculen molts dels canvis que s’estan produint en la creació i difusió artística a l’actual situació de crisi econòmica i a les seves conseqüències financeres.

Corey Allan, Arthur Grimes, Suzi Kerr | Motu Economic and Public Policy Research

Aquest informe analitza, des d’un punt de vista economicista, el concepte de valor en el context cultural. Els autors desenvolupen un quadre d’anàlisi econòmic i debaten sobre les millors tècniques per avaluar-los. També es pregunten per què alguns resultats reals sobre la producció de serveis culturals i patrimonials no es poden considerar òptims des d’un punt de vista econòmic. L’objectiu és esbossar un marc de treball que pugui ajudar els responsables polítics del sector cultural a intervenir de manera més rendible.

Josep Pujol, Alfons Martinell, Josep Pastells, Jordi Camps, Íngrid Pujol | Revista de Girona, núm. 272 (maig-juny 2012)

Aquest dossier pretén mostrar un ventall de possibilitats de supervivència de certes iniciatives culturals, ara i aquí, sense que hi aparegui excessives vegades la paraula crisi. Obre el dossier Alfons Martinell amb la contribució 'Crisi, gestió cultural i coneixement', en què ens recorda el valor de la cultura no només com a bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix.

I have been pulling together all of my posts on studies and reports on the value of public libraries for my work with the Federation of Ontario Public Libraries.  I thought I might as well post it here too. I’m sure I’ve got some dupes in here but c’est la vie!  Hope you find it useful!  There are many useful talking points and proofs in this research. We look forward to the value studies report from the Rotman School of Management at the University of Toronto that is in process right now for Toronto Public Library that is expected to be released in late 2013.