joves

La Diputació de Barcelona participarà en la creació d'un espai per promocionar i facilitar les arts als centres educatius.
 

Aquest és un dels principals compromisos resultants del primer Fòrum de les Arts a l'Educació impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Amb el títol «L'educació en les arts, condició del dret de la ciutadania a la cultura», el Fòrum va tenir lloc els dies 1 i 2 d'abril al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, com a espai de reflexió i d'intercanvi d'experiències per explorar les condicions necessàries per a la deguda presència de les arts en el currículum educatiu.

Creative Industries Policy and Evidence Centre – Arts Council England
 

Un recent estudi, en el qual han participat més de 7000 professors de secundària del Regne Unit, afirma que l’educació creativa afavoreix el benestar dels joves i que els professors d’assignatures creatives preparen millor l’alumnat per a una futura ocupació laboral.

LXNIGHTS | Jordi Nofre
 

El tancament de l’oci nocturn arran de la Covid-19 ha posat de manifest la seva importància per a la vida social i cultural de bona part de la societat – i no només dels més joves –, alhora que ha visibilitzat com la nit és una font de benestar social i emocional, de construcció de comunitat i de suport psicològic mutu en temps de pandèmia.

PEN Català
 

Sovint, el col·lectiu de la gent jove queda fora de les programacions de les organitzacions culturals i, quan hi és, pateix els efectes d’unes actituds paternalistes, molt allunyades a la seva realitat i interessos. És evident que cal desenvolupar estratègies que afavoreixin la participació juvenil, en la seva diversitat i en igualtat amb altres col·lectius. Però, per on començar?

 Pep Montes a Polièdrica
 

Gairebé tots els equipaments culturals de Catalunya tenen pendent l’assignatura d’aconseguir que el jovent s’hi adreci de forma espontània i interessada, integrant aquest col·lectiu com a productor cultural actiu i no com a públic captiu a través de centres educatius en la majoria de casos. Però, malgrat l’interès dels responsables de polítiques i institucions culturals per atreure’ls, gran part de les iniciatives que posen en relació joves i cultura són projectes de dinamització pensats des de la intervenció socioeducativa i promoguts per departaments públics de joventut, serveis socials i equipaments cívics o socioculturals.

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió ‘Mesurar la participació cultural? Com i per a què’, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).