dones

El Dia Internacional de les Dones es celebra oficialment des de l’any 1911, hi ha països que des d’aleshores s’hi han anat sumat a aquesta jornada emancipadora. De fet, tot va començar anteriorment amb una reivindicació laboral i de drets civils que exigia drets laborals, no discriminació, dret de vot i ocupació de càrrecs de responsabilitat. Aquest 2018, però, és un any diferent, que s'ha erigit com l’any del feminisme i de les dones. 

La Jornada es va desenvolupar dijous, 1 de març, a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, organitzada per la Unitat d’Igualtat i la Facultat i coordinada per l’alumna del Màster de Gestió Cultural Marina Landa. Al matí, a l’Aula Magna, es van succeir diferents intervencions centrades en sectors de la cultura i, com no podia ser d’altra manera, fetes per dones. Les presentacions van incloure diferents perspectives, abordant la temàtica de la visibilitat de la dona en relació a dades estadístiques però també des del relat d’un equipament i la seva lluita o bé des de la vivència personal.

Els estereotips que s’aprenen des de la infància marquen la manera de veure el món, i com podem arribar a classificar fins i tot les professions en funció del gènere. No és una qüestió associada només a l’educació, sinó que es tracta d’un aspecte present en moltes facetes de la nostra nostra vida social.

Bé sigui per l’entorn social, per cultura popular o cultura de masses, la imatge que molts infants tenen de certes professions de manera insconscient es vincula al gènere masculí.

El col·lectiu Dones i Cultura ha aprofitat la gala dels Premis Butaca 2017 per a fer una reivindicació feminista. Sovint es pensa que el sector de la cultura en general i les arts escèniques en particular, es troben en una situació d’igualtat; però arrossega les opressions d’una estructura patriarcal que discrimina a les dones, tant o més que a d’altres sectors.

ALIA Australian Public Library Alliance | Australian Library and Information Association

Darrerament ens hem preguntat com ha d’evolucionar la gestió de les biblioteques públiques, uns espais culturals que han de garantir el desenvolupament de les persones d’acord amb les demandes i les necessitats canviants que caracteritzen els nous temps. Arran del centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, es va iniciar una reflexió sobre els reptes que cal abordar per posicionar aquests centres en els àmbits de referència internacional i, també, tenint presents les directrius que promou la Unió Europea d’acord amb la investigació i la innovació per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, es van assenyalar mesures perquè les biblioteques se situïn al cor de les polítiques culturals del segle XXI.

Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)

El 44,2% dels espanyols considera que el seu nivell d’educació en ciència i tecnologia és baix o molt baix, encara que aquest percentatge s’ha reduït progressivament si tenim en compte que el 2014 era del 47,1% i, 10 anys abans, el 2004, era del 65,5%. Són dades de la vuitena «Encuesta de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología» de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), publicada i presentada recentment.

La J. és periodista i treballa en un mitjà de televisió local. Arriba a l’oficina després d’uns mesos sense treballar, que estava gaudint la seva baixa de maternitat. Deixa la bossa sobre la seva taula. Saluda als companys i companyes. Encén l’ordinador. Revisa els primers correus. Es pren un cafè. Fa la reunió de planificació, com de costum. Prepara l’escaleta amb la regidora.

Entre totes aquestes tasques habituals i molts benvinguda!, hi tenen lloc comentaris i preguntes sobre la criatura, sobre si tenia ganes de tornar a treballar. Enmig d’aquell espai on s’acaronen les esferes laborals i personals, un company se li apropa i li diu, entre riures, que ara és una MILF[i].

El título de este escrito puede parecer un tanto extraño, pero tiene que ver con algo que me sucedió hace unas semanas con una compañera trabajando en el ámbito de la igualdad de género, y que me sorprendió profundamente. Pero empecemos por el principio.

Siri Hustvedt | Seix Barral

«En 1959, C. P. Snow, un físico inglés que llegó a ser un novelista popular, pronunció en la Senate House de la Universidad de Cambridge la Rede Lecture anual. Con el título “Las dos culturas”, la conferencia lamentaba el “abismo de mutua incomprensión” que se había abierto entre los “científicos físicos” y los “intelectuales literarios”». Així comença «La mujer que mira a los hombres que miran a las mujeres», el llibre de Siri Hustvedt (Minnesota, 1955) que us recomanem per a l’estiu.