dones

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

lguien inventó en algún momento ese nefasto invento que es “El día de…”. Alguien pensó que así se conseguía centrar la atención sobre una actividad aunque sólo fuera por un día concreto, admitiendo así que el resto de los días pueda relajarse esa atención. Algo así pasa con el teatro que celebró su día internacional el 27 de marzo.

En ese día la International Theater Institute (Adscrita a la UNESCO) lanza algún que otro manifiesto escrito por algún profesional del mundo del teatro y este año el encargo se le ha hecho a Krystoff Warlikowski. El mensaje siempre es poético, con una cierta dosis lírica de reivindicación de una profesión, que (también) siempre se ve contrariada por adversidades.

En España ese mensaje del director polaco se ha acompañado del ya habitual discurso reivindicativo del IVA y de las condiciones crecientes de la precarización laboral.

En el marc de la commemoració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones, la Diputació de Barcelona promou la campanya, engegada per l'Institut Català de les Dones, amb el missatge "Tu mous fitxa. Catalunya per l'equitat de gènere".

Asunción Bernárdez Rodal |  Anales de la literatura española contemporánea, ALEC, Vol. 39, Nº 2, 2014 

Resumen: En este texto hablaremos de industrias culturales, en concreto, de la industria teatral y cómo están viviendo las mujeres profesionales de las artes escénicas un momento de crisis económica, pero también un cambio de modelo respecto a lo que se consideran industrias culturales. Desde los años noventa, el término "industria cultural" ha adquirido un sentido nuevo, ya que, de ser pensado como algo negativo a principios del siglo XX se ha vuelto un concepto positivo e incuestionable para nuestros gobiernos liberales, que han determinado que la producción cultural puede ser un motor de desarrollo económico en el contexto europeo. Es evidente que las mujeres tienen un pujante papel en las estructuras culturales de nuestro país, y sobre todo en el teatro, en el que actúan como directoras, programadoras o dramaturgas, llegando a estar presentes en todas las fases de la producción de espectáculos escénicos. Sin embargo, su presencia en el sector no es todavía igualitaria

Alejandro Grimson (comp.) ׀ Instituto de Altos Estudios Sociales de la Universidad Nacional de San Martín ׀ Fundación Heinrich Böll

La cultura és una condició, un mitjà i una finalitat del desenvolupament. Els dirigents tenen un coneixement clar de les restriccions econòmiques i polítiques que afecten a la seva acció, saben que no poden gastar més diners dels que disposen i no poden actuar sense tenir en compte les relacions de força i els interessos dels diferents col·lectius. Però existeix una tercera restricció que els actors socials no poden controlar de la mateixa manera, és la restricció cultural. Així com els límits econòmics i polítics es coneixen i es poden establir les mesures necessàries per resoldre situacions diferents, en el cas de la restricció cultural passa el contrari, no es coneix prou bé i la cultura acaba influint més en els dirigents que no pas els dirigents en la cultura.

Manifest del 8 de març de 2014

ICOM-España presenta a l’últim número de la seva revista digital el monogràfic “Museos, género y sexualidad” on s’hi analitza el paper de la dona i el de totes les altres variants de gènere, identitat i orientació sexual al llarg de la història, així com la seva representació als museus. La coordinadora del número, Liliane Cuesta Davignon, denuncia situacions de discriminació i persecució de les llibertats a països com Rússia on es persegueixen artistes i persones amb orientacions sexuals diferents. Davignon aposta perquè, des dels museus, s’actuï per difondre i posar en valor el paper de la dona en la història de l’art, la creació de les societats i també es recolzi als artistes i a les seves obres, independentment de la seva orientació sexual o del contingut que s’hi representi.

 Brigitte Gonthier-Maurin  |  França.Sénat

La Delegació del Senat francès pels drets de les dones i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones presenta aquest informe elaborat per Brigitte Gonthier-Maurin sobre la situació de les dones en el sector de la cultura.

La revista «Culture unbound: journal of current cultural research» publica dues noves seccions temàtiques. La primera, editada per Ferda Keskin, fa un diagnòstic de l’estat actual dels estudis culturals als diferents països europeus. La segona, editada per Fanny Ambjörnsson i Hillevi Ganetz examina la relació entre els estudis culturals i els estudis de gènere. Tots els articles provenen de la conferència ‘Current issues in European cultural studies’, celebrada el juny de 2011 a Norrköping (Suècia) amb l’objectiu de reflectir la heterogeneïtat de la recerca cultural contemporània.

Aquesta obra clou la primera etapa d’un ampli projecte d’investigació que analitza la presència/ausència de les dones en el patrimoni espanyol. Responsables de museus i investigadores reflexionen sobre el discurs museogràfic des d’una perspectiva de gènere. L’objectiu és mostrar els discursos silenciats sobre les dones i el seu paper en el món a través de les obres exposades en els museus.